Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Pere Estrany Calvín
Natació
Nedador.
Fou un especialista en braça del Club Natació Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya absolut de 100 i 200 m 1975 i el d’Espanya d’hivern de 100 m 1977, 200 m 1976, 1978 i relleus 4 × 100 m estils 1977, 1979, i d’estiu de 100 m 1976, 1977, 200 m 1976 i relleus 4 × 100 m estils 1977, 1979 També fou recordista, estatal i català en piscina curta tres cops en els 200 m i un cop en els relleus 4 × 100 estils I en piscina de 50 m un cop en els 200 m i dos cops en els relleus 4 × 100 estils Fou onze vegades internacional sis en categoria absoluta i cinc en categoria juvenil amb una actuació…
Fidel Bricall Estrany
Basquetbol
Gimnasta i dirigent esportiu vinculat al basquetbol.
Professor de gimnàstica i propietari del Gimnàs Bricall de Barcelona, fou també professor titular de gimnàstica del Cos de Bombers de Barcelona, al qual pertanyia des del 1903 Des del 1923 fou el primer president de la Federació Espanyola de Basquetbol i el 1935 passà a ser-ne vicepresident
Gimnàs Bricall
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fundat l’any 1883 per Fidel Bricall Segura , fou constituït com a centre higiènic, ortopèdic i recreatiu S’hi podien practicar esports com la gimnàstica, l’atletisme, la boxa, la lluita o l’esgrima També tenia una secció excursionista Participava en els diversos festivals gimnàstics i atlètics A l’inici del segle XX en prengué la direcció Fidel Bricall Estrany , fill del fundador Amb seu al carrer de la Canuda de Barcelona, a les seves installacions es gestà la secció de basquetbol del RCD Espanyol 1923, creada per exalumnes del Collegi Escolapis de Sant Antoni i Sarrià També fou…
alpinisme

L'any 1985 l'alpinisme català coronà per primera vegada l'Everest
Enciclopèdia Catalana
Alpinisme
Activitat esportiva relacionada amb l’excursionisme que consisteix a fer ascensions a les muntanyes, normalment per vies de dificultat variable que requereixen equipament específic a més de tècniques de progressió i seguretat determinades.
El seu nom deriva de l’afició que es desenvolupà al massís dels Alps a partir del final del segle XVIII i durant el XIX, vinculada en part al desig de coneixement científic impulsat per investigadors com Horace-Bénédict de Saussure, que el 1787 feu la segona ascensió al Mont Blanc, després d’haver promocionat la primera, realitzada per Jacques Balmat i el doctor Michel-Gabriel Paccard 1786 Durant la primera meitat del segle XIX es conqueriren els cims d’accés més fàcil, i a partir dels anys cinquanta d’aquella centúria es començaren a fundar els primers clubs alpins Alpin Club 1857,…
Club Natació Barcelona

Equip de waterpolo de principi dels anys setanta del Club Natació Barcelona
© CLUB NATACIÓ BARCELONA
Esport general
Entitat polisportiva de Barcelona.
Fundat el 10 de novembre de 1907, nasqué gràcies a l’impuls de Bernat Picornell Richier, primer president de l’entitat Fou el club de natació pioner de l’Estat espanyol Introduí la natació esportiva organitzada a Catalunya, i fou fundador de les federacions espanyola 1920 i catalana 1921 de natació Tingué la seu, successivament, als Banys Orientals, als Banys de Sant Sebastià i a l’escullera del port de Barcelona, on s’establí des del 1914 Progressivament construí i amplià les installacions fins a aixecar una piscina coberta de 33 m 1921-24, una de descoberta de 33 m d’aigua salada 1955, una…
,
bitlles catalanes

Rengleres de bitlles en una jornada de la Lliga de Girona (2010)
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc tradicional que consisteix a llançar per l’aire un bitllot (o birlot) amb forma oblonga o fer rodar pel terra una bola (truc, curro, tac o tascó) amb forma arrodonida per a fer caure un nombre pactat de bitlles (birles, quilles o quilhes) plantades a terra en dues o més rengleres.
A Catalunya es practiquen tant els jocs de bitlles amb bola, principalment a les comarques pirinenques del Pallars i la Vall d’Aran, com el joc de sis bitlles i tres bitllots, molt present en les comarques lleidatanes, tarragonines i barcelonines i en algun poble del Pallars com Tírvia, Tavascan o Salàs de Pallars El joc de sis bitlles en la versió tradicional Era un joc d’aposta practicat per homes que girava al voltant de la figura del plantador, també anomenat home bo o baratero Aquest era el propietari de les peces de joc i s’encarregava de plantar les bitlles i dinamitzar les partides…
esgrima

L’esgrima esportiva requereix un material i una indumentària específics per a la seva pràctica
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Esport de combat en el qual s’enfronten dos rivals, anomenats tiradors o esgrimidors, amb l’objectiu de tocar, i de no ser tocats, amb una arma que pot ser una espasa, un floret o un sabre, les quals constitueixen les tres especialitats oficials reconegudes per la Federació Internacional d’Esgrima (FIE).
El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…