Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Nou Tennis Belulla
Tennis
Club de tennis de Canovelles.
Fou fundat al final de la dècada de 1960 amb el nom de Club Esportiu Tennis Belulla, i inicialment tenia dues pistes De la seva escola de tennis en sortiren bons jugadors i el club arribà a organitzar competicions amb les millors raquetes espanyoles Després d’un període de declivi al final del segle passat, l’any 2008 agafà nova empenta i fou rebatejat amb el nom de Nou Tennis Belulla Disposa de deu pistes de tennis, sis de les quals són de terra batuda, quatre pistes de pàdel i piscina
Terrassa Futbol Club
Futbol
Club de futbol.
Fundat el 1906 amb el nom de Young’s Club a Terrassa, dos anys més tard passà a anomenar-se Terrassa Foot-Ball Club i el 1911 Terrassa Futbol Club Arribà a tenir una secció d’hoquei sobre herba, que més endavant s’independitzà amb el nom de CD Terrassa Els primers èxits foren les victòries a la Copa Cardellach i al Campionat de Catalunya de segona categoria 1916 El 1924 es proclamà novament campió de Catalunya i arribà a les semifinals del Campionat d’Espanya de la mateixa categoria A partir de la temporada següent jugà a la primera divisió catalana, fins la de 1928-29 El 1925 obtingué la…
,
Joan Antoni Samaranch i Torelló
Joan Antoni Samaranch i Torelló
© AVUI/J. MESTRE
Esport general
Dirigent esportiu i diplomàtic.
Fou professor mercantil i empresari Militant de la Falange des de jove, fou regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1955-64, procurador a les Corts franquistes 1964-77, delegat nacional d’Educación Física y Deportes 1967-70, president de la Diputació de Barcelona 1973-77 i ambaixador d’Espanya a l’URSS i Mongòlia 1977-81 Fou també president de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat del 1987 al 1990 entre el 1987 i el 1999, any que fou designat president honorífic de l’entitat Practicà esports com la boxa, el futbol o l’hípica, però s’interessà…
,
Picadero Jockey Club

Equip femení de basquetbol del Picadero Jockey Club (1969-70)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat l’any 1951 per Joaquim Rodríguez Rosselló, fou un dels clubs catalans més destacats durant la dècada dels anys seixanta i principi dels setanta, especialment gràcies a les seccions de basquetbol, handbol, beisbol i voleibol També tingué seccions de rugbi, hoquei sobre patins, patinatge de velocitat, ciclisme i futbol femení Inicialment se situà al Picadero Andaluz de l’avinguda Diagonal, el 1954 es traslladà a una pista de la carretera de Sarrià i el 1965 a uns terrenys propers al Camp Nou a la travessera de les Corts Fou patrocinat per Damm i per Filomatic, i popularment fou conegut…
rem

Equip del Reial Club Marítim de Barcelona de vuit amb timoner de rem que participà en els Jocs Olímpics de París (1924)
Arxiu Omedes
Rem
Esport aquàtic consistent a disputar curses a bord d’embarcacions propulsades manualment per mitjà d’un rem que fa de palanca per a transmetre una força motriu i produir un moviment o impuls en impactar en l’aigua.
Les embarcacions poden ser de banc fix rem tradicional o banc mòbil rem modern o d’alta competició, i s’impulsen amb un sol rem en punta de més de 3 m de llarg o amb un parell de rems scull/couple una mica més curts menys de 3 m El número de tripulants varia entre un i vuit remers A banda de les proves individuals, les embarcacions sempre tenen un número parell de remers i poden anar amb timoner o sense En funció de totes aquestes possibilitats, a l’hora de competir s’organitzen regates masculines i femenines, per categories d’edat i distingint segons el pes dels remers entre lleugeres i…
vela

Regata de vela llatina, modalitat de la vela practicada amb una embarcació menor moguda per una o més veles llatines, al port de Barcelona el 1916
AF CEC / IGNASI CANALS TARRATS
Vela
Esport nàutic que consisteix a controlar la dinàmica d’una embarcació només amb el vent a les seves veles.
Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions reben el nom de iots A la vela hi ha una terminologia molt específica Durant el segle XX, l’evolució dels materials de construcció dels iots, amb l’ús de la fibra de vidre i la de carboni, l’alumini, l’acer i el contraplacat, provocà canvis que afavoriren la maniobrabilitat i rapidesa Canvis que també es feren efectius a les veles, que poden ser de niló, de dacró, tan resistent com el niló però menys flexible, i de kevlar, material molt rígid i lleuger Hi ha dos tipus d’embarcacions de competició les de vela lleugera i les de vela de…