Resultats de la cerca

Defensava el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans i pretenia d’establir una societat més justa i solidària Secretari general Jaume Oliveras Maristany A Sant Pere de Ribes han obtingut l’alcaldia en diverses ocasions Unitat Municipal-9 , així com a Arbúcies CUP d’Arbúcies, i han presentat llistes municipals a Alcanar, Argentona, Banyoles, Manresa, Masnou, Premià de Mar, Salt, Valls, Vilafranca del Penedès i Vilassar de Dalt

Seguint la tradició familiar, de molt jove aprengué l’ofici de lutier amb el seu oncle Jacint Pinto i Iglesias Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 – Barcelona, 24 de gener de 1956 al taller de Casa Parramon —lutieria fundada per Ramon Parramon l’any 1897—, encara que mai hi treballà, i amb el seu pare Àngel Pinto i Iglesias Barcelona, 15 de novembre de 1893 – 21 de novembre de 1992, aprengué la gestió de la botiga Després de la compra per part d’Àngel Pinto de Casa Parramon 1962, Ramon Pinto assumí la direcció, mentre el seu germà, Josep Maria Barcelona, 19 de…

A setze anys es traslladà a Barcelona, on, el 1974, entrà en contacte amb gent de la Nova Cançó i inicià la seva carrera professional Es donà a conèixer ràpidament gràcies a la qualitat de la seva veu, amb un repertori heterogeni, marcat per un to feminista i pel compromís polític Collaborà en un espectacle musical i en el disc collectiu Llegendes de Catalunya 1975 El 1976 enregistrà el seu primer disc, Si volíeu escoltar , que aplega cançons populars amb textos actualitzats per M Aurèlia Campmany i Joan Ollé El seguiren Penyora 1978, que incloïa  La gavina , el seu principal…

Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i Robles , que fou l’únic mestre de violoncel que tingué Casals…

Estudià a Barcelona, on assolí les màximes qualificacions en els estudis de violoncel El 1898 fou nomenat primer violoncel de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu A partir del 1909 residí uns quants anys a Milà Formà grups de cambra al costat d’E Granados, J Malats i M Crickboom i alternà la música de cambra amb la simfònica Fou concertino de violoncel de l’Orquestra Pau Casals entre el 1920 i el 1936 Actuà sovint com a membre integrant d’orquestres de cambra en cinemes on es projectaven pellícules mudes

El seu objectiu era facilitar, mitjançant una organització mancomunada, audicions i concerts i difondre la bona música per tot Catalunya La Lliga no es legalitzà fins el 1928, any en què el nombre d’associacions que havien anat sorgint arreu de Catalunya i que s’hi havien adherit fou prou important Entre aquestes cal citar els Amics de la Música de Barcelona, Igualada, Olot, Mataró, Figueres, Girona, Palafrugell, Palamós, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Valls, Vic, Vilafranca del Penedès, Íntima de Concerts de Barcelona, etc S’extingí en esclatar la Guerra Civil…

Inicià la seva formació musical amb els seus pares i posteriorment ingressà a l’Escola de Música de Barcelona, on estudià piano amb C Poch i S Puche L’any 1978 guanyà el primer premi del Concurs de Joventuts Musicals celebrat a Vilafranca del Penedès Dedicat majoritàriament a la música contemporània, s’ha interessat també per altres estils musicals com ara el jazz , de manera que el seu catàleg, a més de peces orquestrals, de cambra i instrument solista, conté obres per a big band Com a pianista, ha fet concerts…

El 1759 era salmista de Santa Maria del Mar, i aquest mateix any obtingué la plaça de mestre de capella de la basílica Com a mestre de capella tenia cura de la manutenció i formació dels quatre infants de cor Compongué nombrosos oratoris i drames sacres La seva obra està dispersa en diversos arxius de Catalunya, com ara els de Cervera, Manresa, Olot, Vilafranca del Penedès, la Seu d’Urgell, Igualada i Vilanova i la Geltrú, i també als d’Albarrasí i Sogorb Aquest fet testimonia l’interès i atractiu que suscitava la seva música Gran part de la seva producció es conserva a l’arxiu…

La seva formació musical tingué lloc, probablement, a la capella del Palau de la Comtessa de Barcelona Es casà amb Jacinta Feliu, de la qual tingué dos fills Jacint i Francesc, que nasqué a Madrid i fou mestre de violí a la cort espanyola El 1753, Salvador Reixac fou contractat com a violinista al servei del duc d’Osuna També treballà com a primer violí al Colegio Imperial de Madrid Després d’infructuosos intents, al setembre del 1768 obtingué finalment la plaça de violí a la capella reial interpretant, en l’exercici d’oposicions, una sonata pròpia de gran lluïment La seva producció musical…

Feu els primers estudis musicals a l’Escolania de Montserrat amb JB Guzmán Estudià harmonia i composició amb A Esquerrà i orgue amb A Bargalló Nomenat organista de la catedral de Girona el 1908, després ho fou del convent dels Pares Dominics de Barcelona, i el 1947, de la catedral de la mateixa ciutat Fou un organista reconegut, que oferí concerts i inaugurà orgues de diverses viles catalanes Entre les obres que escriví, la major part de caràcter religiós, cal destacar una Missa , per a tres veus masculines i orgue, els Cants religiosos per al poble , Dos cants a Maria , La fugida a Egipte ,…