Resultats de la cerca

Fou organitzada per l’Agrupació de Veterans del Gimnàstic, amb la collaboració de Ràdio Tarragona L’any 1967 es creà un trofeu amb el mateix nom que escollia el jugador més regular

Fundat l’any 1951, nasqué com a escissió de la secció de bàsquet de la Joventut Associació de Pares de Família Prat JAPF Prat, que competia des del 1943 La temporada 1953-54 inicià la participació a primera categoria catalana i la de 1961-62 ascendí a segona divisió estatal, Trofeu Gonzalo Aguirre Hi jugà tres temporades i disputà el play-off de descens cada any Entre final dels anys seixanta i el 1976 jugà a tercera divisió Posteriorment continuà en categories territorials El 1984 creà un equip femení i el 1988 deixà la pista de Fons d’en Peixo i es traslladà al pavelló poliesportiu Estruch…

Dirigí en diverses etapes el Reial Club Deportiu Espanyol En la seva primera temporada 1952-53, l’Espanyol fou líder durant la major part de la Lliga i acabà en quart lloc Continuà a la banqueta de Sarrià fins la penúltima jornada de la Lliga 1954-55 i hi retornà a mitjan campanya 1960-61 En l’edició 1963-64 tornà a l’Espanyol formant tàndem amb Pere Areso, però fou cessat abans d’acabar la primera volta de la Lliga

Ingressà al futbol català la temporada 1973-74 en fitxar pel Sant Andreu Fou jugador quadribarrat fins a l’edició 1975-76 Disputà 30 partits de Lliga, a segona A Tot seguit jugà sis temporades al RCD Espanyol 1976-82, amb el qual s’arrenglerà en 70 partits de Lliga i marcà 3 gols Jugava de mig i de lateral dret, i posteriorment amb el Girona i l’Hospitalet Com a entrenador fou segon de Víctor Muñoz en diversos equips de primera divisió i ha dirigit, entre d’altres, el Gimnàstic de Tarragona, el Figueres i l’Espanyol B

Davanter, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1997-99 procedent de l’Atlético de Madrid Amb el club barceloní, jugà 37 partits de Lliga i marcà 15 gols A la meitat de la segona temporada fou traspassat al Juventus italià Disputà 3 partits amb la selecció argentina

Durant la dècada de 1940 fou la millor tennista de l’Argentina i guanyà nombrosos torneigs internacionals Fou campiona de Catalunya individual en dues ocasions 1957, 1958 i de dobles en una 1959, juntament amb M T Vilarnau També fou campiona d’Espanya individual 1957 El principal estadi de tennis de Buenos Aires duu el seu nom

S’inicià el 1973 al Club Boxeo Marampiño de Montcada i Reixac Fou campió de Catalunya del pes mosca 1974 Formà part de la selecció catalana i arribà a disputar alguns combats com a professional

S’inicià el 1972 al Club Boxeo Marampiño de Montcada i Reixac El 1974 es proclamà campió de Catalunya amateur del pes gall i subcampió d’Espanya Durant quatre anys formà part de la selecció catalana i el 1977 guanyà el Campionat d’Espanya per equips Es retirà el 1979 i es dedicà a l’entrenament Des del 1990 exercí al Club Boxeo Ripollet Entrenà la selecció catalana 1993-95

Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de ciclisme adaptat En totes tres es pot competir en velòdroms, a la muntanya o a la carretera, individualment o per equips, tant en categoria masculina com femenina Les persones amb discapacitats motrius, paràlisi cerebral, discapacitat visual o ceguesa poden practicar l’anomenat ciclisme paralímpic Utilitzen bicicletes adaptades a cada tipus de discapacitat, com tricicles, tàndems o bicicletes de mà handcycle o handbike El reglament de competició és el mateix que l’establert per la Federació Internacional Amateur de Ciclisme…

Competint en la categoria SB9, aconseguí la medalla de plata en la prova dels 100 m braça dels Jocs Paralímpics de Pequín 2008 En la categoria S9, guanyà la medalla de plata en els 100 m papallona i la de bronze en els 100 m lliures en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, en els de Rio de Janeiro 2016, la medalla de plata en els 100 m papallona, els 100 m lliures i els 200 m estils, i en els de Tòquio 2020, celebrats el 2021, la medalla de plata en els 100 m lliures i la de bronze en els 100 m papallona El seu palmarès també inclou medalles…