Resultats de la cerca

Practicà la gimnàstica al barri de Gràcia de Barcelona durant els anys seixanta Jutgessa del Collegi d’Àrbitres de la Federació Catalana de Gimnàstica, arbitrà nombroses competicions catalanes i estatals Rebé la medalla de plata de la federació catalana 1974

Es formà al Club Patí Tordera, amb el qual debutà com a davanter a l’OK Lliga el 2005 Jugà en l’Igualada Hoquei Club 2009-11, el Club Hoquei Lloret 2011-13, el Forte dei Marmi italià 2013-18 i el Girona Club d’Hoquei en l’OK Lliga 2018-19 La temporada 2019-20 fitxà pel Valdagno italià Amb l’equip del Forte dei Marmi guanyà la Lliga italiana 2014, 2015, 2016, la Copa d’Itàlia 2017 i la Supercopa italiana 2014, 2017 Amb la selecció espanyola fou campió d’Europa juvenil 2006 i campió del món júnior 2007, 2009, i el 2012 debutà amb l’absoluta i guanyà el Campionat d’Europa 2012 i del Món 2013 És…

Començà practicant patinatge artístic i a dotze anys passà a l’hoquei en el Club Patí Tordera Jugà al Club Esportiu Arenys de Munt 2004-05, el Club Hoquei Lloret 2005-06, el Club Patí Vic 2006-08, el Cerdanyola Club d’Hoquei 2008-09, el Patí Hoquei Club Sant Cugat 2009-11 i el Club Patí Vilanova 2011-12 La temporada 2012-13 tornà al Cerdanyola El 2004 debutà amb la selecció espanyola absoluta i aconseguí la medalla de bronze en el Mundial Fou campiona d’Europa júnior 2005, 2007 i campiona del món absoluta 2008 També jugà amb la selecció catalana, amb la qual fou dues vegades subcampiona de la…

Es formà al Club Patí Tordera, amb el qual debutà a la màxima categoria Jugà al Club Patí Vic 1982-83, el Futbol Club Barcelona 1983-87 i el Club Esportiu Noia 1987-91, i acabà la carrera en el Tordera 1991-95 Guanyà tres Copes d’Europa 1984, 1985, 1989, dues Recopes d’Europa 1987, 1988, quatre Supercopes d’Europa 1984, 1985, 1986, 1990, tres Lligues 1984, 1985, 1988, tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987 i una Lliga Catalana 1990 Fou quaranta-sis vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió d’Europa 1985, i subcampió europeu 1987 i mundial 1986, 1988 Com a…

Defensa que es formà al CE Noia, on debutà a la divisió d’honor a disset anys La temporada 1988-89 guanyà la Lliga espanyola i la Recopa amb el Noia i la següent fitxà pel Hockey Monza, amb el qual conquerí la Lliga i la Copa italianes, i també la Copa de la CERS La temporada 1989-90 fitxà per l’Igualada HC, on jugà fins que es retirà el 2001 i fou el màxim golejador de la seva història Conquerí sis Copes d’Europa 1993-96, 1998-99, cinc Supercopes d’Europa 1993-95, 1998-99, quatre Lligues 1992, 1994-95, 1997, dues Copes del Rei 1992, 1993 i cinc Lligues Catalanes 1992-94, 1998, 2000 Com a…

Jugà en les categories base del CE Noia i es retirà jove per dedicar-se a entrenar Començà la temporada 1994-95 fent d’ajudant de Josep Maria Barberà al Noia i la de 1995-96 feu el mateix a l’Igualada Dirigí el CP Flix 1996-99 i el Noia 2000-03, 2005-07 Guanyà una Copa Federació 2002

Format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1992-93, fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1993 Fitxà pel Reus 1995-97 i després tornà al Noia 1997-2000, amb el qual guanyà la Copa del Rei i la Copa CERS 1998 Es retirà en finalitzar la temporada 1999-2000

Competí representant el Club Su-Ba-Lee Guanyà dues vegades la medalla de plata als Campionats del Món 1983, 1987 i obtingué la medalla de bronze a la Copa del Món 1987 També fou subcampió d’Europa júnior en la categoria de menys de 56 kg 1982 Formà part de la selecció espanyola

Es formà al Club Tennis Barcino, entrenat pel seu pare, Lluís Bruguera, i fou campió d’Espanya júnior el 1987 Debutà com a professional el 1988 i, un any desprès, aconseguí el primer títol internacional amb la victòria en el Challenger d’el Caire El 1990 guanyà el Campionat de Catalunya i formà part de l’equip espanyol de Copa Davis, amb el qual disputà 23 partits fins el 1995 Els seus dos principals èxits foren els títols de Roland Garros 1993, 1994, on també fou finalista 1995, 1997, però també guanyà els tornejos d’Estoril 1991, Montecarlo 1991, 1993, Atenes 1991, Madrid 1992, Gstaad 1992-…

S’inicià com a davanter al Club Patí Tordera, i posteriorment es reciclà com a defensa mig, posició en què arribà a ser considerat el millor del món Fou dues vegades campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1978, 1979 El mateix 1979 debutà amb l’absoluta i es convertí en el líder del Tordera que, en la seva primera temporada a divisió d’honor, fou subcampió de Lliga Fitxà pel Hockey Club Liceo de la Corunya 1980-81, el Futbol Club Barcelona 1981-87 i el Club Esportiu Noia 1987-91, i acabà la carrera al Tordera 1991-95 Guanyà cinc Copes d’Europa 1982-85, 1989, sis Supercopes d’Europa…