Resultats de la cerca

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d’Alta Muntanya SAM del Centre Excursionista de Terrassa Obrí diverses vies per tot el món entre el 1960 i el 1980, entre les quals destaquen la via del Frare Gros, l’aresta del Bisbe i l’Anglada–Cerdà de Montserrat També obrí vies als Pirineus, al Pedraforca i al Cadí El 1966 coronà, amb Josep Manuel Anglada, l’esperó NW de la Cima Grande a les Dolomites Fou membre de l’Expedició Barcelona Hindu Kush 1969, de l’Operació Kenya amb el CM Barcelonès 1971, de l’Expedició Catalana a Grenlàndia 1973 i de l’Expedició…

Membre del club Bétulo de Badalona, guanyà una medalla d’or i dues de bronze en el Campionat Mundial júnior 1990 Aconseguí una medalla de bronze als 4 × 100 m estils dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996 Es retirà després de participar en els Jocs Paralímpics de Sidney 2000

El 1906 formà part del comitè fundacional de Mundo Deportivo , on treballà com a periodista especialitzat en ciclisme i motor L’any 1908 fou campió d’Espanya de motociclisme Impulsà la creació del Grup Esportiu, des d’on treballà a partir del 1910 per crear la Volta Ciclista a Catalunya Dirigí la primera edició de la Volta a Catalunya 1911 i les corresponents als anys 1912 i 1913 L’any 1913 s’establí a Sevilla El 1925 participà en la creació d’un club ciclista a Sevilla des d’on impulsà la primera edició de la Vuelta a Andalusia Simultàniament, exercí com a secretari de la Unió Velocipedista…

Com a jugador debutà al Futbol Club Barcelona l’any 1975, on jugà dues temporades Posteriorment jugà al Club Beisbol i Softbol Cinc Roses 1978-82 , antiga denominació del Club de Beisbol i Softbol Sant Boi Entre el 1981 i el 1994 fou entrenador de softbol del club Els últims anys combinà la pràctica d’entrenador amb la d’ajudant a la Federació Espanyola de Softbol, assumint el càrrec de seleccionador espanyol de softbol 1995-2000 També fou director tècnic de softbol de la federació catalana 1987-90 i de la federació espanyola 1994-2009, així com secretari general de la federació catalana 1991…

Fundat al setembre del 1973, practica la natació com a eina rehabilitadora i integradora Disposa d’equips de competició, que participen en competicions estatals i internacionals Guanyà nombroses medalles en Campionats d’Espanya i de Catalunya en totes les especialitats Destaquen nedadors com Jordi Gotzens, Laura Tramuns, Jordi Martí, Francisco Flores, Tània Cerdà, Sonia Guirado i Hèctor López, tots ells internacionals així com Jordi Gordillo, nedador paralímpic El 2011 coorganitzà el tercer Campionat de Catalunya absolut de natació funcional S’entrena al pavelló dels Països Catalans

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi Ernest Mallafré,…

Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada

Membre del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès 1941, del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya 1942 i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada 1950, fou pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol Feu nombroses primeres absolutes, estatals i femenines a Montserrat, el Pedraforca, els Pirineus, els Picos de Europa, Gredos, els Alps i l’Atles En destaquen la primera escalada femenina de la cara sud-oest de l’Anayet 1942, la primera hivernal a la Canal Roja 1946 i l’obertura d’una nova via d’escalada a l’agulla petita d’Amitges 1950 El mateix any fou…

Fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 Durant la dècada de 1940 obrí nombroses vies a Montserrat, com les vies del Ninot, l’Ou Colom, el Serrat de les Barretines o la Nana La major part de la seva activitat escaladora la dugué a terme per separat del seu germà Raimon Tot i això, els dos germans i Jordi Casassayes Haus obriren les vies Haus-Estrems a l’aresta nord de la Gorra Frígia i a la cara sud de la Mòmia, i la via Haus-Estrems a la paret nord del Margalida 1947

El 1983 es fusionà amb l’escuderia Mitalocompetició, nascuda l’any 1978, que mantingué el nom inicial, acrònim dels cognoms dels seus fundadors Garcia, May i Cerdà Els seus pilots més destacats foren Oriol Gómez, posterior pilot del Mundial de Rallis amb SEAT, i Manuel Muniente, que arribà a ser pilot oficial Peugeot Va estar presidida durant molts anys per Alfons Cerdà, succeït per Josep Arrieta