Resultats de la cerca

Fou inaugurat l’any 1986, té una capacitat per a uns 2500 espectadors i acull bàsicament partits de bàsquet, handbol i hoquei sobre patins De titularitat municipal, fou utilitzat pel Lleida Basquetbol fins el 2001 i, posteriorment, pel Llista Blava de Lleida, entre altres clubs

Fundat l’any 1968, juga habitualment a primera i segona territorial L’últim ascens a primera l’assolí la temporada 2008-09 Disposa d’uns quants equips en categories infe-riors Juga al camp municipal de Rubí

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1941-45, però no debutà a la Lliga fins el 7 de novembre de 1943 Destacà com un extrem dret molt ràpid, fins que l’última jornada de la temporada 1943-44 una greu lesió truncà la seva carrera Reaparagué al final de la temporada següent, però deixà el Barça, amb el qual guanyà una Copa 1942 i una Lliga 1945, havent jugat 29 partits Formà part del Centre d’Esports Sabadell 1945-46, a la segona divisió, on, després de jugar 16 partits, es retirà

Sorgí a partir de la bona acollida que tingueren els números monogràfics de la revista Fórmula En fou director el periodista Enrique Hernández Muñoz, i hi collaborà l’equip de Fórmula que tenia com a director executiu Jorge A Viñals, que n’esdevingué director posteriorment Entre els seus redactors hi havia César Rojo, Dennis Noyes, Quim Regàs, Francisco Agustí i, des de l’estranger, Giacomo Agostini, entre d’altres Incloïa reportatges, articles de tècnica, calendari de competicions i resultats De periodicitat quinzenal, es publicava el dijous el número tingué entre seixanta-sis i cent…

Establert a Barcelona el 1920, debutà com a professional el 1926 Amb set victòries s’erigí com el corredor amb més triomfs en la història de la Volta Ciclista a Catalunya 1928-30, 1932, 1935-36, 1939 La primera Volta, l’aconseguí amb l’equip Elvis-Wolber, les dues següents amb el FC Barcelona Entre el 1931 i el 1933 competí com a independent Integrat a l’equip Orbea, guanyà les Voltes del 1935 i el 1936 Fou campió d’Espanya de fons 1930, 1931, 1933, 1936 i guanyà la Volta al País Basc, la Volta a Llevant i el Circuit de Getxo, totes el 1931, el Trofeu Masferrer 1932, 1933, la Volta al Marroc…

Denominació Tot i que l’any 1965, a través d’una consulta convocada entre els socis del club, hom resolgué anomenar-lo oficialment Estadi del Club de Futbol Barcelona , la denominació popular de Camp Nou ha estat sempre, i amb una gran diferència, la més utilitzada Des de la temporada 2001-2002 ha esdevingut el nom oficial, després d’una nova consulta entre els socis Precedents i construcció L’any 1948, arran dels èxits del club a la Lliga, es començà a parlar de la necessitat de construir un camp nou atès que el de les Corts, amb 60000 localitats, s’estava quedant petit El 1950, durant la…

Interior, fitxà pel Futbol Club Barcelona a mitjan temporada 1948-49 després d’haver jugat amb els argentins Chacarita Juniors i Vélez Sarsfield, i el León mexicà Disputà 70 partits i marcà 30 gols amb la samarreta blaugrana Guanyà una Lliga 1949, una Copa 1951 i una Copa Llatina 1949, i deixà el club el 1951 És l’autor del gol número 1000 del Barça a la Lliga

Davanter, s’inicià al Club Turó i després jugà al Centre d’Esports Sabadell, el Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya i un d’Espanya de segona divisió 1950, i el Reial Club Deportiu Espanyol Amb l’equip blanc-i-blau conquerí tres Campionats de Catalunya 1951, 1952, 1953 i dos d’Espanya 1951, 1954 Durant la dècada de 1970 fou membre del Comitè d’Hoquei de la Federació Espanyola de Patinatge i de la junta directiva del Club Esportiu Laietà

Format al planter del Real Zaragoza, jugà cedit al Barbastro, la UE Maó 1965-66 i al filial CD Aragón 1966-67 Fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1969-72, on jugà 56 partits Posteriorment ingressà en el CD Málaga 1972-77 També fou sis vegades internacional

Es formà a la Unió Esportiva Figueres, fitxà pel Girona Futbol Club 1963-76 i esdevingué un dels jugadors més emblemàtics de la història del club Defensa central, l’edició 1963-64 fou elegit el millor jugador d’aquesta posició en la tercera divisió Fou cinc vegades internacional olímpic i participà en els Jocs de Mèxic 1968 Arran de la seva retirada, el 1976 fou objecte d’un homenatge en el decurs del qual la federació catalana li atorgà la medalla d’argent al mèrit esportiu Com a entrenador dirigí, entre d’altres, l’Olot, el Figueres i el Lloret