Resultats de la cerca

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…

El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…

La paleta té dues modalitats la que es juga amb pilota de cuir i la que es fa amb pilota de goma Al trinquet, s’hi juga a mà individual i a mà per parelles, a paleta de cuir i a paleta de goma, reservada també a les dones En totes les especialitats, la pilota només pot fer un bot al terra L’única que es juga en individuals i en parelles és la de mà La resta es fa en parelles El frontis té una amplada i una alçària de 10 m A un metre del terra hi ha una xapa que delimita fins on pot arribar el cop de la pilota Al frontó de 30 m, la xapa està collocada a 70 cm del terra A l’esquerra del frontis…

Especialitzada en braça, competí en l’àmbit internacional entre el 2000 i el 2008 Disputà els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, en els quals aconseguí la seva primera medalla d’or en la prova de 100 m braça Atenes 2004 –dues plates i un bronze–, i Pequín 2008 –un bronze–, després dels quals es retirà Guanyà sis medalles d’or als Campionats d’Europa 2001 i al Mundial 2003 en proves individuals i de relleus d’estil lliure i braça Establí cinc rècords del món, un dels quals en els 400 m lliure del Campionat del Món 2006, que significà la darrera medalla d’or…

Jugà en diversos clubs catalans amb els quals aconseguí podi en quatre Copes de la Reina, participà en vuit Campionats d’Espanya i guanyà una Lliga 2009 Com a membre de la selecció espanyola, jugà set Mundials 2005, 2007-12, dels quals destaca el tercer lloc el 2012 Amb la selecció catalana, disputà tres World Cup 2004, 2005, 2006

Participà en tres Campionats del Món 1994, 1998, 2002, en el segon dels quals conquerí una medalla d’or i una de bronze per equips, i en sis d’Europa 1995, 1997, 2000, 2001, 2003, 2007, en els quals assolí una medalla de plata 2000 i una de bronze 2001 També disputà els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012

El 1958 jugà a l’Universitari i el 1959, amb dinou anys, arribà al FC Barcelona Romangué al club blaugrana deu temporades, en les quals guanyà un Campionat de Catalunya 1960 i una Copa d’Espanya 1963 També jugà puntualment al CP Vilanova i al CP Vic i amb les seleccions espanyoles júnior, amb les quals guanyà el Campionat d’Europa 1956, i l’absoluta, amb la qual guanyà la Copa de les Nacions 1964 Fou directiu de la secció d’hoquei patins del Barça 1979-89

Receptor format als Barcelona Búfals, debutà amb el primer equip el 1989 La temporada 1990-91 ingressà als Barcelona Howlers i guanyà la Lliga Catalana Posteriorment passà als Barcelona Dragons, amb els quals jugà tres temporades a la Lliga Europea 1991, 1992, 1995 Entre els dos períodes als Dragons, i després de la segona etapa, jugà als Búfals, amb els quals guanyà dues Supercopes catalanes 1993, 1996 El 1997 fou inclòs al saló de la fama dels Dragons També disputà algun partit amb els Mallorca Voltors Jugà amb la selecció espanyola i, un cop retirat, formà part de…

Fou contractat pel Futbol Club Barcelona, procedent de l’MTK de Budapest, per a suplir la marxa de Ricardo Zamora Jugà al Barça 189 partits al llarg de set temporades 1923-30 Fou sis vegades campió de Catalunya i tres, campió d’Espanya 1925, 1926, 1928 Fou també un dels pioners de la primera Lliga, guanyada la temporada 1928-29 Després marxà al Racing de Madrid 1930-31 Retirat el 1933, entrenà nombrosos equips, entre els quals el Barcelona en dues etapes 1934-35, 1955-56, en la primera de les quals guanyà el Campionat de Catalunya

Membre de la Sala d’Esgrima Amposta, es proclamà campió de Catalunya d’espasa 2001 El 2005 marxà a París, on entrenà a les ordres del gran mestre francès Daniel Levavasseur El mateix any, guanyà la medalla de plata en la prova de Doha de la Copa del Món, i la del 2010 a Puerto Rico Formà part de la selecció espanyola des del 2003, amb la qual disputà sis Campionats del Món, quatre d’Europa, els Jocs Mediterranis 2005, en els quals fou finalista, i els Campionats Iberoamericans 2007, en els quals obtingué la medalla de bronze Es retirà de la competició el 2011 Té el…