Resultats de la cerca

Destacà com a extrem Jugà quatre temporades amb el Futbol Club Barcelona, equip amb el qual guanyà una Lliga 1973 Fou 112 vegades inter-nacional amb la selecció espanyola, amb la qual competí en els Jocs Olímpics de Munic 1972 També fou entrenador de diversos equips

Migcampista format a les categories inferiors de l’Ajax, al gener del 2004 fitxà pel FC Barcelona procedent del Juventus italià 1997-2004 Amb l’equip blaugrana disputà 18 partits Rebutjà continuar al Barça i retornà a Itàlia a les files de l’Inter Disputà 60 partits amb la selecció holandesa Participà en dues Copes del Món 1994, 1998 i en tres Eurocopes 1996, 2000, 2004

Defensa lateral esquerre, fitxà pel FC Barcelona 2009-12 procedent de l’Inter de Milà Disputà 57 partits de Lliga amb el Barça i guanyà dues Copes d’Europa 2009, 2011, dos Mundials de clubs 2009, 2011, dues Lligues 2010, 2011, una Copa del Rei 2009, dues Supercopes d’Europa 2009, 2011 i tres d’Espanya 2009, 2010, 2011 Al gener del 2012 fou traspassat al París Saint-Germain

De família humil, començà a jugar de molt jove i ben aviat fou considerat un futbolista excepcional i fou premiat ja en les categories infantil i juvenil del futbol brasiler Amb 17 anys formà part de la selecció brasilera que guanyà el mundial dels EUA del 1994, si bé no arribà a jugar cap partit L’any següent fitxà pel PSV Eindhoven d’Holanda, on jugà durant dues temporades Fou medalla de bronze amb la selecció del Brasil als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 El 1996 fitxà pel FC Barcelona, equip amb el qual aconseguí la Recopa d’Europa del 1997 i el guardó de màxim golejador de la lliga…

Després de passar per diversos equips francesos arribà al Futbol Club Barcelona la temporada 1996-97 Jugà com a defensa blaugrana 42 partits i guanyà la Supercopa d’Espanya 1996, la Copa del Rei 1997 i la Recopa d’Europa 1997 Després jugà a l’Olympique de Marsella 1997-99, a l’Inter de Milà 1999-2001 i al Manchester United 2001-03 Fou internacional en 97 partits i campió del món 1998 i de l’Eurocopa 2000 Un cop retirat, fou entrenador del Girondins de Bordeus 2008-10 i des del 2010 de la selecció francesa

Es formà al Club Nàutic el Masnou en classe optimist i vaurien El 1981 s’inicià en classe europa i participà en diverses regates Guanyà el Campionat de Catalunya en classe europa en quatre ocasions 1984-87 i el Campionat d’Espanya també en quatre ocasions 1986-89 Participà en el Campionat Mediterrani de Marsella 1987, i en el Campionat del Món 1989, 1990 El 1991 formà part de l’equip preolímpic de vela juntament amb Natàlia Via Dufresne Fou suplent en el Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Posteriorment guanyà el Campionat d’Espanya de veterans 1996 i el Campionat de Catalunya Inter-…

S’inicià en l’SPEA Tarrés Trial Team del seu oncle Jordi Tarrés Debutà oficialment el 2007 amb el títol d’Europa inter 125 cc Pilotà pels equips Gas Gas i JTG Fou campió de Catalunya en totes les categories d’edat, i en l’absoluta 2008 campió d’Espanya jú-nior a l’aire lliure 2009 i en pista coberta 2010 campió d’Europa juvenil 2009 i júnior 2010, i campió del món juvenil 2010 També conquerí el Campionat d’Espanya de TR2 2010 L’any 2013 signà per la marca Sherco i el 2016 per TRS, equip del seu oncle Jordi Tarrés L'any 2016 anuncià la seva retirada de la competició

Davanter centre que jugà al FC Barcelona la temporada 2009-10 procedent de l’Inter de Milà, on havia jugat des del 2006 al 2009 Disputà 29 partits de Lliga amb l’equip blaugrana i marcà 16 gols Fou campió de Lliga, del Mundial de Clubs i de les Supercopes d’Europa i d’Espanya Ha estat també jugador del Malmö F F 1999-01, l’Ajax d’Amsterdam 2001-04, la Juventus de Torí 2004-06, l’A C de Milà 2010-12 i des del 2020, el Paris Saint-Germain 2012-16, el Manchester United 2016-18 i Los Angeles Galaxy 2018-19 El juny del 2023 es retirà del futbol professional  Amb la selecció sueca ha…

Fou vocal del FC Barcelona 1952-57, vicepresident 1957-61 i, a causa de la dimissió de Miró-Sans, assumí la presidència interina encapçalant una junta gestora, de l’1 de març al 7 de juliol de 1961, quan l’assemblea de compromissaris escollí Enric Llaudet com a president Durant el seu mandat, el primer equip de futbol disputà per primer cop la final de la Copa d’Europa, a Berna, i traspassà Luis Suárez a l’Inter de Milà També presidí la Federació Catalana de Futbol 1961-64 Sota el seu mandat s’organitzà, conjuntament amb la federació espanyola, un Espanya-França amistós que se…

La primavera del 1958 fitxà pel FC Barcelona, just abans de la final de la Copa de Fires que guanyà el conjunt blaugrana Amb ell a la banqueta el Barça visqué un dels períodes més brillants de la seva història guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa 1959 i una Copa de Fires 1958-60 En el partit de tornada d’aquesta competició ja no seia a la banqueta, ja que cessà després que el Barça fos eliminat pel Real Madrid en la semifinal de la Copa d’Europa Posteriorment, amb l’Inter de Milà conquerí dues vegades la Copa d’Europa i la Copa Intercontinental 1964, 1965 i dirigí la selecció…