Resultats de la cerca

Desenvolupà la seva carrera especialment amb patí de vela Assolí un Campionat de Catalunya individual 1993, tres subcampionats 1978, 1991, 1995 i diversos títols per equips 1992-96, 1998, 1999 Guanyà tres Campionats d’Espanya 1998, 2003, 2005 i obtingué un tercer lloc 1981 És monitora de vela i d’esquí nàutic i jutgessa de regates

S’inicià collaborant en premsa i ràdio al principi dels anys seixanta Fou fundador i redactor del diari Sport 1979 i del departament d’esports de Televisió de Catalunya 1983, on treballà fins el 2012 i cobrí informacions de bàsquet i futbol especialment Ha escrit llibres, com Chichi Creus El petit gegant del bàsquet 1997, Joventut de la crisi a la copa 1997, La manipulació del futbol català 2005, Vint-i-set anys d’esports Els secrets de la teva 2011 i n’ha editat d’altres a través de l’Editorial Jaume Rius Rebé la insígnia d’or de l’ACB i de la Federació Catalana de Patinatge,…

Des de l’any 2003, practica la caça major i les modalitats de caça menor amb gos i Sant Hubert És sòcia de dues societats de Zamora i de l’Associació de Caça El Mosquetón de Sant Climent Sescebes, a la qual representa en els campionats territorials El 2004 guanyà la Copa Generalitat de compak sporting en categoria femenina Ha estat campiona de Catalunya de recorreguts de caça 2005, compak sporting 2005, caça menor amb gos 2009 i Sant Hubert 2010, 2011 En aquesta darrera modalitat també fou campiona d’Espanya 2011 Ha participat en dos Campionats del Món de Sant Hubert 2009, 2011, en el primer…

Sorgit de les files del Canaletes, fou campió de Catalunya de 800 m a l’aire lliure 1991, 1992 i de 3000 m en pista coberta 1992, quan ja competia amb el CN Montjuïc i a les ordres de Domingo López També destaca el tercer lloc en els 1500 m dels Campionats Iberoamericans 1995 Aleshores militava en el CN Poble Nou

Iniciat al final de la dècada de 1970, es proclamà campió d’Espanya d’aerostació en sis ocasions Entre el 1980 i el 1991 participà en cinc Campionats del Món i en quatre d’Europa, aconseguint el subcampionat europeu l’any 1984 Participà en nombroses expedicions i travesses internacionals Al febrer del 1992, juntament amb Jesús González Green, fou el primer de creuar l’oceà Atlàntic d’est a oest Aconseguí la fita amb el globus Ciudad de Huelva i baté el rècord de permanència a l’aire, amb més de 130 h, i el de distància, amb uns 5100 km recorreguts

A tretze anys s’inicià en l’esquí en les sortides que organitzava l’ONCE i participà en el Campionat d’Espanya per a deficients visuals Un any després, participà en el seu primer Campionat del Món Antonio Blanco la inicià el 1987 en el món de l’atletisme, i des de llavors compaginà les competicions d’esquí i d’atletisme Aconseguí la medalla d’or en descens en el Campionat del Món d’esquí alpí 1990 i la medalla d’or en salt de llargada en el Mundial d’atletisme 1990 En els Jocs Paralímpics d’hivern guanyà quatre medalles d’or en les proves de descens, eslàlom, eslàlom gegant i supergegant a…

Membre del Barcelona Universitari Club BUC, practicà el futbol 1923-27, l’hoquei sobre herba 1927-30, la boxa, esport en què fou campió de Catalunya i d’Espanya universitari del pes wèlter 1931, 1932, el salt de palanca i la pesca submarina Destacà com a jugador de rugbi en l’equip del BUC, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de primera divisió Formà part de l’equip espanyol universitari que disputà els Jocs Mundials a Torí Conreà el periodisme esportiu i collaborà amb La Humanitat , Nova York Pugilista , La Vanguardia , La Noticia de San Sebastián i Mundo…

Competí en les files de l’AD Antorxa i és considerat un dels millors fondistes catalans i estatals de l’inici de la dècada dels cinquanta S’entrenà a les ordres de Manuel Cutié Aconseguí dos títols catalans de cros 1952, 1953, dos d’estatals 1950, 1952 i el doblet en les curses de fons del Campionat d’Espanya de pista, amb les victòries en 5000 m i 10000 m 1952 Competí quatre vegades en el Cros de les Nacions Es retirà el 1953 i presidí l’Associació d’Atletes Veterans de Lleida

Membre de la federació de Barcelona, des del final dels anys setanta, formà part de la comissió que reinstaurà la Federació Catalana de Tennis de Taula 1982, de la qual fou secretari general 1982-85, director tècnic 1985-92 i president 1992-98 Fou el director del torneig de tennis de taula dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona del 1992 i del Congrés de l’Esport Català del 1993 El 1998 fou nomenat director executiu d’operacions de la federació internacional, càrrec que ocupà fins al desembre del 2012 Fou distingit amb les insígnies d’or de les federacions catalana i espanyola

S’inicià l’any 2002 al Royal Tarraco Sport Center, i posteriorment jugà amb l’Esportiu Rocafort de Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya femení 2008, 2010, 2012 i en fou finalista 2009 Fou jugadora de la selecció catalana A Anglaterra exercí d’entrenadora, participà en diverses lligues i es proclamà subcampiona en el National Club Championship d’Anglaterra 2012 amb l’equip Cottos & Monument El 2011 participà en la fundació del Club Esquaix Casagemes de Badalona, en el qual exercí d’entrenadora Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol 2005-11