Resultats de la cerca

Competí representant el Club de Boxa Victòria Obtingué el títol de campió de Catalunya amateur en la categoria de pes wèlter 1981

Fou membre del Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de waterpolo de tercera categoria 1924 i de segona 1926 campió català de 400 m braça 1930 i subcampió d’Espanya de 200 m braça 1930 Nedà en la trobada Catalunya-SCUF de París en què s’inaugurà la piscina municipal de Montjuïc 1929 Fou vocal de la junta directiva del Club Natació Atlètic 1934-36 i 1960-62 i de la federació catalana 1935-36 Com a àrbitre, collaborà en la fundació del collegi català entrà a formar part del collegi 1924 en les especialitats de natació, salts i waterpolo, i assumí més tard càrrecs directius…

Jugà al CB Orillo Verde de Sabadell fins que desaparegué el 1961, quan disputava la Lliga Fou el millor anotador de la màxima competició estatal la temporada 1960-61 Posteriorment, jugà al Joventut de Badalona, el CN Canoe, el CP Castellar i l’UDR Pineda Internacional absolut, disputà 3 partits amb la selecció espanyola

Aconseguí els títols estatals de pes en categoria cadet, júnior i promesa La seva trajectòria es divideix en dos períodes fins el 1997, abans de l’accident de trànsit que estroncà la seva progressió, i a partir del 2002, quan tornà a les competicions En la primera etapa i amb els colors del FC Barcelona aconseguí quatre títols catalans consecutius en pista coberta 1993-96 i un a l’aire lliure 1994 Millorà gairebé una vintena de vegades el rècord català de la prova i disputà el Campionat d’Europa sub-23 i els Jocs Mediterranis 1997 El 2002 tornà a la competició de la mà de l’Integra2 l’…

El 1963 arribà a Barcelona El 1984 fou membre fundador del primer club de bitlles lleoneses de Barcelona, el Club Dama de Arintero Fou campió d’Espanya 1992 en la categoria de veterans Al maig del 2009, la Federació Catalana de Bitlles i Bowling li va retre un homenatge en el marc de la competició individual de bitlles lleoneses, en la qual participà

Obtingué la categoria internacional per bicicleta tot terreny 1993 i per les especialitats de carretera, pista i ciclocròs 1998 Arbitrà pràcticament la totalitat de petites voltes espanyoles, a excepció de la Vuelta a Espanya, a més de curses d’àmbit europeu Fou àrbitre als Campionats del Món de BTT 1999 i arbitrà la Volta a Algèria 2000

Formà part dels equips de natació i waterpolo del Club Natació Atlètic 1939-52 i guanyà el trofeu al nedador més jove de la travessia del port de Barcelona 1940 Fou directiu del CN Atlètic 1948-52, 1964-68 i del CN Atlètic-Barceloneta 1992-97, 1998-2012, de les federacions catalana 1950-67 i espanyola 1961-77, en les quals presidí la comissió de waterpolo 1978-82, 1983-84 respectivament, i de la Lliga Europea de Natació LEN, com a membre del comitè de waterpolo 1974-78 Com a entrenador, dirigí diversos equips catalans i estatals, i fou seleccionador català de natació 1955 i espanyol de…

En el primer any d’entrenaments, el 1963, aconseguí la medalla de plata en 200 m i la de bronze en 100 m en el Campionat d’Espanya, i debutà en competicions internacionals Assolí el primer títol estatal de 400 m 1964, la seva millor especialitat També fou campiona de Catalunya de 400 m 1969 i establí diversos rècords catalans en 400 m, 800 m i 4 × 200 m 1968 Guanyà dues edicions de la Jean Bouin 1965, 1968 En pista coberta, destaquen un títol 1969 i un tercer lloc estatal en 400 m 1968 En aquesta època 1968-71 es traslladà a Barcelona per qüestions laborals, s’entrenà amb Francisco Ramos i…

Militar de professió, el 1940 fou nomenat president de la Sociedad de Tiro de Barcelona Ocupà la presidència de la Federació Espanyola de Tir Olímpic fins el 1954 i, posteriorment, en fou nomenat president d’honor Publicà obres i treballs sobre armes, balística i camps de tir També formà part de la Real Sociedad Colombófila de Catalunya, presidí la Reial Federació Columbòfila Espanyola entre el 1912 i el 1914 i fou redactor de La Paloma Mensajera

Les diferents disciplines són trampolí d’1 m, trampolí de 3 m, palanca de 10 m, salt sincronitzat de 3 m i salt sincronitzat de 10 m També hi ha proves de salt de palanca de diferents altures, que es poden classificar en salts d’entre 3 m i 5 m, d’entre 5 m i 8 m i d’entre 8 m i 12 m Els salts des d’una superfície elevada tenen un origen remot Es té constància que ja es practicaven al sud d’Itàlia entre el 400 aC i el 700 aC, com demostra el fresc de la tomba del Nedador en què es representa un jove que salta de cap a l’aigua Els salts com a esport competitiu s’originaren a Suècia i a l’…