Resultats de la cerca

Fundat al juny del 1970, fou impulsat per Josep Maria Fortuny, alhora primer president Les seves installacions inicials eren d’uns 1000 m² Durant la dècada de 1980 organitzà una prova de motonàutica i una d’esquí nàutic del Campionat d’Europa de cada especialitat El 2010 perdé la concessió administrativa arran de la construcció de la nova dàrsena esportiva de Roda de Berà

Fundat l’any 1925, inicialment prengué el nom de Club Mar Sport És el segon club de pesca més antic de Catalunya i l’únic que disposa d’una dàrsena pròpia El 1975 les autoritats portuàries li concediren una zona de mar al port d’Arenys de Mar per a fondejar-hi les embarcacions Competeix en campionats estatals de mar-costa i d’embarcació, i el 1997 organitzà el Campionat d’Espanya d’embarcació fondejada

Fundat al desembre del 1957, practica la vela lleugera, la vela de creuer, la motonàutica, l’esquí nàutic, la pesca i el submarinisme El 1960 es traslladà al racó sud-est de la dàrsena pesquera El 1973 projectà la nova seu a l’escullera de ponent, que es feu realitat el 1989 Organitzà diverses competicions de vela lleugera com el Campionat del Món obert juvenil i femení de laser radial 2001, el Campionat d’Espanya d’optimist 1996, de laser, europa i finn 1999 i de laser standard 2004, la Copa d’Espanya de laser i europa 2000, i el Campionat de Catalunya de snipe 1968 i de laser…

Des del començament de l’activitat competitiva, les regates s’organitzaren en diferents classes que agruparen les embarcacions en funció de les característiques Entre les més destacades hi ha la Fórmula 1, o F1, amb circuit propi d’àmbit internacional reservat a professionals d’alt nivell, i la modalitat més espectacular de la motonàutica, desenvolupada amb grans catamarans i elevades potències de propulsió, similar a la fórmula homònima d’automobilisme Altres competicions en Fórmula, dividides per categories, són la F500, la F250, la de promoció F2000 i la de formació de joves pilots Fórmula…

Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions reben el nom de iots A la vela hi ha una terminologia molt específica Durant el segle XX, l’evolució dels materials de construcció dels iots, amb l’ús de la fibra de vidre i la de carboni, l’alumini, l’acer i el contraplacat, provocà canvis que afavoriren la maniobrabilitat i rapidesa Canvis que també es feren efectius a les veles, que poden ser de niló, de dacró, tan resistent com el niló però menys flexible, i de kevlar, material molt rígid i lleuger Hi ha dos tipus d’embarcacions de competició les de vela lleugera i les de vela de…