Resultats de la cerca

Fou un dels jugadors espanyols més importants de la segona meitat del segle XIX Estigué vinculat als inicis dels escacs a la ciutat de Barcelona Fou soci del cercle d’escacs del Café del Recreo i de la societat escaquista de la plaça Reial Fou també un habitual de les tertúlies d’escacs que es feien al Café de la Alhambra i al Café Munich

Començà la seva trajectòria radiofònica a Ràdio Joventut i treballà també a Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio Espanya de Barcelona, Cadena Catalana, Cadena Rato i, des del 1992, a la Cadena SER Vallès També treballà a Televisió Espanyola, on fou un dels primers locutors que retransmeté les voltes ciclistes i els primers partits de futbol Habitual cronista de l’activitat del Barcelona i posteriorment del Terrassa, fou pioner a l’hora de fomentar la participació dels oients en les tertúlies esportives El 1999 rebé el premi de l’Associació Professional Espanyola d’Informadors de…

Membre de la tercera generació de la nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , fill de Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada Treballà a Diari de Barcelona 1970, El Periódico de Catalunya , on participà en la fundació el 1978 i n’arribà a ser redactor en cap 1984, El País , La Vanguardia 1986-2008, del qual fou director adjunt d’art, i Mundo Deportivo 1992-99 Collaborà en les revistes satíriques Papus i Barrabás Participà en tertúlies televisives sobre futbol i, especialment, sobre el Futbol Club Barcelona Fou professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona…

Treballà a Televisió de Catalunya des de l’inici d’aquesta cadena als anys vuitanta, en programes com Tot l’esport, Més futbol i Esports 33 Vinculat a la informació del futbol i en especial del Futbol Club Barcelona, fou observador del club a l’Argentina en la primera dècada del segle XXI Ha tingut una relació especial de collaboració amb Johan Cruyff, i arribà a ser el gestor dels seus drets d’imatge i assessor personal Participà en la pellícula documental sobre Cruyff, En un momento dado 2004 Ha collaborat en tertúlies esportives a Televisió de Catalunya i altres mitjans El seu…

Promogut per Jaume Llauradó, amb la collaboració d’altres opositors del president Josep Lluís Núñez, fou batejat en homenatge al jugador blaugrana Josep Samitier Presentat com a grup de debat i opinió, té la intenció de fer barcelonisme mitjançant debats, conferències, taules rodones, tertúlies i altres actes relacionats amb el Futbol Club Barcelona També ha realitzat presentacions de llibres impulsats pel Fòrum mateix, o escrits per algun dels seus membres, entre els quals cal destacar Decàleg del culé 1993, Onze del Barça 1994, Seleccions esportives un dret de Catalunya 2002,…

destacà pel vessant cultural, si bé també practicà l’excursionisme A l’inici organitzà exposicions i tertúlies reunint pintors, crítics d’art i escriptors, alguns dels quals foren els impulsors del moviment Dau al Set També organitzà activitats d’excursionisme científic a través del Grup d’Exploració i Investigació Espeleològica El 1943 fundà la Comissió d’Investigacions Muntanyenques, que el 1977 es transformà en secció d’Arqueologia i Història Antiga Els anys cinquanta començà a publicar el butlletí de l’entitat, i també diversos estudis culturals Disposa d’una extensa…

Fundat el 1856, reuní les classes més benestants de Barcelona promovent activitats culturals i esportives El seu primer president fou Jaume Pla, en aquella època màxim dirigent del Cercle del Liceu Durant els primers anys es dedicà exclusivament a l’hípica, tot i que posteriorment amplià la seva secció esportiva a especialitats com el golf i la gimnàstica També organitzà activitats per als seus associats, com campionats de golf, torneigs de dominó, mus i bridge, tertúlies culturals, conferències i seminaris També organitzà altres activitats lúdiques com concerts o viatges Un dels…

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la…