Resultats de la cerca

Creada a instàncies del marquès de Lamadrid per a promoure la pràctica d’aquesta disciplina hípica, el trofeu premiava el genet que marcava gols en tots els partits de la competició El primer guanyador fou Juan de Urruela El 1918 el premi se suprimí adduint que fomentava l’individualisme en detriment del joc en equip, tot i que l’any següent es restituí Finalment, el 1922 s’eliminà definitivament El màxim golejador durant els anys en vigor del torneig fou el baró de Güell

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, fou doble campió d’Espanya 1926, 1927 en la classe esquif Gran impulsor d’aquest esport, presidí la Federació Espanyola de Societats de Rem 1932-33 i també la catalana En honor seu, el 1933 el RCMB instituí un trofeu amb el seu nom

Baró de Ribelles Presidí la Tercera Federació Regional de Caça, precursora de la federació catalana, des del 1953 Prohom de la Germandat de Caça de Sant Hubert, instituí la festivitat dels caçadors sota el patrocini d’aquest sant Formà part de la junta directiva de l’Associació de Munters de Catalunya i fou nomenat president honorari de l’Associació de Caçadors d’Alella

Fou una de les figures claus en el desenvolupament del bàsquet a les comarques gironines, primer com a jugador durant la dècada de 1940 i, posteriorment, en tasques directives Fou delegat de la Federació Catalana a Girona i presidí la federació provincial 1973-76 Després de la seva mort s’instituí el torneig commemoratiu Memorial Mateu Pell, que disputen els equips de les comarques gironines i serveix per a obrir la temporada

Fundà i presidí 1905-69 el Reial Moto Club de Catalunya RMCC Participà també en diverses proves com a pilot Feu possible l’organització del Gran Premi d’Espanya, única prova estatal puntuable per als Campionats del Món de pilots i marques 1961, i collaborà en l’organització del Gran Premi d’Europa de l’Ametlla, la Gran Prova Barcelona-Madrid-Barcelona i el Trofeu Armangué En honor seu, el RMCC instituí el trofeu Joaquim Dalfau Abella el 1962

Fou un dels fundadors del Club Nàutic de Barcelona l’any 1909 Posteriorment formà part del Reial Club Marítim de Barcelona com a regatista de creuer i com a armador, i arribà a tenir fins a deu embarcacions Instituí la Copa Eusebi Bertrand d’Esgrima i fou president de la Federació Catalana d’Esgrima 1931-33 Per altra banda, fou un dels industrials tèxtils més importants de Catalunya i un dels fundadors de la Lliga Regionalista Fou diputat a les Corts 1909-27

Comodor del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, del qual també formà part de la junta directiva Disputà les proves de quatre remers júniors i quatre remers sèniors dels Jocs Olímpics de París 1900 Guanyà tres Campionats d’Espanya al principi del segle XX, el darrer en la categoria de vuit amb timoner 1924 Presidí la Federació Espanyola de Societats de Rem 1918-25 i, després de la seva mort, el RCMB instituí el 1925 un trofeu internacional de regates amb el seu nom

Membre del Club Natació Barcelona Fou tres vegades campió de Catalunya de waterpolo de primera categoria 1926, 1928, 1929 i dues d’Espanya 1918, 1919 El 1926 jugà el primer França-Espanya Fou vocal de la junta directiva del CN Barcelona 1923-26 i instituí 1925 la primera escola infantil de natació de l’Estat espanyol Fou entrenador de natació i waterpolo del CN Barcelona 1937-38 i, als anys quaranta, del Club Natació Catalunya També fou president de la Federació Catalana de Basquetbol 1928-30

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-67 procedent del Racing de Santander Amb el Barça jugà 212 partits, 107 dels quals a la Lliga, marcà 55 gols i destacà com a extrem dret Passà al Centre d’Esports Sabadell 1967-70, on jugà 56 partits més a primera divisió i marcà 5 gols Guanyà la Copa del Generalísimo 1963 i la Copa de Fires 1966 El 1964 disputà un partit amb la selecció espanyola 1969 Rebé el premi UNESCO al joc net Després de la seva mort, la federació espanyola instituí el Premi a l’Esportivitat amb el seu nom

Membre del Club Natació Barcelona S’inicià en tasques directives assumint la vocalia de propaganda de la federació catalana 1931-33, i seguidament passà a la federació espanyola amb el càrrec de secretari 1934-36 Després de la Guerra Civil tornà a la federació espanyola com a secretari general 1939-42 També ocupà càrrecs tècnics 1942-45, que compaginà amb la presidència de la federació catalana 1943-48 Anys més tard encara fou vicepresident del CN Barcelona i el 1965 instituí un guardó, d’abast estatal, que premiava el “millor nedador-estudiant de l’any” El 1973 rebé la placa d’…