Resultats de la cerca

Membre de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya Ha realitzat nombroses expedicions Fou director de l’Escola Catalana d’Espeleologia Se’l considera l’importador dels Jumar a Catalunya, els quals dugué dels Estats Units 1964

Soci del Centre Excursionista de Terrassa, durant la dècada de 1980 dugué a terme destacades ascensions als Alps Grans Jorasses, Dru, Droites, mont Cerví, Eiger, etc Ha participat en expedicions a l’Himàlaia Saipal, 1985, els Andes peruans 1986 i Alaska 1990 Ha fet diverses exposicions de fotografia

Interior esquerre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1954-56 procedent del Deportivo de La Coruña Disputà 16 partits i fou cedit al Comtal 1956-57, on jugà 14 partits més a primera divisió Internacional pel seu país, una vegada que es retirà 1962 dugué a terme tasques d’entrenador al Futbol Club Girona, entre d’altres

Organitzada per l’empresari Joan Jové, fou coneguda com "el gran vol de l’aviació catalana" i considerada un dels raids aeris amb escales més rellevants de l’època Els pilots foren Josep Maria Carreras i el mecànic Llorenç Fornés, que sortiren del Prat el 2 de gener i arribaren a Bata, a la part continental de la Guinea Espanyola, l’11 de gener El vol es dugué a terme amb l’avió Farman-Hispano

Fundada l’any 1884 per Josep Pleyan i de Porta, primer president, i Frederic Renyé i Viladot Durant els primers anys destacà per la campanya que dugué a terme sobre la protecció del patrimoni monumental A partir del 1885 publicà el Butlletí de l’Associació Excursionista Ilerdense La mort prematura de Josep Pleyan 1891 suposà un afebliment del moviment excursionista lleidatà El 1906 donà peu a la creació del Centre Excursionista de Lleida

Germà dels també escaladors Francesc i Maria Estorach, s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i ingressà a la seva secció d’escalada, el Grup Especial d’Escalada GEDE, que va arribar a presidir També fou soci d’altres grups d’escalada, com el Grup d’Alta Muntanya GAM, del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del Centre Excursionista de Catalunya CEC Mecànic de professió, com el seu germà Francesc, es fabricava pitons, martells i altres estris per a practicar l’escalada L’any 1948 ell i el seu germà obtingueren els primers títols de guia…

Competí a les files del Club Gimnàstic de Tarragona Fou dues vegades campió d’Espanya de salt d’alçada 1927, 1929 i, en l’àmbit català, cinc vegades campió de salt d’alçada 1925, 1926, 1927, 1930, 1931 i tres vegades campió de triple salt 1925, 1926, 1927 Dugué el rècord català d’alçada d’1,70 m 1924 a 1,76 m 1927 i el de triple salt, de 12,80 m a 13,15 m ambdós el 1925 Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola

Formà part de la selecció de Barcelona que participà en els Campionats d’Espanya de boxa amateur el 1956 Assolí la cinquena posició en els Campionats d’Europa de boxa amateur en la categoria de pes wèlter 1959 i guanyà el títol de campió d’Espanya i de Catalunya amateur de pes superlleuger Disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 Posteriorment fou campió d’Espanya professional en la categoria de pes wèlter 1962, 1963 i superwèlter 1966, 1970 Obrí un gimnàs a Barcelona que dugué el seu nom

Fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 Durant la dècada de 1940 obrí nombroses vies a Montserrat, com les vies del Ninot, l’Ou Colom, el Serrat de les Barretines o la Nana La major part de la seva activitat escaladora la dugué a terme per separat del seu germà Raimon Tot i això, els dos germans i Jordi Casassayes Haus obriren les vies Haus-Estrems a l’aresta nord de la Gorra Frígia i a la cara sud de la Mòmia, i la via Haus-Estrems a la paret nord del Margalida 1947

Fou conegut popularment com Busi Després de passar pel Barcelona Atlètic 1985-91, pujà al primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1999 Formà part del Dream Team Fitxà per la UE Lleida i es retirà el 2002 Aconseguí una Copa d’Europa 1992, una Recopa 1997, cinc Lligues 1992, 1993, 1994, 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa d’Europa 1997 i una Supercopa d’Europa 1998 Després dugué a terme tasques d’entrenament de porters a les seccions inferiors del FC Barcelona, i en la temporada 2010-11 del primer equip És pare del jugador Sergio Busquets