Resultats de la cerca

Emigrà de Catalunya de jove i s’establí als Estats Units d’Amèrica És considerat el primer navegant en solitari català, ja que el 1930 creuà l’Atlàntic amb el veler Evalú acompanyat de la seva dona i la seva filla Sortí de Boston el 10 de juliol i arribà a Barcelona el 5 d’octubre, on fou rebut per una gran multitud El 1931 es publicà la seva aventura en dues edicions en català amb el títol Boston-Barcelona i en castellà amb el de La gesta del Evalú

Fou un dels introductors de la classe star i de la hispània Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, és autor de Vela , el primer tractat de vela escrit i publicat a Espanya l’any 1916, en castellà La seva filla Maria fou pionera de la vela femenina catalana i probablement fou la primera dona patrona d’un iot de competició

Filla del navegant oceànic basc Álvaro Basterra, s’inicià en classe optimist al Real Club Marítimo del Abra de Bilbao Posteriorment passà al Club Nàutic El Balís En classe 420 guanyà una Imperia Winter Regatta 2007 i una Copa d’Espanya en categoria absoluta 2008 També ha navegat en creuer, concretament en classe platu 25 i en elliott 6 m

Filla de l’esquiador Joaquim Bofill Membre del Club Alpí Núria, fou campiona d’Espanya d’eslàlom 1971 Forma part de la Internacional Skiing History Association Collaborà en la redacció del llibre 100 anys d’esquí a Catalunya 2008 Ha coordinat la museïtzació del Musèu dera Nhèu Unha, Vall d’Aran, primer centre cultural d’aquest tipus a l’Estat espanyol

Filla de Josep Estruch, es formà en medicina de l’esport al Centre d’Investigacions Medicoesportives de la residència Joaquim Blume, de la qual acabà essent la directora 2005-10 Fou presidenta de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport Tingué una especial dedicació en la cura de la dona esportista i de l’adolescent, i estigué intensament vinculada al món del tennis i de la natació sincronitzada

Resident a Catalunya des de la infància, fou tirador al colomí i caçador habitual a les comarques de Lleida S’inicià al tir al plat a Bellpuig i el 1980 s’inscriví a la Societat de Tir Can Piqué Fou campió de Catalunya de fossat universal 1983 La seva filla Maria Dolors fou campiona d’Espanya i el seu fill Damián formà part de l’equip espanyol i català de tir al plat

Filla de Pablo Palau, fou una de les pioneres de l’esgrima femenina a Catalunya Tiradora de la Sala del Tiro Nacional, s’especialitzà en floret i es proclamà Campiona de Catalunya almenys en quatre ocasions 1931, 1934, 1953, 1954 Va ser una de les primeres tiradores internacionals amb la selecció espanyola Exercí de tècnica d’esgrima al Club Femení i d’Esports a la dècada dels trenta L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla de bronze de la ciutat al mèrit esportiu 1954

Formada a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, la seva posició és la de migcampista A setze anys, es feu un lloc al primer equip i a la selecció espanyola Amb l’Atlètic guanyà dos Campionats de Catalunya 2007, 2009, el subcampionat de la Lliga 2007 i la Copa de la Reina 2007, 2008 Obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 i de Rio de Janeiro 2016 És filla del jugador d’hoquei sobre herba Jordi Oliva Izquierdo i germana del també jugador d’hoquei sobre herba Roc Oliva

Presidí el Futbol Club Barcelona en tres etapes 1916-17, 1920-21 i 1930-31, en la primera de les quals es produí el famós ‘‘cas Garchitorena’’ i, en la segona, s’inicià el projecte del camp de les Corts El període 1916-18 també presidí la Federació Catalana de Futbol Formà part de la Ponència d’Educació Física 1922-24 Impulsà diferents esdeveniments esportius que se celebraren a Barcelona, com l’Exposició Internacional d’Automòbils Morí en accident de trànsit juntament amb la seva esposa i la seva filla

Filla de Joan Alonso i Castells, dirigent del club Esport Ciclista Mataró ECM En categoria juvenil aconseguí el seu primer títol de campiona de Catalunya de fons amb els colors del Club Ciclista Montgat En sub-23 vestí el mallot del Saunier Duval i fou campiona d’Espanya de puntuació 1999 En la categoria elit participà cinc cops en el Tour de França, dos al Giro d’Itàlia i en dos Campionats del Món i d’Europa L’any 2003 deixà la pràctica del ciclisme de competició Durant la seva trajectòria superà els deu triomfs i rebé el guardó de Maresmenc de l’Any 2002