Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
L’Esforç
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Sabadell entre el 1920 i el 1921.
Tractava principalment sobre la informació esportiva de la ciutat També incloïa ressenyes dels esdeveniments esportius catalans Se’n publicaren una vintena de números
Copa Barcelona
Golf
Torneig internacional de golf disputat al Reial Club de Golf el Prat l’any 1977.
Fou organitzat pel club del Prat, amb l’esforç particular de Ramon Vilà Basté i Claudi Güell de Sentmenat, per a celebrar el segon lloc de Severiano Ballesteros a l’Obert Britànic de l’any anterior Es proclamà vencedor Tom Watson, millor jugador del món en aquell moment, igualant el rècord del camp amb 63 cops
Carme Albaigés Sans
Esport general
Artista plàstica.
Participà en certàmens relacionats amb l’art i l’esport com les biennals del Futbol Club Barcelona 1985, 1987 Entre les seves obres més destacades cal esmentar L’Esforç , Lluita lliure , El salt , Dalt la molla , La contradicció , La via , Derrotat i El ciclista , que fou exposada a la seu del Comitè Olímpic Internacional a Lausana
Falciot
Automobilisme
Marca de cotxes de competició creada a Badalona per l’emprenedor Josep Teixidó, que fabricà un model de cotxe monoplaça per la Fórmula 1430 a l’inici dels anys vuitanta.
Competí durant quatre temporades 1981-84 amb el pilotatge de Federico Van der Hoeven, Joan Miquel Molons i Juan Pedro Borreguero, que assolí tres terceres posicions en les curses del 1982 Malgrat l’esforç i la utilització de tècniques i dissenys moderns, el cotxe no va poder ser desenvolupat i en acabar la Fórmula 1430 anomenada Fórmula Nacional els últims anys el projecte fou cancellat definitivament
Catalunya Atlètica
Atletisme
Publicacions periòdiques
Revista d’atletisme publicada mensualment a Barcelona entre el 1933 i el 1935.
Fundada i dirigida pel marxador Guerau Garcia, volia fer-se ressò de l’activitat atlètica de Catalunya i d’altres indrets amb l’ideal de transmetre valors com l’esperit de superació i l’esforç Incloïa lliçons de tècnica, entrenament, fisiologia i higiene a càrrec d’atletes de renom També recollia els historials i les marques dels atletes catalans i espanyols i anunciava les competicions Hi collaboraren Joan Serrahima, Jaume Àngel, Ignasi Pascual, Rossend Calvet i Albert Maluquer, entre d’altres Durant la temporada d’hivern tractava també dels esports de muntanya Se’n publicaren…
Jaume Comerma Pons

Jaume Comerma Pons
Museu Colet
Hoquei sobre herba
Jugador i entrenador d’hoquei sobre herba.
Jugà al CD Terrassa 1942-45, AE Rimas 1945-48 i Club Egara 1948-60, equip amb el qual guanyà la Lliga espanyola de segona divisió 1948 i la Copa del Generalísimo 1952 Disputà dos partits amb la selecció espanyola l’any 1950 Com a entrenador, dirigí el primer equip de l’Egara en la dècada de 1960 i fou seleccionador català i espanyol en diferents categories inferiors durant els anys setanta i vuitanta Posteriorment, formà part de la junta directiva del Club Egara i de la Federació Espanyola d’Hoquei FEH Presideix l’Orde del Drac de Sant Llorenç, institució vinculada al Club Egara que té com a…
esport

L’origen de l’esport actual ja es troba en determinades pràctiques que es feien en l’antiguitat, i l’estàtua del Discòbol de Miró n’és un exemple.
NET EC
Esport general
Joc, competició o activitat que requereix esforç físic i habilitat, que es practica d’acord amb unes normes establertes, per plaer o com a ocupació.
En una accepció més àmplia, el terme esport s’utilitza com a genèric, que inclouria, a més, qualsevol tipus d’activitat física que hom realitza de forma voluntària i amb caràcter no utilitari, per mantenir la salut o per plaer o esbarjo, assimilant el seu significat al del mot deport També es pot trobar una definició més restringida, segons la qual s’entendria per esport només aquella pràctica competitiva reglamentada i institucionalitzada, fonamentada en l’obtenció del màxim rendiment Etimologia La paraula esport és relativament recent s XX i és manllevada del terme anglès sport L’origen…
escultura d’esport

La parella d’aurigues de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Pau Gargallo, és un bon exemple d’escultura de tema esportiu a Catalunya
Fotolia
Escultura
Esport general
És difícil trobar representacions artístiques esportives abans de l’època en què l’esport passà a tenir una consideració especial més enllà del simple esforç físic.
Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…
raid

Concursants del primer Raid Barcelona-Besòs (2013), raid que se celebra al voltant del Besòs
FEDERACIÓ CATALANA D’HÍPICA
Hípica
Modalitat hípica coneguda també com enduro eqüestre o endurance, que posa a prova la velocitat, l’habilitat i la resistència física i psicològica del genet i el cavall.
Les proves de raid es divideixen en etapes o fases, consistents a completar grans distàncies cronometrades Els genets travessen diversos tipus de terreny i obstacles naturals rases, turons escarpats o passos d’aigua i han de dosificar l’esforç del cavall i mantenir un ritme adequat En acabar cada fase, una revisió veterinària determina si el cavall pot passar a l’etapa següent En aquesta prova s’avaluen les condicions físiques del cavall i se’n controlen les pulsacions per minut i la reducció de la freqüència cardíaca per sota de l’especificada per l’organització Si no supera la prova, el…
Olimpíada Popular

Desfilada de comiat a l’Olimpíada Popular
© ENCICLOPÈDIA CATALANA
Esport general
Festival esportiu que s’havia de celebrar a Barcelona entre el 19 i el 26 de juliol de 1936, com a protesta contra els Jocs Olímpics de Berlín del mateix any, utilitzada propagandísticament per Hitler.
La tradició esportiva de la capital catalana i el seu destacat moviment associatiu i obrer són arguments de pes per a explicar la convocatòria d’aquest esdeveniment El Comitè Català pro Esport Popular en fou l’organitzador, i el finançament anà a càrrec dels governs del Front Popular de París i Madrid, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, que també cedí les installacions esportives L’Ateneu Enciclopèdia Popular, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, el Club Femení i d’Esports i el Centre Gimnàstic Barcelonès formaren el nucli central del…
,