Resultats de la cerca

Fou atleta del Futbol Club Barcelona Es proclamà campió de Catalunya dels 10 km en pista 1924 i subcampió d’Espanya dels 30 km en ruta 1929, 1930 i tercer dels 30 km en ruta en els Campionats de Catalunya 1931

Debutà en cesta punta al prontó Principal Palace de Barcelona, i participà en diverses competicions catalanes Debutà com a jutge olímpic en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Format al planter de la Real Sociedad, la temporada 1975-76 fitxà pel Futbol Club Barcelona Disputà 311 partits oficials i guanyà tres Copes del Rei 1978, 1981, 1983, una Copa de la Lliga 1983, una Supercopa d’Espanya 1984 i dues Recopes d’Europa 1979, 1982 Per altra banda, aconseguí el Trofeu Zamora com a porter menys golejat la temporada 1977-78 en encaixar 25 gols en 29 partits Durant la seva última temporada 1983-84 perdé la titularitat en benefici de Francisco Javier González Urruticoechea, Urruti

Fou secretari i vicepresident de la Federació Catalana de Piragüisme, que presideix des del desembre del 2008 Impulsà el Campionat del Món de piragüisme en eslàlom 2009, el Campionat d’Europa 2011 i la tercera prova de la Copa del Món 2012 a la Seu d’Urgell També fou membre del comitè organitzador del Campionat del Món de marató en aigües tranquilles a Banyoles 2010 És vocal de la Reial Federació Espanyola de Piragüisme També és professor de la Universitat de Lleida i investigador del Centre de Recerca en Energia Aplicada

Situat al carrer del Rosselló, entre la Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes, fou obra de l’arquitecte Francesc Rogent Era cobert, tenia una pista de 68 m de llargada que després es reduí a 60 m, una alçària des de la pista fins a la coberta de vidre de 31 m i una contracanxa de 8 m Les cadires de pista estaven disposades en vuit fileres darrere, cinc fileres de grades i llotges al primer pis Hi destacaren els palistes Navarrete, Urrutia, Lizarraga i Arnedillo El 1897, encara que per poc temps, hi funcionà un quadre femení de puntistes El 1902 tancà les portes i les reobrí…