Resultats de la cerca

S’inicià en l’excursionisme al Foment Excursionista Barcelonès, d’on fou soci entre el 1958 i el 1964 Posteriorment fou membre del Centre Excursionista Àliga, la secció de muntanya del qual presidí 1970-74 i on, durant més de vint anys, desenvolupà una intensa activitat amb l’organització de caminades populars i marxes de regularitat També s’implicà amb el Centre Excursionista els Blaus, de Sarrià 1975-80, i més endavant, fou soci del Centre Excursionista de Catalunya 1990-2010 El 1975 es vinculà a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, on collaborà amb el Comitè Català de…

Sempre lligat al Joventut de Badalona, exercí d’entrenador de juvenils i categories inferiors entre el 1947 i el 1970 També dirigí temporalment, en dues ocasions, el primer equip A partir del 1970, sense deslligar-se de l’apartat tècnic, fou delegat federatiu del club L’any 1982 continuà només com a delegat, tant federatiu com de camp Se li atorgà la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya i fou nomenat Històric del Bàsquet Català

Jugà al Bàsquet Manresa Femení i, el 1991, s’incorporà al Segle XXI, projecte federatiu per a les joves jugadores amb més futur Fou subcampiona d’Europa júnior 1994 amb la selecció espanyola Fitxà per l’AE Sedis de la Seu d’Urgell 1995-96, l’AE Sant Fruitós 1996-97 i l’Universitari de Barcelona 1997-99 Es retirà al CB Olesa 1999-2000

Integrà durant molts anys la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, que presidí de forma interina en dues ocasions, el 1947 i el 1957 Gairebé sempre ocupà el càrrec de tresorer, com a la delegació catalana de la Mutualitat de Futbolistes Rebé la placa al mèrit federatiu la temporada 1951-52 i la medalla de Forjadors de la història esportiva de Catalunya 1987

Cinturó negre setè dan de judo Dirigí el Gimnàs Chowa de Terrassa, on impartí classes El 1978 esdevingué membre de la comissió tècnica de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades El 1999 es convertí en directiu d’aquest mateix ens federatiu, que presidí en el període 2003-11 El 2012 fou guardonat amb la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

El 1942 fou un dels creadors de la secció d’hoquei patins del Club Natació Reus Ploms, que el 1946 es proclamà campió d’Espanya També fou un dels integrants de l’equip que aquell mateix any jugà el primer partit internacional a Reus contra el Paço d’Arcos portuguès Jugà també al Joventut de Badalona Ja retirat, fou delegat federatiu del Reus Ploms a la Federació Catalana de Patinatge, i a partir del 1964, president de la Federació Territorial de Tarragona

Fou fundat l’any 1946 davant les dificultats de l’equip femení de la Unió Esportiva de Sants per a continuar competint en l’àmbit federatiu i s’incorporà a les competicions d’Educación y Descanso Prengué el nom d’una empresa del mateix barri que es dedicava al vidre, amb la qual estava relacionada una de les seves jugadores més importants, Pura García Posteriorment prengué el nom de GD García Sasot i desaparegué l’any 1964 Fou campió d’Espanya i de Catalunya la temporada 1953

Fill de Miquel Arbós i Abadal Competí fins l’any 1989 i aconseguí diversos títols de campió català de pista L’any següent assumí el càrrec de director tècnic del Velòdrom de Barcelona Entre el 1992 i el 1999 fou seleccionador català juvenil i sub-23 El 1996 fou també nomenat director tècnic de la FCC, on assumí la direcció del projecte federatiu Ideal Olímpic 1996-99 i entrenà ciclistes que assoliren renom com a professionals A partir del 1999 es dedicà a la direcció d’equips de carretera

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits

Germà petit de Joan Calucho Mestres, fou conegut com Calucho II L’any 1955 fitxà per l’equip Mariotas i participà en la Volta Ciclista a Catalunya El 1957, amb el Mobylette, acumulà triomfs a les curses d’Almacelles, Bellver, Binèfar i Tarragona La seva darrera temporada com a professional fou la 1958-59, fitxat per l’Ignis-Penya Solera, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya Ja retirat, fou comissari i director adjunt de la Volta a Lleida, que passà a dirigir a la mort del seu organitzador històric, Josep Simó També fou delegat federatiu a les terres de Lleida