Resultats de la cerca

Competí amb el Club Natació Olot, especialitzant-se en esquena i estils Fou campió absolut de Catalunya de 100 m esquena 1991 i 200 m esquena 1991, 1992 i campió absolut d’Espanya de 200 m estils individual 1992

Defensa formada al Club Esportiu Arenys de Munt, desenvolupà tota la seva carrera en aquest club, excepte una temporada en el Club Hoquei Canet Amb el CE Arenys de Munt, conquerí quatre Cam-pionats d’Espanya consecutius 1999-2002 i tres de Catalunya 1999, 2000, 2002 Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola Amb Espanya, guanyà el Campionat del Món 2000 i fou subcampiona d’Europa 1999, 2001

Competí per l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona en la categoria de pes lleuger, dins la modalitat de lluita grecoromana Disputà els Jocs Olímpics de París 1924, on participà en la categoria de pes lleuger 67,5 kg

Començà a l’Associació Esportiva Minguella i passà al Club Joventut de Badalona la temporada 1992-93 Fou nomenat millor jugador del Campionat d’Espanya júnior la temporada 1998-99, i la següent debutà a la Lliga ACB Després d’una temporada a l’equip del Joventut de la Lliga EBA, fitxà pel Vitòria 2000-09 i guanyà la Lliga 2002, 2008, la Copa del Rei 2002, 2004, 2006, 2009 i la Supercopa d’Espanya 2006-09 A continuació, jugà al Real Madrid 2009-11, el GBC de Sant Sebastià 2011-12 i el 2012 s’incorporà a l’Unicaja de Màlaga i el 2014 al Club Joventut de Badalona Internacional en categories…

Membre del Club Natació Olot, en fou president 1960-66, període en què construí la seva primera piscina, descoberta, inaugurada el 1962, i la segona, coberta, inaugurada el 1966 Fou nomenat membre del consell assessor del club 1973 i declarat soci de mèrit 1987 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, es proclamà cinc cops campió d’Espanya –en iols de quatre 1953, 1955, outriggers de quatre 1954, 1955 i vuit amb timoner 1958– i sis cops de Catalunya entre el 1953 i el 1960 Competí amb la selecció espanyola en un Europeu 1953 i uns Jocs Mediterranis 1955

Fundat el 1933 per iniciativa de Francesc Xavier Magret i Manuel Trilla El primer contacte amb l’aviació es produí el 1923, en les exhibicions aèries que portà a terme la Penya de l’Aire al camp del Graell El 19 de juliol de 1936 cessà les activitats per l’esclat de la Guerra Civil Espanyola

Debutà al juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 El 1936 passà al bàndol feixista i morí al front durant la batalla de l’Ebre Com a homenatge, les autoritats franquistes atorgaren el seu nom a un dels trofeus de boxa que…

Inicià la seva trajectòria professional al Castelló 1945-46 El 1946 fitxà com a davanter pel Barça, fins la temporada 1949-50, encara que aquesta darrera fou cedit al Saragossa Seguidament passà al València 1950-56, el Valladolid 1956-58, l’Sporting de Gijón 1958-60, el Castelló 1960-61 i l’Oliva 1961-62 Amb el Barça obtingué dues Lligues 1948, 1949 i la Copa Llatina 1949 Amb el Valladolid guanyà el trofeu Pitxitxi de la temporada 1956-57, distinció que compartí amb Di Stefano i amb el valencianista Ricardo Disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb la selecció espanyola B

Becat a la Residència Blume 1974-79, fou atleta del FC Barcelona 1972-83 El 1982 es llicencià per l’INEFC i ingressà a la Direcció General de l’Esport i, des del 2012, coordina les actuacions sectorials i els projectes formatius del Consell Català de l’Esport Dirigí l’Escola Catalana de l’Esport 1982-12 Rebé el primer premi de la FIEP Catalunya a la millor trajectòria en el desenvolupament de la formació de les activitats físiques i esportives 2012