Resultats de la cerca

Membre del Sala Esgrima Amposta, destacà en categories inferiors en l’especialitat espasa guanyant diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya i participant en dos Campionats d’Europa i dos Mundials Fou campiona de Catalunya absoluta d’espasa en tres ocasions 2006, 2008, 2009 La temporada 2007-08 aconseguí dos triomfs, dues segones posicions i dues terceres al circuit absolut Wilkinson Es retirà la temporada 2009-10

El 1980 fundà el seu propi equip de motociclisme de velocitat i resistència, el Team Folch Endurance Conegut com el Mag de Reus , aconseguí deu Campionats d’Espanya de resistència, quatre de supersport, dos de superbikes i onze victòries i 9 segones posicions a les 24 Hores de Montmeló Fou tercer al Mundial de resistència de l’any 2008 Fou propietari de concessionaris de motos a Reus i a Tarragona

Fou campió d’Espanya de motocròs júnior de 125 cc 2000, de supercròs de 125 cc 2003 i de motocròs MX2 2005, any que disputà diverses proves als EUA en què assolí dues segones posicions a l’SX d’Anaheim Posteriorment, fou tercer 2007 i primer 2008 Guanyà les Pro Series Nacionals de supercròs 2008 Fou subcampió d’Espanya de Sx1 2009, el mateix any que patí una lesió a la columna mentre competia

Conegut com La Pava , s’especialitzà en proves de resistència Fou pilot oficial de Montesa durant la dècada de 1960 Guanyà el Campionat d’Espanya de debutants en 125 cc 1961, any que guanyà el Trofeu CAP Disputà vuit edicions de les 24 Hores de Montjuïc i aconseguí una victòria 1969, pilotant una Bultaco 360 cc prototip amb Salvador Canyelles, i dues segones posicions 1963, 1965 L’any 1965 fou campió d’Europa de resistència amb Montesa

Fundat el 1927 per atletes locals, des del 1928 participà en competicions federatives En la seva primera temporada guanyà el campionat de la categoria B i en les tres següents, ja en la primera categoria del bàsquet català, obtingué una tercera i dues segones posicions Fou campió de Catalunya la temporada 1932-33 i es guanyà el dret a disputar el primer Campionat d’Espanya, on caigué eliminat davant el Rayo Club de Madrid Disputà el Campionat de Catalunya fins el 1936

Membre del Reial Moto Club de Catalunya, pilotà motocicletes Norton i BMW Fou dotze vegades campió d’Espanya de velocitat en 500 cc i 350 cc entre el 1941 i el 1950 Disputà vint curses a Montjuïc, amb cinc victòries i tretze podis, la qual cosa el situa com el tercer millor pilot del circuit Destaquen els triomfs al Campionat de Catalunya de motociclisme 1934, el Campionat d’Espanya de velocitat 1946 i el Gran Premi Montjuïc 1950, així com les segones posicions al I Gran Premi Penya Motorista Barcelona 1948 i al Gran Premi internacional de Barcelona 1946

Vinculat al Centre Gimnàstic Barcelonès, compaginà la competició amb tasques directives En Campionats de Catalunya de marxa en 30 km aconseguí dues medalles de plata 1954, 1956 i una de bronze 1955 En Campionats d’Espanya, i en la distància de 50 km, aconseguí dues segones posicions 1955, 1956 i una tercera 1958 Guanyà la medalla de bronze en 50 km marxa dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de l’Ajuntament de Barcelona 1958 Després de la seva mort, el club li dedicà un memorial de marxa atlètica, les dues primeres edicions del qual…

La pista de joc, de superfície llisa, té forma rectangular habitualment 40 x 20 m i la delimiten unes tanques de poc més d’un metre d’alçària L’hoquei sobre patins modern nasqué al final del segle XIX a Anglaterra, on hi havia moltes pistes de fusta per a patinar sobre rodes, que s’havien posat de moda en algunes ciutats europees com Londres, París o Berlín, i també als Estats Units El seu origen és el rink polo o roller polo , un primitiu hoquei sobre patins que segons algunes fonts sorgí quan l’anglès Edward Crawford, en tornar d’un viatge a Chicago i conèixer l’hoquei sobre gel, portà…