Resultats de la cerca

Conegut com Manolín Cuesta, fou un extrem i interior que es formà a les categories inferiors del Còrdova, club amb el qual ascendí a primera divisió 1970-71 L’any 1974 fitxà per l’Espanyol i hi romangué fins el 1980 Disputà 131 partits de Lliga i marcà 28 gols En deixar l’Espanyol tornà a jugar a segona divisió amb el Còrdova fins a la seva retirada, la temporada 1981-82 Aleshores passà a exercir d’agent futbolístic Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola absoluta

Debutà el juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, i s’installà a París durant tres anys, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 Interessat pel món del cinema, participà com a actor en la pellícula La tía Ramon a 1927 A França actuà en algunes produccions…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1966-73 procedent del Còrdova Defensà la porteria del Barça en 288 partits Guanyà una Copa de Fires 1966, dues Copes 1968, 1971 i la Finalíssima de Fires 1971 Individualment obtingué el Trofeu Zamora de la temporada 1972-73 Al final d’aquella temporada fou traspassat a l’Atlético de Madrid per qüestions extraesportives Fou cinc vegades internacional absolut i anà convocat a la Copa del Món 1966

Afincat des de petit a Barcelona, es convertí en cinturó negre primer dan entrenant-se al Club Banzai i, posteriorment, al club Sant Jordi Competí en la modalitat kumite En els Campionats d’Europa guanyà la medalla d’or en la categoria de pes mitjà 1976 i la medalla de plata per equips 1980 Aconseguí tres cops la medalla de bronze en els campionats estatals Fou campió de Catalunya en totes les categories Formà part de la selecció espanyola

S’inicià al futbol sala provinent del futbol Formà part de la selecció catalana de futbol sala i el 2004 aconseguí la medalla de plata en el Campionat d’Europa de la Unió Europea de Futbol Sala UEFS, any que també rebé el premi ARC Posteriorment tornà al futbol, a les files de la UE Estartit, el FC Les Preses, el Peralada CF i el Bàscara FC

Especialitzada en papallona, el 1986 s’afilià al Club Natació Catalunya, procedent del Gimnasio Madrid, després de proclamar-se campiona absoluta d’Espanya en els 100 m A partir d’aleshores, i sempre en estil papallona, fou quatre vegades campiona de Catalunya dues en 100 m 1989, 1992 i dues en 200 m 1987, 1989 En l’àmbit estatal assolí quinze títols a l’estiu, cinc en 100 m 1987-91 i dos en 200 m 1987, 1989, i a l’hivern, uns altres cinc en 100 m 1987-91 i tres en 200 m 1989, 1990, 1991 Fou recordista d’Espanya en disset ocasions en el període 1986-91 dotze en piscina de 50 m set vegades en…

S’inicià al Club Bàsquet Sant Josep de Badalona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya júnior 1986 Passà pel Gijón 1986-88, el Tenerife 1988-89, el Gran Canària 1992-94 i el Cornellà 1994-95, i fou entrenador ajudant al Club Bàsquet Girona 1989-92 i 1995-96 A la Lliga ACB, dirigí l’equip gironí 1996-2003, l’Alacant 2003-07, el Granada 2008-11 i, durant uns quants mesos, l’Estudiantes 2012 La temporada 2012-13 fitxà pel Fuenlabrada Basket

Es formà al CF Damm, amb el qual fou subcampió d’Espanya juvenil 1967 Tot seguit fitxà per l’Espanyol, que el cedí al Granollers i al Sant Andreu 1968-69 Extrem esquerre, ingressà en el primer equip de l’Espanyol la temporada 1969-70 i ascendí a primera divisió Romangué a l’equip blanc-i-blau fins la temporada 1973-74 i disputà 86 partits de Lliga Posteriorment, retornà al Sant Andreu i penjà les botes a les files del Reus Ja retirat, s’integrà a l’Agrupació de Veterans de l’Espanyol i, més endavant, formà part de l’equip tècnic del futbol de base del club Disputà els Jocs Mediterranis 1967…

Abans d’arribar a Catalunya, l’any 1975 guanyà el Campionat d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Madrid Fou campió de Catalunya de gran fons 1977 i de marató 1979 L’any 1980 establí el rècord de Catalunya de marató amb 21716 h En aquesta etapa fou atleta del Sícoris i de l’AD Antorxa Una vegada retirat fou entrenador Entre els seus principals deixebles cal destacar Ayad Lamdassem i Abdelaziz Merzougui

Membre del Club Natació Sant Andreu Fou campiona de Catalunya en 400 m estils 1983, 200 m estils 1985, relleus 4 × 200 m lliure 1985 i també de gran fons com a guanyadora de la Travessia del Port de Barcelona 1985