Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Frente de Juventudes
Esport general
Secció de l’organització política Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
Fou creada a l’empara del règim franquista el 1940 per a enquadrar i ensinistrar políticament els joves espanyols segons els principis del Movimiento Nacional i d’una educació premilitar Organitzava activitats en àmbits com l’educatiu, el del temps lliure i el cultural, entre les quals hi havia torneigs i competicions esportives, i també s’encarregava d’impartir i d’avaluar l’assignatura d’educació física –que anà canviant de nom en les diferents etapes del règim– en tots els nivells educatius El suport bàsic d’aquesta organització el constituí el Cos Especial d’Oficials Instructors, formats…
Narcís de Carreras Guiteras
Futbol
Dirigent de futbol.
Presidí el FC Barcelona 1968-69, després que el 1953 no es va poder presentar a les eleccions a causa de la prohibició del règim franquista Se li atribueix la frase “el Barça és més que un club”, pronunciada durant el discurs d’accés a la presidència
Rodolf Collell Admetller
Esport general
Dirigent esportiu.
Participà en la fundació del Club Esportiu Europa, del qual fou el primer president 1907-11, i propicià l’adquisició –en règim de lloguer– d’un terreny de joc estable per a l’equip de l’entitat També fou vicepresident primer de la Federació Catalana de Futbol 1912-13
Josep Vendrell Ferrer
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou president del Futbol Club Barcelona 1943-46 designat pel règim franquista Al final de la primera temporada, Josep Samitier fou nomenat entrenador i el Barça guanyà la Lliga 1945 i la Copa d’Or 1945 Durant el seu mandat, el club assolí 22000 socis i es construí la nova tribuna del camp de les Corts, inaugurada al novembre del 1944
Agustí Montal Galobart
Esport general
Dirigent esportiu.
Després d’una etapa com a directiu del Futbol Club Barcelona, accedí a la presidència 1946-52 Fou el primer president blaugrana no imposat pel règim franquista Recuperà l’assemblea de socis compromissaris i els símbols de l’entitat El 1949 celebrà les noces d’or del club En l’àmbit esportiu guanyà dues Lligues 1948, 1949, la I Copa Llatina i amb la incorporació del tècnic Fernando Daucik i el fitxatge de Kubala, la Copa del Generalísimo 1951 i les mítiques Cinc Copes 1952 Adquirí uns terrenys per construir un nou estadi, ja que el de les Corts havia quedat petit El 16 de juliol de 1952 dimití
Lluïsa Giró Marsal
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià en la pràctica del basquetbol i l’atletisme a partir del 1935 a l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya L’any 1939, per les dificultats per a continuar practicant l’atletisme davant l’actitud del règim franquista, passà a dedicar-se al basquetbol i ingressà a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona Participà en diversos enfrontaments entre Catalunya i Madrid amb la selecció catalana Amb el seu equip participà en les competicions d’Educación y Descanso, però amb la denominació de l’empresa Ezequiel Giró Al principi de la dècada dels cinquanta es retirà El 1996 fou nomenada…
Enric Bassols Guiró
Atletisme
Atleta especialitzat en llançament de javelina, entrenador i directiu.
Formà part del FC Barcelona i de l’Associació Esportiva de l’Hospitalet Guanyà cinc Campionats de Catalunya en categories inferiors i deu títols en categoria sènior 1988, 1990, 1991, 1994-2000 Fou campió d’Espanya 1989 Amb la selecció espanyola participà en la Copa d’Europa A 1989 i la Copa del Món 1989 Durant els anys noranta fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Atletisme Per altra banda, entrenà la selecció espanyola de llançament de javelina juvenil i sub-23 i fou coordinador del programa de Tecnificació Esportiva del Consell Català de l’Esport 2005-07 És coautor de…
Enrique Piñeyro de Queralt
Esport general
Dirigent esportiu.
Al març del 1940 fou nomenat president del Futbol Club Barcelona per decisió del règim franquista sense haver tingut cap relació amb el club Malgrat tot, s’envoltà de directius barcelonistes de tota la vida Sota el seu mandat, el club guanyà la Copa 1942, i al cap d’uns quants dies eludí el descens, en la promoció Tot i presentar la dimissió al juliol d’aquell any, aquesta no fou acceptada per les autoritats estatals i un mes després tornà a la presidència fins a l’agost del 1943, quan tornà a dimitir després de l’11-1 encaixat al camp del Madrid Durant la seva etapa s’ampliaren les graderies…
Société Patrie
Esport general
Entitat sociocultural i esportiva de Barcelona.
Fou fundada el 1922 per la colònia francesa resident a Barcelona Participà en la difusió del basquetbol a Catalunya junt amb altres clubs com el Laietà i l’Europa, i fou pionera en la pràctica del bàsquet femení amb la creació d’una secció el 1929 Amb jugadors com Raoul Arnaud, Armando Maunier i Fernando Font, entre d’altres, guanyà quatre vegades el Campionat de Catalunya 1923, 1930, 1935, 1936 i una Copa d’Espanya 1935 Fou el primer club català que feu una sortida internacional en jugar contra la selecció francesa 1931 A partir del 1939 el règim franquista prohibí totes les activitats del…
Consell Català de l’Esport
Esport general
Organisme autònom establert l’any 2000 en substitució de la Direcció General de l’Esport, de la qual n’assumí les funcions.
Planifica i executa la política esportiva de la Generalitat de Catalunya sota les directrius de la Secretaria General de l’Esport, i està adscrit al Departament de la Presidència Planifica i coordina els programes esportius de federacions, clubs i altres entitats esportives catalanes Impulsa les activitats d’esport federat, en especial les de tecnificació i d’alt rendiment, i les seleccions esportives catalanes Gestiona la xarxa d’equipaments esportius catalans, és seu del Registre d’Entitats Esportives, regula la inspecció esportiva i n’estableix el règim sancionador Té…