Resultats de la cerca

És considerat un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya Primer treballà a l’Hospital General de Granollers, i posteriorment fundà, i dirigí fins el 1995, el Centre de Medicina de l’Esport, també a Granollers, considerat el primer centre de medicina de l’esport d’àmbit municipal a Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Granollers 1995-2004, i posteriorment membre del Consell Assessor de l’Activitat Física i Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Posteriorment, ha estat director 2004-06 i secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut 2006…

Soci del Reial Club de Golf El Prat, fou campió d’Espanya i formà part de la selecció espanyola Vinculat al Partit Popular, fou nomenat director general d’Esports 1996-98 i més tard secretari d’estat per a l’Esport 1998-99 També fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller de Cultura i Esports de la Comunitat de Madrid 2003-09

Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1965-76 Les temporades que més vegades fou alineat a la Lliga foren la de 1969-70, a segona divisió, amb 23 partits, i la del retorn a primera, 1970-71, amb 19 partits A continuació fitxà pel Sant Andreu, amb el qual jugà a segona A i B 1976-78 Posteriorment estigué molt vinculat a l’equip de veterans de l’Espanyol i esdevingué conseller directiu del club

Membre de la Societat de Caçadors La Marta de Martorelles, que presidí durant uns anys, el 1997 s’integrà com a vocal a la junta directiva de la representació territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona Ocupà el càrrec de president de la representació territorial de Barcelona 2001-05, fins que arribà a la presidència de la Federació Catalana de Caça 2005-07 També fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Caça 2006-07 i conseller de Mutuasport

Fou pioner del waterpolo català i estatal Membre del Club Natació Barcelona, fou dues vegades campió de Catalunya de primera categoria 1926, 1931 Amb la selecció espanyola, disputà els Campionats d’Europa 1927 i els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 El 1926 entrà a la junta directiva del CN Barcelona El 1932 fou elegit membre suplent del Comitè Olímpic Espanyol Després del 1939, fou vicepresident i conseller del president del CN Barcelona, en diferents etapes També presidí la Federació Catalana de Natació 1940-43

Dedicat a la cria i a deixar anar coloms, el 1932 es feu soci de la Societat Columbòfila del Poble-sec, de la qual fou president durant cinquanta anys El 1954 obtingué la llicència en l’àmbit estatal de vols de coloms Des del seu club promocionà aquest esport i aconseguí un augment significatiu del número de socis Amb els seus coloms aconseguí nombrosos títols, com el Campionat de Catalunya 1943, 1955, 1960 El 1984 fou nomenat conseller de la Federació Catalana de Coloms Esportius per a afers d’inspecció Rebé la placa al mèrit esportiu de la federació

S’inicià en aquest esport el 1967, i formà part dels equips de Catalunya i Espanya amateurs en totes les categories 1975-90 Fou campió d’Europa júnior per equips 1981, campió d’Espanya absolut amateur , i assolí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1983 Guanyà deu Campionats de Catalunya individuals 1980, 1985-90, 1994, 1995, 1997 i dos de dobles 1981, 1989 A més, fou vocal de la Federació Catalana de Golf 1984-95 i, el 1987, fundà l’empresa Green Project de disseny de camps de golf juntament amb Magí Sardà, de la qual és el conseller delegat

Aprengué l’ofici a l’inici de la dècada de 1940 a l’estudi fotogràfic de la família Pérez de Rozas a Barcelona A partir del 1942 feu fotografies pel setmanari Destino , i durant els anys cinquanta collaborà en El Diari de Barcelona, Vida Deportiva , la revista Barça, RB Revista Barcelonista i d’altres El 1954, amb Carlos Pérez de Rozas i Ramon Dimas, creà un equip de filmació per a oferir notícies esportives a Televisió Espanyola, on treballà com a filmador i fou director de TVE a Catalunya 1981 Posteriorment fou conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

S’inicià en el periodisme esportiu com a collaborador de Solidaridad Nacional 1964-67 i la Revista Barcelonista Posteriorment treballà a Mundo Deportivo 1967-81 i Dicen 1981 Fou editor i conseller de la revista Don Balón 1976, i editor i fundador del diari esportiu Sport 1979 Collaborà a Ràdio Joventut de Barcelona 1966, Radio Nacional de España 1981 i fou redactor de Ràdio Miramar de Barcelona des del 1983 Treballà a Televisió Espanyola 1969-81, on fou director del programa esportiu Sobre el terreno 1975-81 A Antena 3 dirigí la tertúlia Fórmula Futbol 1992 Treballà com a…

S’inicià al Foment Martinenc i, des del 1929, compaginà la competició amb els clubs Ruy López i CE Barcelona Es proclamà campió de Catalunya absolut 1933, ex aequo amb Àngel Ribera i d’Espanya per equips 1942 Disputà nombrosos torneigs internacionals i formà part de l’equip espanyol com a jugador —Copa Claire Benedict del 1960— i com a tècnic —al Campionat d’Europa del 1962, on exercí de capità—, des que la federació el nomenà entrenador estatal el 1954 Collaborà amb la Federació Catalana d’Escacs FCE, de la qual fou conseller tècnic Traduí llibres d’escacs i publicà Defensa…