Resultats de la cerca

Es formà esportivament a Perpinyà El 1936 participà en la Jaca-Barcelona i en la Vuelta a Espanya enrolat al Racing Club de Perpinyà Participà en el Tour de França del 1938 Adquirí la nacionalitat francesa el 1946

Extrem que s’inicià al Sol de América Fitxà per l’Espanyol 1973-77, amb el qual jugà 30 partits de Lliga i marcà 7 gols A l’espera que obtingués la doble nacionalitat, el 1974 el club va fitxar un altre estranger Després de dues temporades sense poder disputar partits oficials, es reincorporà a l’equip la temporada 1976-77

Pivot que fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1969-70 La següent temporada no pogué jugar en prohibir-ne els estrangers en la primera divisió estatal, no obstant això sollicità la nacionalitat espanyola i continuà entrenant amb el Barça A partir del 1971 jugà com a espanyol i es mantingué en el club fins a la temporada 1976-77 en què es retirà

De nacionalitat anglesa, estigué afiliat al Club Natació Atlètic durant la seva residència a Barcelona Fou doble campió de Catalunya de 60 m lliure 1919, 1920 i protagonista del primer rècord d’Espanya de 100 m lliure, que establí al varador del port de Barcelona el 1920 El 1921, complerts dos anys de residència, fou acceptat com a campió d’Espanya de la distància després de conquerir, també, el Gran Premi de Pasqua

Llicenciat en enginyeria industrial i ciències de la informació Fou redactor en cap de Fórmula 1971-75 i el primer periodista de nacionalitat espanyola que ingressà a la International Racing Press Association 1973 Fou fundador i director de 4 tiempos , i collaborà en diverses publicacions especialitzades espanyoles i estrangeres Publicà Història de l’automobilisme a Catalunya 1990, 40 Años de historia del automovilismo en el Circuito de Montjuïc 2000 i RACC Cent anys de passió 1906-2006 2006

Davanter, a disset anys ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol i fou cedit al Vilafranca, el Badalona i el Reus Deportiu Posteriorment jugà dues temporades al Terrassa 1962-64 i tres al Sabadell 1964-67, on debutà a primera divisió al setembre del 1965 Adoptà la nacionalitat argentina del seu pare, fet que li impedí jugar amb l’Atlético de Madrid tot i haver fitxat per aquest club 1967, i marxà cedit al Calvo Sotelo Posteriorment fou traspassat al Granada 1968-71 i acabà la seva trajectòria al Real Jaén la temporada 1971-72

Ingressà al Futbol Club Barcelona a disset anys, procedent del CA Juventus del Brasil Migcampista, destacà al FC Barcelona B i passà al primer equip blaugrana la temporada 2001-02 S’hi mantingué fins a l’edició 2006-07, disputà 143 partits i marcà 10 gols Guanyà una Lliga de Campions 2006, dues Lligues 2005, 2006 i dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 Actuà amb la selecció sub-23 del Brasil i en dos amistosos amb l’absoluta En tenir la doble nacionalitat, és internacional per Itàlia, selecció amb la qual ha estat subcampió de l’Eurocopa 2012

S’inicià el 1951 al CN Barcelona, amb Nemesi Ponsati com a responsable Posteriorment, s’entrenà amb Clemente Ruíz de Porras i s’incorporà al FC Barcelona 1956 Fou quatre vegades campió de Catalunya en 400 m 1955-58 i una en decatló 1956 També assolí dos títols estatals de 400 m 1956, 1957, tot i que el segon li feren retornar perquè, segons els responsables federatius, havia optat per la nacionalitat alemanya del seu pare i, per tant, el títol havia de ser per al segon classificat Tot i això, fou més d’una desena de vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els…

Pivot, després de dues temporades al Fórum de Valladolid 1983-85, en les quals fou el màxim rebotador de la Lliga ACB, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1985-92 La primera temporada, en no tenir encara la nacionalitat espanyola, inicialment només jugà la competició europea, però finalment va disputar els últims partits de l’ACB i el play-off pel títol Amb el Barça aconseguí la Recopa d’Europa 1986, la Copa Korac 1987, quatre Lligues 1987-90, tres Copes del Rei 1987, 1988, 1991 i la Copa Príncep d’Astúries 1988 Com a entrenador del FC Barcelona fou entrenador ajudant d’Aíto García…

S’installà a Lleida, on s’entrena sota les ordres d’Antonio Cánovas, i el 2007 aconseguí la nacionalitat espanyola En Campionats de Catalunya assolí un títol de 5000 m 2008 i un de cros 2009, i en l’àmbit estatal, dos de 10000 m 2007, 2010 i dos de cros 2011, 2014 i un subcampionat de cros 2017 El 2010 establí el rècord català de 10 km en ruta Competí en diversos mundials de cros i es proclamà subcampió d’Europa 2010, 2012 de cros i campió d'Europa per equips 2015 En les proves de pista, disputà els 10000 m dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 i Londres 2012, d’un Campionat del Món…