Resultats de la cerca

Membre del Club Esportiu Universitari, fou la millor velocista catalana entre els anys 1968 i 1971 Guanyà el Campionat d’Espanya de 60 m 1971 i 400 m 1970, 1971 en pista coberta i el Campionat de Catalunya de 400 m en pista coberta en quatre ocasions 1968-71 També fou campiona de Catalunya de 200 m a l’aire lliure 1970 D’altra banda, corregué en proves de cros i de ruta, i guanyà la Jean Bouin femenina 1969 Baté nombrosos rècords de velocitat catalans, des dels 60 m i els 400 m a l’aire lliure a més dels relleus 4 × 100 m, 4 × 200 m i 4 × 800 m fins als rècords en pista coberta de 50, 60, 400…

Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni Utrillo…

La seva carrera començà l’any 1989, participant en proves de muntanya, especialitat en la qual guanyà el Campionat d’Espanya i fou subcampió d’Europa, en categoria turismes, el 1992 L’any 2000, al mateix temps que ja corria en proves de circuit, guanyà el Campionat absolut de Catalunya de muntanya En proves de resistència guanyà les 24 Hores de Barcelona 1998, 2008, la categoria dièsel de la mateixa prova 2000 i la classe A2 2011, i encara pujà dos cops més al podi en altres edicions Guanyà el campionat català de turismes en circuit 2001, 2003 També participà en curses internacionals com les…

S’inicià collaborant en els diaris Sport i La Mañana , i en la Cadena SER a Lleida, on feu el seguiment de la Unió Esportiva Lleida a primera divisió 1993-94 Posteriorment, feu el seguiment del Barça B Passà a Televisió de Catalunya, on presenta la informació esportiva dels telenotícies

Fou soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC des de l’any 1922 i membre del Centre Acadèmic d’Escalda CADE des de la seva creació, el 1942 Feu escalades a Montserrat, als Pirineus i als Alps A Montserrat destaquen les primeres escalades als Flautats 1922, al Frare Gros 1924, a la Roca Plana dels Llamps 1924, a la Boteruda del Gra 1924, a l’agulla Lluís Estasen 1927 i al Bisbe 1932 Als Alps destaquen les escalades amb Estasen a les Dolomites 1925 amb ascensions al Gran Zebrù, o Königspitze, la Marmolada i la Cima Grande di Lavaredo, i al Mont Blanc 1926, on escalaren l’…

Durant els anys cinquanta jugà al Futbol Club Barcelona i després ho feu al Poble Nou Després de retirar-se, també feu d’entrenador en el FC Barcelona i el Sagrada Família de Terrassa, i els anys vuitanta entrà a la Federació Espanyola de Patinatge com a responsable de material El seu fill, Jordi Martí Masdeu, fou un destacat àrbitre

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, de la Unió Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Francès, començà a practicar l’esquí l’any 1943 Els anys cinquanta feu les primeres ascensions hivernals al Gran Bachimala i a l’Eriste, i el 1955 protagonitzà la travessa integral amb esquís dels Pirineus També recorregué tot l’arc dels Alps, feu la volta al massís de l’Huayhuash Perú, ascendí el Gran Teton i visità Sierra Nevada EUA, i feu un tresc a l’Annapurna Nepal Impulsà el primer ralli d’esquí d’alta muntanya 1959, la construcció del refugi d’…

Soci de la Societat del Camp de l’Arpa a partir dels anys cinquanta, creà un colomar Posteriorment es feu soci de la Societat Fondo de Santa Coloma de Gramenet i de la Trinitat Vella i de la Societat de Premià de Mar, de la qual fou vicepresident i on feu un nou colomar Dedicat més a la cria que no pas a la competició, reuní més de 150 coloms esportius

Propietat de l’empresari agrícola José Irigoyen, fou inaugurat el 20 de maig de 1955 S’hi feu un ralli aeri organitzat per l’Aeroclub de Saragossa en què resultaren vencedors Josep Picas i Núria Centellas, de l’Aeroclub de Barcelona-Sabadell Disposava d’una pista de 600 m, torre de control, hangars, installacions de combustible i edificacions annexes L’empresa feu fallida els anys seixanta i el nou propietari tancà l’aeròdrom

Es formà al Rugby Club l’Hospitalet i després passà al Rugbi Club Cornellà, però gran part de la carrera esportiva la desenvolupà al Futbol Club Barcelona durant la dècada de 1950 Fou vuit cops internacional amb la selecció espanyola Com a entrenador, feu carrera al Futbol Club Barcelona i se li concedí la medalla de bronze de la Federació Espanyola de Rugbi 1961 També feu d’àrbitre i formà part de la directiva de la federació catalana