Resultats de la cerca

S’entrena al Club Bétulo i s’ha especialitzat en les proves de 50 m esquena, 50 m lliure, 100 m lliure i 4 × 50 m estils El seu palmarès inclou la participació en el Campionat d’Europa 1997, un or i rècord del món en 4 × 50 m estils als Jocs Paralímpics de Sydney 2000, un or a l’Europeu 2001, dos ors al Mundial 2002, dos ors al Campionat Internacional d’Alemanya 2003, un bronze als Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, un or al Campionat del Món 2006 i una medalla de plata als Jocs Paralímpics de Pequín 2008

Organitzat per la Federació Internacional d’Esgrima, la primera edició tingué lloc a París l’any 1921 La 48a edició s’organitzà al Palau Blaugrana i al Palau de Gel de Barcelona l’any 1985 Hi participaren tiradors de 19 països i aplegà 209 periodistes acreditats en un moment en què Barcelona pretenia demostrar que tenia capacitat per a organitzar els Jocs Olímpics del 1992 L’Alemanya Occidental dominà el medaller, amb tres ors, dues plates i un bronze En segon lloc quedà Itàlia, amb tres medalles dos ors i una plata, i en tercer, Hongria, també amb tres medalles or,…

Organitzat per la Federació Internacional d’Atletisme, la primera edició tingué lloc a París l’any 1985 El Palau Sant Jordi de Barcelona acollí la sisena edició entre el 10 i el 12 de març de 1995 Hi participaren 602 atletes de 130 països diferents El campionat constà de 27 proves 14 de masculines i 13 de femenines i durant els tres dies de competició hi assistiren un total de 39200 espectadors La selecció de Rússia dominà el medaller amb 5 ors i un total de 10 medalles, seguida dels Estats Units, amb 4 ors i un total de 15 medalles La selecció espanyola hi participà…

Vinculat al Club Nàutic El Balís de Sant Andreu de Llavaneres, fou dues vegades campió d’Europa d’optimist 1983, 1984 i aconseguí tres ors en equip en els europeus 1983, 1984, 1985, així com una medalla de bronze en el Mundial 1984 Fou campió d’Espanya d’optimist 1985 i campió del món en la mateixa classe 1986 Es retirà el 1994

Debutà als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i quatre anys més tard aconseguí el rècord del món en 100 m llisos El mateix any obtingué dos ors en 100 m llisos, l’un als Campionats d’Europa i l’altre als Campionats del Món Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i aconseguí una medalla de bronze El 1998 rebé la medalla al mèrit esportiu L’any 2000 es retirà a causa d’uns problemes de genoll

Membre del Club Petanca Navarcles, guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya de clubs per dupletes 2006, 2007, mentre que per tripletes aconseguí dos subcampionats 2005, 2007 També aconseguí tres Campionats de Catalunya individuals 2005, 2006, 2010 Amb la selecció catalana ha guanyat cinc Lligues Nacionals de Comunitats de divisió d’honor 2006-10 i el Trofeu Internacional Ciutat d’Alba 2007 Amb la selecció espanyola ha guanyat una fase prèvia en el Mundial individual 2010, dos ors de la Copa Ibèrica 2002, 2005, una medalla d’argent en els Jocs Mediterranis 2005 i una medalla…

Iniciat al Club Tennis Tarragona, a vuit anys passà al Club Natació Tàrraco, per al qual competí fins el 1998 El 1997 fou becat al CAR Joaquim Blume i l’any següent passà al de Sant Cugat, entrenat per Víctor Maya Del 1999 al 2008, any de la seva retirada, nedà per al Club Natació Sant Andreu, entrenat per José Antonio del Castillo Fou campió català júnior 1997, 1998 i en categoria absoluta 1999 en 200 m braça Aconseguí set títols, nou subcampionats i vint-i-dues medalles de bronze en els Campionats d’Espanya hivern i estiu destaquen els seus dos ors 2002, 2005, ambdós en 200 m…

Era el suplement esportiu del diari La Noche i s’originà a partir de la secció d’esports del diari Tingué prestigiosos redactors, com Francesc Gibert, Vicenç Loren, Francesc Ors, Albert Maluquer, Isidre Corbinos, Jacinto Miquelarena i Leónidas Fou innovadora perquè esportistes famosos hi collaboraven Marià Cañardo escrivia la crònica de la Volta Ciclista a Catalunya, en què ell mateix corria, o Joan Gamper polemitzava sobre la directiva del Barça Tingué els millors reporters gràfics del moment, com Maymó, Gaspar, Florit o Amado Hi dibuixava el ninotaire Passarell De periodicitat…

Fou campió d’Espanya entre el 1978 i el 1992 Des de l’any 1980 fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual obtingué dotze medalles en els europeus 1983, 1987, dues medalles en els Campionats del Món 1986 i participà en els Jocs Paralímpics de Nova York 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, on obtingué un rècord del món, dos ors, dos argents i dos bronzes Com a entrenador, dirigí la selecció catalana i espanyola de natació per a discapacitats físics i fou delegat tècnic de natació del Comitè Paralímpic Internacional També fou president del Club Esportiu F i S El Prat 1984…

Format al Club Hoquei Caldes, amb tretze anys arribà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Després de jugar al primer equip la temporada 2011-12, fitxà pel Moritz Vendrell, equip amb el qual aconseguí la Copa del Rei 2012 i la Copa CERS 2012 La temporada 2013-14 tornà al primer equip del FC Barcelona on guanyà sis OK Lligues 2012, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, cinc Copes del Rei 2012, 2016, 2017, 2018, 2024 i cinc Supercopes d’Espanya 2012, 2014, 2015, 2016, 2018 En l’àmbit internacional ha guanyat la Lliga Europea en tres ocasions 2014, 2015, 2018, la Copa Continental 2016 i…