Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Club Gimnàstic Mataroní
Esport general
Club poliesportiu de Mataró.
Fundat l’any 1930, creà la secció de natació per acollir bona part dels nedadors del Club Natació Mataró Organitzà torneigs com el Trofeu Dalmau-Oliveras de waterpolo i participà en competicions de natació com la Travessia del port de Barcelona També participà en la fundació de la Federació Catalana de Natació L’any 1932 la secció de natació es fusionà amb el Club Natació Mataró per crear el Centre de Natació Mataró
El tot esport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports que es començà a publicar a Mataró el 1985.
Tractava els esports que es practicaven al Maresme, en totes les categories Contenia seccions dedicades al cros de Mataró i a la història de l’esport mataroní De periodicitat mensual, sembla que acabà amb el número 9 i esdevingué un suplement del setmanari El tot Mataró i Maresme
Pere Bombardó Serra
Atletisme
Atleta especialitzat en salt d’alçada.
Fou campió de Catalunya i d’Espanya de salt d’alçada 1932 D’altra banda, guanyà la medalla de bronze d’aquesta especialitat al Campionat de Catalunya 1930, 1931 i al d’Espanya 1930 Fou el primer esportista mataroní que guanyà un títol estatal i l’Ajuntament li dedicà un carrer de la ciutat
Centre Excursionista Laietània
Excursionisme
Club excursionista de Mataró.
Fundat el 1917 com a Grup Excursionista Layetana , el 1927 prengué la denominació de Centre Excursionista Laietània Realitzà excursions i travesses arreu del territori català L’any 1925 fundà la secció d’atletisme, que rebé el nom de Centre Atlètic Laietània Organitzà els campionats del Maresme d’atletisme i participà en el Campionat de Catalunya El 1935 es fusionà amb el Club Excursionista Mataroní, el Club Esquí Mataró i el Grup Excursionista de la Societat Iris per formar la Unió Excursionista de Catalunya a Mataró , o UEC-Mataró El Centre Atlètic Laietània romangué…
Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

Espeleòlegs de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
© ENCICLOPÈDIA CATALANA / RAMON MANENT
Excursionisme
Entitat excursionista de Mataró.
Creada el 1898 amb el nom d’Associació Excursionista de Mataró, el 1907 s’integrà com a secció del Círcol Catòlic d’Obrers de Mataró i el 1916 adoptà la denominació actual Durant els anys vint i trenta destacaren algunes ascensions a cims dels Pirineus i s’inicià en la pràctica de l’esquí El 1928 es crearen les seccions de folklore, arqueologia i història, fotografia i topografia Després de la Guerra Civil de 1936-39, les activitats foren represes el 1940, mantenint la vinculació amb el Círcol Catòlic, la qual perdurà fins el 1978 Durant les dècades de postguerra es constituïren les seccions…
,
Centre Natació Mataró

Atletes de la secció de triatló del Centre Natació Mataró
CN Mataró
Esport general
Waterpolo
Club poliesportiu de Mataró.
Fundat el 1932 arran de la fusió del Club Natació Mataró i el Club Gimnàstic Mataroní, Joan Gomis en fou el primer president L’any 1950, gràcies a l’impuls de Pedro Crespo, estrenà la primera piscina, que suposà un notable creixement del club El 1966 ja disposaren d’un entrenador professional, i el 1969, d’una piscina coberta municipal que fou posada a la seva disposició per l’Ajuntament Fins el 1990, però, un cop acabades la piscina descoberta de 50 m i la coberta de 25 m, construïdes al passeig de Callao, el club no disposà d’installacions pròpies adequades Té quatre seccions…
ciclisme de pista

Cursa al velòdrom de Reus, inaugurat l’any 1895
Enciclopèdia Catalana / M. Manent
Ciclisme
Modalitat de ciclisme practicada en un espai tancat, anomenat velòdrom, dotat d’una pista el·líptica de llargària variable, normalment a partir de 250 m de corda, amb les corbes peraltades i amb graderies per a presenciar en directe la competició.
La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…