Resultats de la cerca

S’inicià al Club d’Escacs Barcelona, i el 1928 es feu càrrec de la secció de problemes de la revista Els Escacs a Catalunya Ha compost més de 300 problemes i fou l’inventor d’un nou tema de composició que porta el seu nom El 1935 posà en marxa la Sociedad Española de Problemistas de Ajedrez El 1941, inicià la publicació de la revista Problemas , de gran prestigi a tot el món Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona 1967, la medalla de plata de la Federació Espanyola d’Escacs 1971 i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana 1972…

Destacà com a problemista, faceta en què s’inicià el 1883 amb el mestre Josep Tolosa Estudiós dels escacs, posseïa una gran biblioteca temàtica La seva obra més important fou Manual de ajedrez para uso de los principiantes 1905-12, però també publicà Sesdek shakproblemoj 1909 –una collecció de seixanta dels seus problemes, escrit en esperanto – i una monografia sobre el gran compositor de problemes d’escacs Valentí Marín, titulada Un gran artista en ajedrez 1913 D’altra banda, fou organitzador i àrbitre de diferents campionats El 1930 rebé un homenatge al Club d’…

Organitzat per la Federació Internacional d’Hoquei, la primera edició tingué lloc al Reial Club de Polo de Barcelona l’any 1971 Inicialment s’havia de disputar al Pakistan però per problemes polítics la seu es traslladà a Barcelona Hi participaren deu països i el Pakistan guanyà el títol derrotant Espanya en la final En el combinat espanyol destacà Joan Amat

Impulsada per escaquistes catalans, pretenia esdevenir el portaveu dels escaquistes de la península Ibèrica, amb l’objectiu d’aconseguir una federació esportiva única Fou fundada i dirigida per Joaquim Gil i Vicenç F Bort, i tingué com a collaboradors F Armengol, J Bertran, J Cabestany, J Castell, J Paluzie i E Puig, entre d’altres Contenia l’explicació de partides, problemes, articles biogràfics i ressenyes de torneigs Tingué una vida efímera

S’inicià al CN Reus Ploms i a catorze anys passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la màxima categoria Fou subcampió de la Copa del Rei 1989 i de la Copa de la CERS 1991 i a vint-i-sis anys s’hagué de retirar per problemes cardíacs A partir de llavors es dedicà a entrenar equips de base, del Reus Deportiu i del Cambrils

Nascut a mitjan dècada de 1930, nasqué de la fusió del Centre d’Sports Vilanova i el Club de Futbol Catalunya, ambdós nascuts al principi de la mateixa dècada L’aparició d’aquests vingué provocada per la desaparició de l’Associació d’Alumnes Obrers la temporada 1931-32, club pioner a la població El nou club fou actiu durant els anys quaranta i desaparegué la temporada 1949-50 per problemes federatius

Sorgí per iniciativa d’alguns components de la revista Els escacs a Catalunya que volgueren propagar l’ideal escaquista en castellà Contenia articles de tècnica i estratègia, plantejava problemes i n’oferia les solu-cions A Vilarnau en fou director tècnic Hi collaboraren E Puig, Rafael Serra, Roque de la Torre de Rey i A F Argüelles, entre d’altres També publicà articles d’escaquistes d’arreu d’Europa Sembla que tingué una vida efímera

Debutà als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i quatre anys més tard aconseguí el rècord del món en 100 m llisos El mateix any obtingué dos ors en 100 m llisos, l’un als Campionats d’Europa i l’altre als Campionats del Món Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i aconseguí una medalla de bronze El 1998 rebé la medalla al mèrit esportiu L’any 2000 es retirà a causa d’uns problemes de genoll

És considerada com la primera revista catalana d’escacs Fou creada per Plàcid Soler, Josep Albert, Rafael Domènech i Fabià Fernandez, i tingué collaboradors com AF Argüelles, E Puig, R Rey, F Armengol, J Peris, J Paluzie, R Guinard, J Castell i Valentí Marín Inclou partides, jugades diverses, problemes, tècnica i informació social de l’activitat escaquista catalana El 1937 es fusionà amb el Butlletí de la Federació Catalana d’Escacs i n’esdevingué el portaveu Se’n publicaren 132 números

Fou el primer indret de Catalunya on s’esquià 1908 La construcció de la carretera permeté bastir l’estació, que arribà a tenir 9 pistes, amb uns 8 km esquiables, i 5 remuntadors, amb una cota màxima de 2050 m i una mínima de 1850 m Diversos problemes financers i l’escassetat de neu en determinaren el tancament a principis del segle XXI El 2010 es va reobrir com a parc de neu i en l’actualitat s’hi organitzen activitats de raquetes de neu, esquí nòrdic i trineus de gossos