Resultats de la cerca

Membre de la Sala d’Esgrima Amposta, es proclamà campió de Catalunya d’espasa 2001 El 2005 marxà a París, on entrenà a les ordres del gran mestre francès Daniel Levavasseur El mateix any, guanyà la medalla de plata en la prova de Doha de la Copa del Món, i la del 2010 a Puerto Rico Formà part de la selecció espanyola des del 2003, amb la qual disputà sis Campionats del Món, quatre d’Europa, els Jocs Mediterranis 2005, en els quals fou finalista, i els Campionats Iberoamericans 2007, en els quals obtingué la medalla de bronze Es retirà de la competició el 2011 Té el títol d’àrbitre estatal d’…

Conegut per la seva faceta de reporter gràfic, sobresortí durant la dècada de 1950 i principi de 1960 Començà la seva carrera a Mundo Deportivo Les seves fotografies illustraren nombrosos partits de futbol de tot l’Estat espanyol Treballà especialment per a Vida Deportiva i per al setmanari Destino El 1959 creà un equip de filmació amb Carlos Pérez de Rozas i Juan Antonio Sáenz Guerrero que servia notícies esportives a Televisió Espanyola El 1965 rebé la medalla al mèrit esportiu a títol pòstum El mateix any s’instaurà el Trofeu Ramon Dimas de beisbol i posteriorment es…

Membre de la Sala d’Esgrima Amposta, obtingué el títol de campió de Catalunya de menors de quinze anys 2000 i de vint anys 2005 Amb la selecció espanyola, disputà els Campionats del Món cadet 2002 i júnior 2003, 2005 i diverses proves de la Copa del Món júnior En l’àmbit absolut, fou campió de Catalunya d’espasa 2006 El 2011 deixà la competició, però exerceix d’àrbitre des del 2010

Competí representant el Club de Lluita Sant Adrià Es proclamà campió d’Espanya júnior de lluita grecoromana en la categoria de 84 kg 2011 i aconseguí el subcampionat estatal sènior 2011 També fou campió de Catalunya cadet de lluita lliure i grecoromana 2009

Informava sobre tots els esports, amb especial dedicació al futbol estatal i català Dirigida per Vicenç Loren, al llarg dels anys disposà d’un estol de redactors i collaboradors com Albert Duran, Vicenç Esquiroz, Carles Pardo, Josep Mir, Manuel Amat, Lluís Meléndez i Andreu Avellí Artís Profusament illustrada, publicava reportatges gràfics a càrrec de Bert i Dimas S’encarregaren de l’humorisme gràfic Peñarroya i Muntañola

Aprengué l’ofici a l’inici de la dècada de 1940 a l’estudi fotogràfic de la família Pérez de Rozas a Barcelona A partir del 1942 feu fotografies pel setmanari Destino , i durant els anys cinquanta collaborà en El Diari de Barcelona, Vida Deportiva , la revista Barça, RB Revista Barcelonista i d’altres El 1954, amb Carlos Pérez de Rozas i Ramon Dimas, creà un equip de filmació per a oferir notícies esportives a Televisió Espanyola, on treballà com a filmador i fou director de TVE a Catalunya 1981 Posteriorment fou conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…

El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…