Resultats de la cerca

Militar de carrera, fou traslladat a Barcelona el 1945 i s’afilià a la Federació de Tir Olímpic Espanyol de Barcelona Despuntà en tir de pistola i es proclamà campió d’Espanya d’oficials d’exèrcit 1948 També guanyà el Campionat d’Espanya per equips formant part de la Quarta Regió Militar i aconseguí la medalla de bronze en pistola de velocitat al Matx Ibèric 1951 Fou secretari de la junta d’educació física de la Quarta Regió Militar durant vint-i-cinc anys, des d’on també impulsà el judo Fou durant uns anys vicepresident de les federacions catalana i espanyola de judo També fou vocal del Tiro…

Ha collaborat en diversos mitjans escrits, com Mundo Deportivo , La Vanguardia o Regió 7 en portals com Tebeosfera, i en mitjans europeus com Il Quotidiano della Satira o Siné Hebdo Organitzà l’exposició “Trazos”, que repassava els cent anys d’humor gràfic de Mundo Deportivo És autor o collaborador en llibres de temàtica esportiva, com Barça 100 anys de bon humor 1999, Coses del Barça 2007 o Bojos pel futbol 2011

Impulsor de l’escalada a Catalunya durant les dècades de 1950 i 1960 S’inicia en l’excursionisme i l’escalada com a soci de l’Agrupació Excursionista Icària i fou un dels membres del grup anomenat els Bèlits El 1956, juntament amb alguns companys dels Bèlits, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i s’integrà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE, que presidí entre el 1963 i el 1967 i del qual va ser un gran animador Realitzà destacades obertures i repeticions de vies d’escalada a Montserrat, el Pedraforca i els Pirineus, a més de divulgar parets i racons menys coneguts…

Creat per la Federació Catalana de Basquetbol amb el nom del capità general de la IV regió militar, fou conegut popularment com Copa Barcelona Disputat per eliminatòries a un sol partit entre els equips de la primera categoria catalana, el primer campió fou el Club Deportiu Manresa En el palmarès també hi figuren el Futbol Club Barcelona, el Club Esportiu Laietà i el Club Joventut de Badalona, que s’imposà en la darrera edició, l’única que tingué un sistema de competició de lliga

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1902, dirigí el butlletí de l’entitat durant vint anys Fou fundador de la Secció d’Esports de Muntanya 1908 i ocupà nombrosos càrrecs en la junta directiva, com el de vicepresident 1911 Publicà Montseny, guia monogràfica de la regió, itineraris i excursion s 1912, La conca de Sant Pere de Ribes 1913 i, sota el pseudònim V de Lasserra, Sports de nieve 1915 Destaca l’article “L’alpinisme a Catalunya” 1936 publicat al Butlletí del CEC

Navegà en la classe Hispania i després en FI 6 Formà part del frustrat equip olímpic que havia de participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 Destacà sobretot en tasques directives, primer al Reial Club Marítim de Barcelona i després al Reial Club Nàutic de Barcelona Fou president de la Regió de Llevant i Balears de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, des d’on potencià la recuperació de la vela en la postguerra Rebé la medalla Forjadors de l’Esport l’any 1993 També practicà l’hoquei sobre patins

Considerat el pare de la columbofília espanyola Des de la fundació de la Reial Federació Columbòfila Espanyola RFCE, el 1894, fou vocal fundador del seu consell en representació de la Regió Militar de Catalunya, càrrec que posseí fins a la seva mort Presidí la Societat Columbòfila de Catalunya 1890-1925, de la qual fou nomenat president honorari l’any 1926, i fou delegat per Espanya de la Comissió Internacional Columbòfila Permanent Fundà i dirigí la revista La Paloma Mensajera , i presidí el sindicat de la Premsa Esportiva de Barcelona

Membre de la Unió Excursionista de Sabadell i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol des del 1997 El 1975 feu la primera ascensió, juntament amb Ramon Oriol, a una agulla situada a l’oest de l’Aneto que fou batejada amb el nom d’Agulla Daviu A partir dels anys vuitanta obrí nombroses vies a Montserrat i als Pirineus És autor de llibres i guies de muntanya, com 3404 Aneto 2001, Pedraforca Todas las ascensiones y escaladas 2003 i Agulles, regió de Montserrat 2011 Inventà alguns accessoris d’escalada, com la corretja extraïble per a piolet 1998 o un tipus de mosquetó 1993

El 1975 Josep Betriu i Tàpies n’inicià les obres de construcció El 1982 s’inaugurà un vol d’Aviaco de Barcelona a la Seu d’Urgell, però el 1984, després de l’obertura del túnel del Cadí, es tancà l’aeroport per als vols comercials Des de llavors la seva utilització fou molt reduïda i l’operador principal és l’Aeroclub Barcelona-Sabadell El 2007 fou adquirit per la Generalitat de Catalunya, que el reobrí el 2010 per dinamitzar econòmicament la regió a través del turisme Es troba a 5 km de la Seu d’Urgell i té una superfície aeroportuària de 85,30 ha

Situat a la regió de les agulles de Montserrat, davant de la cova de la Partió, a 900 m d’altitud, al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat Fou inaugurat el gener del 1961 i deu el seu nom a l’escalador Vicenç Barbé, que morí el 1942 durant un intent d’escalada a la roca de la Caputxa Propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, està guardat i té capacitat per a vint persones A més de ser un punt de pas de les travesses clàssiques de la muntanya de Montserrat, les més de 160 roques i monòlits del voltant sumen prop d’un miler de vies d’escalada