Resultats de la cerca

El 1973 debutà a l’equip Argentinos Juniors, es professionalitzà el 1977 i el 1981 passà a jugar al Boca Juniors, amb el qual guanyà aquest any la Lliga argentina El 1982 fitxà pel Futbol Club Barcelona , amb el qual el 1983 guanyà la Copa de la Lliga i la Copa del Rei disputà 73 partits i marcà 43 gols Amb el Nàpols 1984-92 aconseguí dues Lligues 1986, 1990 i la Copa de la UEFA 1989 Suspès per consum de drogues el 1991, en 1992-93 jugà amb el Sevilla, i posteriorment amb els equips argentins Newell’s Old Boys 1993-94 i de nou amb el Boca Juniors 1994-97 Amb la selecció argentina jugà 91…

Membre del club Lee Young de Montcada i Reixac Guanyà vint-i-vuit campionats de Catalunya i setze campionats d’Espanya en diferents categories En l’àmbit internacional aconseguí tres medalles de bronze en campionats del món i dues medalles de plata i quatre de bronze en campionats d’Europa Formà part de la selecció catalana Posteriorment obrí una escola de taekwondo a Cerdanyola del Vallès

Fou soci i president 1984-91 del Grup d’Espeleologia de Badalona GEB Efectuà exploracions a diferents cavernes de Catalunya, l’Aragó i les Balears, i immersions a les galeries sifonants de les coves Forat de l’Or, a la Noguera Cova del Freixes i Font de Rivert, al Pallars Antiguo Bajo, a l’Aragó, i a cavernes submarines del litoral català Encapçalà els equips d’espeleòlegs del GEB que assoliren diversos rècords de fondària al massís d’Escuaín, al Pirineu central, i el rècord del món de travessada integral al Sobrarb –1151 m el 1980 Escriví Escuaín 1986 i morí fent espeleobusseig a la mar

Arribà a Catalunya el 1988 i començà a jugar amb el Sitges abans de fitxar per la Unió Esportiva Santboiana 1988-2001 La seva posició al camp era la de tercera línia Guanyà una Lliga 1989 i dues Copes del Rei 1989, 2000 Fou internacional quatre vegades amb la selecció espanyola Com a entrenador dirigí el Cornellà i el Sant Cugat, fins que el 2010 fou nomenat seleccionador català

Amb el Liceu Francès es proclamà campió de Catalunya de segona divisió i aconseguí l’ascens a primera El 1957 fitxà per l’Hispano Francès, amb el qual jugà el Campionat d’Espanya i es proclamà campió de Catalunya aquella mateixa temporada El 1961 fitxà pel Picadero, i a partir de la campanya següent coincidí a l’equip amb els seus dos germans, Santiago i Jorge, amb qui ja havia coincidit en el Ciudad de Madrid Amb aquest equip es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya 1963, de la Copa del Generalísimo 1963, 1965 i de les primeres edicions de la Lliga 1965, 1966 El 1968 tornà a l’Hispano una…

Davanter, després d’una etapa al Hamaika Jaunak de Tolosa, tornà a Barcelona i s’incorporà al Júpiter del Poble Nou, on jugà dues temporades 1927-29 Fitxat pel FC Barcelona, arribà a jugar 15 partits de Lliga i un total de 73 amb la samarreta blaugrana al llarg de tres temporades Fou campió de Catalunya els anys 1930, 1931 i 1932 Posteriorment tornà al Júpiter i es retirà al CE Europa al final de la temporada 1935-36

Fou nedador del CE Mediterrani i cofundador del CN Montjuïc 1944, del qual fou primer directiu i després president 1968-72 També fou membre del Collegi Català d’Àrbitres hi ingressà el 1958, en fou secretari 1960 i més tard president 1961, 1962, 1964-67 i en aquests mandats ocupà el càrrec reservat al Collegi en el si de la junta directiva de la federació catalana En l’àmbit estatal fou membre del comitè d’àrbitres a partir del 1964 Fou guardonat amb la medalla del mèrit de la federació catalana 1967 i la placa d’honor de la federació espanyola 1971

Començà a competir el 2003 fent parella amb Anita Heredia Semionova Fou campió de Catalunya amateur en la modalitat estàndard amb Ekaterina Ermolina 2009

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya 1951 i subcampió 1950, 1952 Millorà cinc vegades el rècord català de martell entre els anys 1951 i 1952, que situà en 43,79 m En els Campionats d’Espanya aconseguí dos cops el subcampionat 1950, 1951 i en dues ocasions el tercer lloc 1952, 1953 La seva millor marca l’establí el 1954 amb 44,53 m Fou internacional espanyol en tres ocasions

S’inicià a l’Epic Casino la temporada 1994-95 jugant en la posició d’ala Tres anys després fitxà pel Futbol Sala Martorell, on jugà deu temporades 1997-2007 i fou testimoni de l’època més llorejada del club Guanyà cinc Copes de Catalunya 2001, 2002, 2004-06 i fou subcampió de la Lliga espanyola 2002 Posteriorment fitxà pel Playas de Castelló 2007-09, l’Agrupació Esportiva Centelles 2009 i el Benicarló Futbol Sala 2010 La temporada 2010-11, juntament amb Jordi Gay, impulsà un nou equip de futbol sala de nom Sala 5 Martorell, que debutà a primera divisió A Jugà amb la selecció catalana i…