Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Josep Velazco Garrigosa
Rugbi
Jugador i directiu de rugbi.
De família relacionada amb el rugbi de la seva població, fou jugador de la Unió Esportiva Santboiana, i posteriorment, a principi del segle XXI, formà part de la directiva i exercí de cercapromeses
submarinisme
Submarinisme
Activitat subaquàtica realitzada amb finalitats científiques o recreatives que consisteix en l’exploració del medi subaquàtic a partir d’una tècnica d’immersió i un sistema de subministrament d’aire determinats.
Des del final del segle XX s’ha popularitzat força en moltes zones costaneres de Catalunya, especialment a la Costa Brava, com a activitat relacionada amb el turisme També es pot considerar un esport d’aventura
Grupo Deportivo García Vives
Basquetbol
Club de basquetbol del barri de Sants de Barcelona.
Fou fundat l’any 1946 davant les dificultats de l’equip femení de la Unió Esportiva de Sants per a continuar competint en l’àmbit federatiu i s’incorporà a les competicions d’Educación y Descanso Prengué el nom d’una empresa del mateix barri que es dedicava al vidre, amb la qual estava relacionada una de les seves jugadores més importants, Pura García Posteriorment prengué el nom de GD García Sasot i desaparegué l’any 1964 Fou campió d’Espanya i de Catalunya la temporada 1953
Marta Cusidó Muntada

Marta Cusidó Muntada
Arxiu M. Cusidó
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
Formada al gimnàs Tasili de Terrassa, també competí pel CG Vilanova, l’AGA Vilassar i el Charleroi de Bèlgica, amb el qual participà en la Copa d’Europa de clubs Fou campiona de Catalunya 1999 i tercera en el Campionat d’Espanya 2001 L’any 1999 entrà en la selecció espanyola absoluta, amb la qual competí en els Jocs Olímpics de Sidney i en els Campionats del Món 1999, 2001 En aquesta darrera competició fou quarta per equips i ocupà la dotzena posició en la classificació general individual L’any 2001 fou campiona per equips en els Jocs Mediterranis i entrà a dues finals individuals Una lesió…
escalada

L’escalada integral no utilitza corda i comporta un alt risc
Centre Excursionista de Tarragona
Escalada
Activitat esportiva relacionada amb el muntanyisme que consisteix en l’ascensió de parets amb l’ajut de les extremitats inferiors i superiors per a superar la dificultat que se’n deriva.
Prové de l’alpinisme i està associada amb el moviment excursionista La seva pràctica s’inicià en el medi natural, però des de la segona meitat del segle XX han proliferat estructures artificials dissenyades específicament per a l’escalada, com els rocòdroms o els blocs, que en permeten la docència, la recreació, l’entrenament i la competició sense haver d’anar a la muntanya La tècnica de progressió habitual consisteix en la utilització de la corda per a assegurar l’escalador Els escaladors s’agrupen per cordades, que acostumen a ser de dues o tres persones unides per una o més cordes El…
alpinisme

L'any 1985 l'alpinisme català coronà per primera vegada l'Everest
Enciclopèdia Catalana
Alpinisme
Activitat esportiva relacionada amb l’excursionisme que consisteix a fer ascensions a les muntanyes, normalment per vies de dificultat variable que requereixen equipament específic a més de tècniques de progressió i seguretat determinades.
El seu nom deriva de l’afició que es desenvolupà al massís dels Alps a partir del final del segle XVIII i durant el XIX, vinculada en part al desig de coneixement científic impulsat per investigadors com Horace-Bénédict de Saussure, que el 1787 feu la segona ascensió al Mont Blanc, després d’haver promocionat la primera, realitzada per Jacques Balmat i el doctor Michel-Gabriel Paccard 1786 Durant la primera meitat del segle XIX es conqueriren els cims d’accés més fàcil, i a partir dels anys cinquanta d’aquella centúria es començaren a fundar els primers clubs alpins Alpin Club 1857,…
gimnàstica estètica

Les gimnastes del CE INEF de Barcelona guanyadores del Campionat d’Espanya de gimnàstica estètica del 2007
CE INEF
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica femenina en què un grup d’entre sis i deu gimnastes executen, amb l’acompanyament musical, una coreografia basada en el moviment natural i estilitzat del cos.
Les rutines representen una història relacionada amb la música en què les gimnastes realitzen moviments que flueixen de manera natural i que inclouen elements com ones, swing moviment d’oscillació, equilibris, salts, girs, elevacions i passos de dansa Té una base de gimnàstica rítmica, ballet clàssic i dansa contemporània, i a diferència de la gimnàstica rítmica, no utilitza aparells manuals Les rutines duren entre 215 i 245 minuts i es realitzen en una superfície de 13 × 13 m Els orígens es troben en l’escola de gimnàstica sueca de Pehr Henrik Ling, que durant el segle XIX…
enduro

L’enduro es practica en un circuit sense asfaltar que s’ha de recórrer diverses vegades a una velocitat o en un temps determinats
Federació Catalana de Motociclisme
Motociclisme
Modalitat de motociclisme que posa a prova la resistència i la regularitat dels pilots en un circuit sense asfaltar de 40 a 120 km, a l’aire lliure o en pista coberta, que s’ha de recórrer diverses vegades a una velocitat o en un temps determinats.
Les proves es realitzen amb motocicletes preparades de diferents cilindrades, de dos i quatre temps, enquadrades en tres categories a partir dels anys vuitanta Enduro 1 motos de dos temps, de 100 a 125 cc, o motos de quatre temps, de 175 a 250 cc Enduro 2 motos de dos temps, de 175 a 250 cc, o motos de quatre temps, de 290 a 450 cc Enduro 3 motos de dos temps, de 290 a 500 cc, o motos de quatre temps, de 475 a 650 cc Les competicions solen estar dividides en etapes, en què es combinen trams cronometrats, punts de control, proves d’acceleració, zones de trial o rallis El hare scramble, el hare…
,
marxa tècnica regulada
Excursionisme
Pràctica competitiva relacionada amb l’excursionisme que consisteix en una cursa de regularitat per equips sobre un recorregut d’entre 10 i 15 km, en què guanya qui millor s’adapta a la velocitat establerta per l’organització, calculada a partir d’un ritme de caminar normal i regular adaptat al terreny.
L’organització proporciona l’itinerari, sovint no complet, la qual cosa permet el desenvolupament de l’orientació
bicicròs

El bicicròs es practica en un circuit accidentat i curt, i consisteix a completar el recorregut sense recolzar els peus a terra i amb el mínim temps possible
Federació Catalana de Ciclisme / Manel Martínez
Ciclisme
Modalitat de ciclisme, també coneguda com a BMX, practicada en un circuit accidentat i curt consistent a completar el recorregut sense recolzar els peus i a la màxima velocitat possible.
La bicicleta de bicicròs es caracteritza per no tenir fre davanter ni suspensió ni canvis, i n’hi ha de tres tipus segons les polzades de les rodes 18, 20 i 24 categoria cruiser La indumentària és la pròpia dels practicants de motocròs, pràctica referent del bicicròs En competició els primers circuits es disposaren sobre grans rectes i premiaren la velocitat amb el temps s’inclogueren corbes i peralts per incentivar l’habilitat, els salts i les piruetes El recorregut té una llargada de 350 m, i l’amplada permet el concurs de vuit participants, que fan la sortida des d’una rampa de 8 m d’alt…