Resultats de la cerca

Entrena l’atleta equatorià nacionalitzat espanyol Jackson Quiñónez, múltiples vegades campió d’Espanya, medalla de bronze en un Campionat d’Europa en pista coberta i finalista olímpic a Pequín 2008 des de la seva arribada a Lleida Rebé la distinció d’entrenadora revelació de l’atletisme espanyol 2006

Habitualment en la posició d’ala, amb el FC Barcelona destacà la temporada 1988-89, any que guanyà la Copa d’Espanya i fou nomenat jugador revelació L’any següent s’adjudicà la Recopa d’Europa Formà part del Barça fins el 1993 Posteriorment jugà al Pinturas Lepanto de Saragossa, amb el qual guanyà una Supercopa d’Espanya 1994, una Lliga de divisió d’honor 1995 i fou subcampió d’Europa 1996 Abandonà el club la temporada 1995-96 i jugà una temporada al Maspalomas FS, i més endavant fitxà per l’AD Sala 10 de Saragossa, on es retirà la temporada 2002-03 Fou internacional amb la…

Pilot del Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, sorgí de les activitats de promoció per a joves pilots Fou corredor de l’escuderia Osona S’adjudicà el Trofeu Volant RACC i el Trofeu FAE 1985 i es convertí en el pilot revelació de la temporada Fou campió de Catalunya de Rallis 1986, amb Pilar Comte de copilot Quedà primer en el Grup N del Campionat d’Espanya de rallis 1989 Es convertí en pilot oficial de Ford 1990 Aconseguí el Campionat d’Espanya de rallis 1993 i quedà tercer l’any següent A partir del 1995 continuà competint en els rallis espanyols amb l’equip Seat

Jugà a les files del FC Barcelona 1993-98, Castilla-La Mancha Talavera FS 1998-2000, Playas de Castellón FS 2000-01, Martorell FS 2001-02, Inter FS 2002-08 i Caja Segovia FS 2008-10 Guanyà cinc Campionats de Lliga 2001, 2003, 2004, 2005, 2008, tres Copes d’Espanya 2004, 2005, 2007, quatre Supercopes d’Espanya 2002, 2003, 2005, 2007, tres Copes d’Europa 2001, 2004, 2006, quatre Copes Intercontinentals 2005-08, una Recopa d’Europa 2008 i dues Copes Ibèriques 2003, 2005 Fou escollit jugador revelació 1997 i millor ala esquerre 2000, 2002 de la Lliga Fou internacional amb la selecció…

Lateral dret format a les categories inferiors del FC Barcelona Jugà com a cedit al Tenerife 1989-90 i debutà al primer equip del Barça la temporada 1990-91, on es mantingué fins la temporada 1997-98 Amb l’equip blaugrana disputà 381 partits oficials i marcà quatre gols Guanyà cinc Lligues 1991-94, 1998, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Copa d’Europa 1992, una Recopa d’Europa 1997, dues Supercopes d’Europa 1992, 1997, quatre Supercopes d’Espanya 1991, 1992, 1994, 1996 i dues Copes de la Generalitat 1991, 1993 Posteriorment jugà al Chelsea 1998-2003 i fou guardonat amb el premi de jugador…

Es formà al Club Natació Reus Ploms i fou becari a la residència Blume entre el 1963 i el 1968, època en què guanyà diverses proves provincials, com el Campionat Provincial de Tarragona 1966 o la travessia al Port de Tarragona 1966 Nedà especialment en les proves de 400 m estils i 1500 m lliure, modalitats en les quals fou internacional amb la selecció espanyola Guanyà la prova de 400 m estils del Gran Premi de Tunísia 1966, participà en la prova Espanya-Anglaterra en 1500 mlliure 1966 i en competicions interna-cionals de categoria B 1967 Nedà al Campionat d’Espanya amb la selecció catalana…

Fou tècnic del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona en dues ocasions 2002-04, 2005-08 En la seva primera etapa aconseguí l’ascens a la Superlliga temporada 2002-03 i la classificació per a disputar la Copa del Rei 2003-04 L’equip rebé una menció especial de la Direcció General de l’Esport 2003 i fou escollit equip revelació per la Reial Federació Espanyola de Voleibol la temporada 2003-04 Durant la temporada 2004-05 entrenà l’equip juvenil, amb el qual assolí el títol estatal de la categoria, i estigué lligat al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, on feu d’entrenador…

S’inicià en  enduro i motocròs al final de la dècada de 1990, però aviat passà a la velocitat amb les copes de promoció del Reial Automòbil Club de Catalunya Participà en nombroses competicions en categories juvenils i, de la mà d’Emili Alzamora, el 2005 i 2006 fou campió de Catalunya de 125 cc A quinze anys aconseguí la primera victòria en el Campionat d’Espanya L’any 2008 debutà en el Mundial de velocitat al Gran Premi de Portugal, i poc després fou tercer, el seu primer podi, en el Gran Premi de la Gran Bretanya de 125 cc, i amb quinze anys es convertí en el pilot més jove de l’Estat…

Inicià la trajectòria com a jugador al club de la seva ciutat La temporada 2002-03 passà a formar part del Club Joventut de Badalona , amb el qual guanyà diversos campionats en les categories infantils i juvenils i els campionats d’Espanya i de Catalunya la temporada 2003-04, de la qual resultà proclamat màxim encistellador i jugador més valuós Al final de la temporada 2005-06, debutà al primer equip del Club Joventut de Badalona, i el 2006-07 signà el seu primer contracte professional i participà en l’Eurolliga La temporada següent 2007-08 guanyà la Copa del Rei i la Lliga Catalana que també…

Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona, entrà en el tennis professional el 2003, després d’haver guanyat nombrosos trofeus ja des de la infància Formà part de l’equip espanyol que obtingué la Copa Davis el 2004, el 2008, el 2009, el 2011 i el 2019 En el circuit del Grand Slam, el 2005 guanyà per primer cop el Roland Garros, que tornà a aconseguir el 2006, 2007, 2008, 2010, 2011, 2012, 2013 victòria amb la qual superà el rècord de les aconseguides successivament per Bjorn Borg , 2014, 2017, 2018, 2019, 2020 i 2022, i ha guanyat  també el torneig de Wimbledon el 2008 i el 2010, l’Obert d’…