Resultats de la cerca

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi Ernest…

També conegut com a refugi Sant Maurici, està dedicat a l’alpinista Ernest Mallafré, que morí el 1946 a causa d’una allau durant el descens del pic de Monestero És un edifici cedit per Endesa a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que el gestiona com a refugi guardat des de l’any 1975 És al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al peu dels Encantats, en una zona boscosa propera a la presa de l’estany de Sant Maurici, a 1890 m d’altitud Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc, i també es troba en la ruta del GR-…

Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya S’inicià en l’esquí el 1921 i es proclamà dotze vegades campió de Catalunya, entre el 1931 i el 1949, en diverses modalitats salts, fons, eslàlom i descens El 1944 participà en la creació de l’Escola d’Esquí de la Molina, de la qual fou un dels primers professors

Fou nou vegades campió d’Espanya sis en salt d’alçada 1940-44, 1946 i tres en triple salt 1940, 1944, 1945 També fou nou vegades campió de Catalunya una en 110 m tanques 1943, tres en alçada 1940, 1945, 1946, una en llançament de pes 1940 i quatre en llançament de disc 1943, 1946, 1947, 1948 Aconseguí diversos rècords de Catalunya i d’Espanya en salt d’alçada, el darrer dels quals 1944 no fou superat en 23 anys Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Després de l’atletisme tingué una llarga carrera com a preparador físic i entrenador, en diversos esports En futbol, entrenà el…

Fou cofundador del Club Natació Atlètic de Barcelona 1913 Desplaçat a Madrid per motius laborals, el 1921 fundà amb altres catalans el primer club de natació de la ciutat, el Club Natación Atlético El 1931 fundà el Canoe Natación Club i el 1943, el Colegio Nacional de Árbitros, del qual fou president durant dinou anys 1943-62 El 1955 la Federació Espanyola de Natació li concedí la placa d’honor

Gran impulsor dels escacs a Catalunya, fou tresorer del Reial Cercle Artístic, el Club Lucen de Calella, i de les federacions catalana i espanyola d’escacs durant els anys vint Escrigué l’himne de la commemoració dels deu anys d’existència del Club d’Escacs Comtal 1933 i l’himne dels escacs per a la Federació Espanyola d’Escacs FEDA També publicà diversos llibres sobre escacs Fou soci d’honor de la FEDA

S’inicià al Club Bàsquet Alisos i completà la seva formació al Club Joventut de Badalona, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1975-76 i guanyà la Copa del Rei Posteriorment jugà al CB Granollers 1976-78, retornà al Joventut 1978-82 i fitxà pel Ferrol 1982-85, 1986-87, el Mataró 1985-86, amb el qual jugà a primera divisió B, i el Caja de Ronda de Màlaga 1987-88 Disputà cinc partits amb la selecció espanyola absoluta Després de retirar-se, exercí d’entrenador a Ferrol, Gandia, Tenerife, Plasència i Alacant durant els anys noranta

S’inicià practicant diversos esports de muntanya, com l’escalada en roca i gel, l’esquí de muntanya, l’esquí alpí, bicicleta tot terreny i parapent Escalà nombroses vies a Montserrat, els Pirineus, les Dolomites, els Alps, Yosemite o l’Himàlaia, i fou membre de les expedicions al Shisha Pangma 1992, l’Everest 1993, 1995 i Gasherbrum II 1999 Forma part del projecte IDEA 2000 International Diabetic Expeditions & Adventures, que promou estudis per a millorar la salut dels alpinistes i els aventurers amb diabetis Fou representant de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada…

El 1987 entrà a collaborar amb el Club BMX Guineueta, que presidí 1991-03 amb l’objectiu d’incorporar ciclistes a les competicions i d’organitzar curses al circuit annex al velòdrom de la Vall d’Hebron, com Campionats de Catalunya i d’Espanya Fou president de la Comissió Catalana de BMX 1991-02

En tennis fou set vegades campió de Catalunya individual 1904-10 i sis de dobles, amb J de Urruela 1906 i JM Sagnier 1908, 1910, 1911, 1913, 1914 i subcampió d’Espanya 1911 És considerat el millor jugador de la primera època del tennis català i el principal impulsor d’aquest esport a Catalunya Participà en la fundació del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 i en fou el primer president 1899-1904 Formà part de la directiva de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i de Catalunya precedents de la Federació Catalana de Tennis durant més de trenta anys, i impulsà la creació de l’Associació de…