Resultats de la cerca

Els seus antecedents foren el departament de vehicles especials de la fàbrica de la Zona Franca, creat el 1971, i el més recent departament de SEAT Competició El primer equip oficial fou de rallis, amb els pilots Salvador Cañellas i Jorge Babler En aquesta etapa, fins el 1978, s’aconseguiren sis títols estatals de marques i de pilots i un subcampionat d’Europa, incloent-hi un tercer lloc al Ralli de Montecarlo, amb Antoni Zanini Després de cinc anys d’inactivitat, el 1983 SEAT tornà a l’activitat esportiva ja integrada dins el grup Volkswagen, en què competí en…

Fundat el 1954 i també conegut com Grup d’Empresa SEAT, reunia els treballadors de la fàbrica automobilística SEAT en activitats socioculturals, recreatives i esportives El 1959 tenia equips d’atletisme, natació, futbol, basquetbol, handbol, hoquei sobre patins, beisbol, esquí, tir, escacs, tennis de taula i pilota Arribà a tenir fins a vint seccions, la majoria de les quals competien en divisions territorials Les installacions foren inaugurades el 5 de juny de 1960 Constaven d’un camp de futbol amb una pista d’atletisme al voltant, una piscina descoberta i una pista…

Fou nomenat enginyer en cap de Seat Competición 1974 És el creador del Seat Proto 2100 i del Seat Ibiza Proto Bimotor El 2010 era el màxim responsable esportiu del Programa de Promoció per a Joves Pilots d’Automobilisme i membre de la Comissió Esportiva del RACC

Compaginà el pilotatge –fou subcampió de Catalunya de rallis el 1975– amb la tasca de copilot, en la qual destacà Debutà el 1972 com a copilot de Cèsar Perejoan Alpine, Eladio Doncel Porsche, Eugeni Baturone Alpine i Salvador Cañellas SEAT, amb el qual formà parella fins el 1978 Fou campió d’Espanya de rallis 1972 i tercer classificat 1975-77 El 1978 deixà les curses i passà a exercir d’assessor esportiu a la mateixa SEAT, i es dedicà a l’organització logística de l’equip de rallis primer, i dels diversos campionats de circuit després També destacà en la creació de…

Competí pel Futbol Club Barcelona i el Grup Esportiu Seat Es proclamà dues vegades campió 1977, 1978 i subcampió 1982, 1983 de Catalunya

La paraula fórmula va seguida d’un número que distingeix les diferents categories En l’àmbit internacional destaquen la Fórmula 1, màxima categoria de l’automobilisme de competició, la Fórmula 2 i la Fórmula 3 La primera està reservada a monoplaces de menys de 95 cm d’alçària i 180 cm d’amplada, amb un motor de 2,4 litres de potència màxima i vuit cilindres en V Aquesta, creada per la Federació Internacional de l’Automòbil el 1950, ha visitat regularment els circuits de Catalunya Ho feu per primer cop al Circuit de Pedralbes 1951, 1954, posteriorment al de Montjuïc 1969, 1971, 1973, 1975 i,…

Debutà en motociclisme de velocitat el 1977, guanyà la Copa Ossa i participà en el Trofeu Yankee L’any 1978 fou subcampió d’Espanya de 250 cc i el 1981 guanyà el Superprestigio Internacional de 250 cc Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc, i aconseguí dues victòries amb Ducati 1983, 1984, la darrera de les quals, fent equip amb Benjamí Grau i Enrique de Juan, suposà el Campionat d’Espanya de resistència 1984 Participà en el Mundial de velocitat en les categories de 250 cc 1983, 1984, 1985, 80 cc 1986, 1987 i 125 cc 1988-91 i disputà un total de cinquanta-dues curses Retirat de les…

S’inicià al Club Mare Nostrum, i després passà pel Club d’Escacs Congrés i per la secció d’escacs del Grup Esportiu Seat, amb el qual disputà diversos Campionats d’Espanya per equips Guanyà el Campionat de Catalunya absolut 1976

De formació autodidacta, desenvolupà la seva carrera entre els anys cinquanta i setanta Mantingué contacte per mitjà del correu amb diferents entrenadors i universitats americans Dirigí els equips del JAC Sants, CD Guzzi, Grup Esportiu SEAT i RCD Espanyol, entre d’altres

Jugà al CP Collblanc i al GE Seat abans de fitxar pel Picadero Jockey Club de Lliga estatal el 1973 Amb aquest club fou campiona de Copa 1975, 1978, 1979 i de Lliga 1975, 1976, 1978 El 1979 s’incorporà al Club Bàsquet Cibes fins el 1982