Resultats de la cerca

En la classe vaurien, fou cinc cops campió de Catalunya i un cop campió d’Espanya 1985 També aconseguí la victòria al Trofeu Reina Sofía l’any 1983 En la classe laser radial, guanyà la Copa d’Espanya Màster 2010 i l’EuroCup Màster 2011

Membre del Club Nàutic Amposta, des de l’any 2015 competeix amb l’equip de la Universitat d’Ohio gràcies a una beca Fent parella amb Anna Boada, aconseguí el diploma olímpic en dos sense timoner als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 i la medalla de bronze en el Campionat del Món 2018 En el Campionat d’Europa del 2019 es proclamà campiona de la modalitat doble escull fent parella amb la basca Virgínia Díaz, i ambdues foren subcampiones del Campionat d’Europa del 2020 en la categoria de dos sense timoner

Ingressà a la Residència Blume de Barcelona, provinent del València CF, gràcies a una beca de la Federació Espanyola d’Atletisme 1970 Fitxà pel Club Natació Barcelona 1970-72 i posteriorment passà al Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1971 i en un parell d’anys establí fins a vuit rècords catalans Sempre en la mateixa prova, assolí dos títols estatals 1972, 1973 i un de 400 m en pista coberta 1973 Fou vint vegades internacional amb la selecció espanyola i competí en els Jocs Olímpics de Munic 1972, en uns europeus a l’aire lliure 1971 i en uns de pista…

Situada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al vessant sud-est, entrà en funcionament el 1967 i tancà el 1987 La posada en marxa fou una iniciativa d’Alfons Sagalàs Tenia 30 km de domini esquiable, amb un desnivell de prop de 1000 m, amb el punt més alt a 2900 m Disposava d’un telecadira i sis teleesquís La situació, en una zona de forts vents i la fallida d’un projecte immobiliari, en propiciaren el tancament Alguns espais del seu domini esquiable actualment formen part de l’estació d’Espot Esquí

Fou inaugurat el 1929 pel Reial Aeroclub de Lleida S’hi celebraren la majoria de competicions i festivals aeris de les terres de Lleida els anys trenta, i deixà pràcticament en desús el camp d’aviació de Magraners El 1955 s’hi traslladà la seva escola de pilots Ocupa una superfície de 138,12 ha i és utilitzat per vols privats i vols d’emergència en el suport d’extinció d’incendis Té una pista de terra compactada de 1500 × 30 m i disposa d’una plataforma d’estacionament d’aeronaus de 600 m2, dos hangars, un per a avions de motor i l’altre per a ultralleugers S’hi han celebrat etapes de la…

També conegut com refugi de Baiau, duu el nom a la memòria de Josep Maria Montfort, alpinista del Centre Excursionista Comarca de Bages que morí d’accident a la serra del Cadí el gener de 1979 Situat al circ de Baiau, sobre l’estany superior del mateix nom, a 2517 m, i a prop de la portella de Baiau que dona accés a Andorra Fou inaugurat el 1981 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Es tracta d’un refugi metàllic d’emergència amb capacitat per a 18 places És punt de pas del sender GR-11 i entre les ascensions que es poden realitzar hi ha els pics de Medacorba 2905 m,…

Situat dins dels límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la dreta de l’estany Tort de Peguera, a 2350 m d’altitud Fou inaugurat el 1943, és propietat del Centre Excursionista de Catalunya CEC i té una capacitat de 60 places Forma part de la travessa Carros de Foc que enllaça els refugis del parc nacional i hi passa d’una variant del GR-11 A més de travesses i excursions, és punt de partida de les ascensions al Monestero 2878 m, al Saburó 2905 m, al Mainera 2906 m o al Peguera 2982 m

Soci del Club Excursionista de Gràcia 1966, l’any 1979 participà en la fundació de l’Espeleo Club de Gràcia Ha dut a terme nombroses expedicions espeleològiques a Catalunya i arreu d’Europa L’any 1972 participà en les primeres expedicions al sistema Arañonera, a la serra de Tendeñera, on realitzà nombroses campanyes posteriorment Participà també en el descobriment de la cova Meravelles de Benifallet Ha publicat articles en la revista Exploracions de l’Espeleo Club de Gràcia En alpinisme ha pujat l’Aconcagua i el Kilimanjaro, i en esquí de muntanya dugué a terme, entre d’altres, l’alta ruta de…

Fill de Joan Ribalta Codorniu, el 1951 dugué a terme el bateig d’aire amb Josep Gorina El 1960 obtingué el títol de pilot civil i el 1962 s’inicià en el vol a vela a Monflorite Osca Pioner del vol a vela català, feu nombrosos vols des de l’Aeròdrom d’Igualada-Òdena per tota la geografia catalana, alguns de més de cinc hores El 1967 fou un dels fundadors de la secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, coneguda més endavant com Club de Vol a Vela Igualada-Òdena En aquella època començà a dur a terme vols per a turistes a l’Aeròdrom d’Empuriabrava i el 1974…