Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Sabadell, fou cinc vegades subcampió d’Espanya de primera categoria 1962-65, 1967 i de la primera Lliga estatal 1966 En el període 1962-65 fou nou vegades internacional i participà en el Torneig de les Sis Nacions de l’Europa occidental 1963

A nou anys guanyà el premi Santa Cecília de Terrassa, amb un jurat presidit per Frederic Mompou, i als onze anys feu el seu primer recital a Sitges Format al Conservatori de Música de Barcelona, del qual fou catedràtic de piano 1968-2001, es perfeccionà amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Stefan Askenase i Wilhelm Kempff A divuit anys guanyà el primer premi del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona i també fou distingit pel conservatori amb el premi extraordinari, el premi d’honor de virtuosisme i el premi Ònia Farga La seva carrera concertística es desenvolupà a escala internacional…

Jugà en la màxima categoria amb el Club de Bàsquet Granollers 1965-68 i el Futbol Club Barcelona 1968-76 Guanyà cinc Lligues 1966-69, 1973 i tres Copes 1969, 1972, 1973 estatals Era extrem i fou el màxim golejador del campionat de Lliga diverses temporades Amb la selecció espanyola, debutà el 1964, jugà 84 partits i disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Rebé la medalla d’or al mèrit esportiu 1972

Fou un dels fundadors del Club d’Aviació Sabadell 1931, que el desembre del 1932 prengué el nom d’Aeroclub de Sabadell i del Vallès Durant aquella època ocupà el càrrec de secretari i fou un dels impulsors de la construcció de l’Aeròdrom de Sabadell 1934 El 1935 presentà el film de temàtica aèria Com els ocells Passada la Guerra Civil Espanyola ingressà a la junta directiva de l’Aeroclub de Sabadell 1947 i fou vicepresident de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell 1953-79

Fundà el Club d’Escacs Egara que el 1933, arran de la fusió amb el Club d’Escacs Estelar, donà lloc al Club d’Escacs Terrassa Fou un dels principals mecenes d’aquest nou club, que presidí durant 25 anys També estigué vinculat al Terrassa Futbol Club Rebé les medalles President Macià del mèrit al treball 1993 i Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Membre d’una dinastia egarenca lligada a l’hoquei, es formà al Club Deportiu Terrassa, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya 1953, 1956, 1959 i tres Copes del Rei 1955, 1966, 1967 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, en els quals aconseguí la medalla de bronze, de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968, on aconseguí diploma olímpic Fou 75 vegades internacional Presidí el Club Deportiu Terrassa Hockey 1983-87 i fou directiu de la Federació Catalana d’Hoquei

Començà a practicar el tir amb arc el 1948 i es proclamà subcampió en els primers Campionats d’Espanya celebrats a l’Estat en la categoria de 25 m 1950 Fou un dels promotors, el 1949, de la Federació de Tir amb Arc d’Espanya i de la Federació Catalana de Tir amb Arc El 1950 fundà el Club d’Arquers de Sabadell Ocupà el càrrec de vocal de la federació catalana, de la federació provincial i de la federació espanyola També esdevingué secretari vitalici del Club d’Arquers de Sabadell Continuà vinculat a aquest esport com a jutge, promotor i monitor En el món de l'excursionisme fou president de l’…

El 1961 accedí a la presidència del CN Sabadell, on gestionà la transformació social i esportiva que visqué el club arran de la construcció de la piscina coberta 1959 El 1962 creà l’Escola Santa Clara, que des d’aleshores permet als joves esportistes del club compaginar els horaris d’estudi amb els d’entrenament a les mateixes installacions Fou la primera iniciativa d’aquestes característiques en una entitat esportiva privada a tot l’Estat espanyol Deixà el càrrec al gener del 1969 Fou nomenat soci de mèrit del CN Sabadell

Destacà com a defensa al Club Esportiu Sabadell 1920-26 Tot seguit jugà al Futbol Club Barcelona 1926-28, amb el qual obtingué el Campionat de Catalunya 1927, 1928 i la Copa estatal 1928 i jugà 28 partits Amb la selecció catalana es proclamà campió de la Copa Príncep d’Astúries 1924

Fou vocal de la junta directiva del Club Tennis Sabadell 1963-75 i president de la comissió esportiva del club i capità dels seus equips 1964-75 El 1967 hi creà l’Escola de Tennis També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Tennis 1965-75, on fou nomenat vicepresident el 1975 El 1977 entrà a formar part a la Junta directiva de la Reial Federació Espanyola de Tennis, de la qual fou tresorer 1977-81, cap del Comitè esportiu 1981-84 i des del 1985, vocal Li donaren la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991, rebé el premi Dirigent de Federació de l’…