Resultats de la cerca

Fundada el 1986, fou la primera escola d’escacs de Barcelona en la qual no calia estar afiliat a cap club per a rebre classes Imparteix classes a collegis i a la seva seu, i atorga diplomes avalats per la Federació Catalana d’Escacs Disposa d’un equip en la divisió d’honor i de tres jugadors de categoria gran mestre, l’ucraïnès Viktor Moskalenko, el català Josep Oms i Pallisé i el peruà Jonathan Cruz

El 1973 s’incorporà al Futbol Club Barcelona procedent del Municipal de Lima 1968-73 peruà Formà parella d’estrangers amb Johan Cruyff i jugà un total de 108 partits, en els quals marcà 31 gols, durant quatre temporades 1973-77 En la seva primera temporada fou campió de Lliga, però l’arribada de Johan Neeskens i la necessitat d’alliberar una plaça d’estranger en la plantilla el deixà un any en blanc En abandonar el club fitxà per l’Alianza de Lima Internacional amb el Perú, guanyà una Copa Amèrica 1975 i disputà dos Mundials 1970, 1978

Campió peruà, s’establí a Barcelona des de la dècada de 1970 i guanyà els torneigs d’Alacant 1974, Reggio Emilia 1975, Orense 1977, Lanzarote 1977, on assolí el títol de Gran Mestre, i Terrassa 1989 Formà part del Club d’Escacs Vulcà, amb el qual assolí nombrosos Campionats de Catalunya i d’Espanya per equips Participà en set Olimpíades d’escacs, en sis de les quals representà el Perú, i en la darrera, Espanya 1992 També participà amb la selecció catalana en Campionats d’Europa de veterans 2004, 2006, 2007, 2009 El seu màxim ELO foren 2494 punts, que li suposaren la posició 577…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…