Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Baldomer Cateura i Turró
Música
Mandolinista català.
Inicià els seus estudis amb R Marull, i estudià piano amb A Roger, aprenentatge que abandonà per iniciar-se en la guitarra amb J Pou, seguint el mètode de D Aguado Posteriorment s’inicià en la bandúrria, instrument amb el qual es distingí formant un quartet amb el qual tocà per les comarques gironines, el sud de França, Alemanya, Àustria, Bèlgica i Itàlia Inventà un nou tipus de mandolina, diferent de la mandolina milanesa que resultava difícil d’afinar i poc apta per a determinats tipus d’escales, com l’andalusa El nou instrument, construït a Alemanya, s’anomenà mandolina espanyola, i…
Vicenç Prats
Música
Flautista.
Es formà al Conservatori de París, on fou alumne de Michel Debost, Jean-Pierre Rampal i Christian Lard i on es diplomà amb primers premis en flauta i música de cambra Des del 1991 és flauta solista de l’Orquestra de París, lloc que havia ocupat anteriorment a l’Orquestra du Capitole de Tolosa Ha estat convidat a tocar com a solista amb formacions com la Guildhall Strings Ensemble, l’Orquestra de Cambra Ferenc Liszt de Budapest i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha collaborat amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i ha impartit…
Plataforma per Catalunya Solidària-Ciutadans Demòcrates
Partit polític
Partit inscrit el desembre de 1998 i constituït per José M. García i Santiago Jiménez Puig com a resultat d’una escissió del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Concorregué a les eleccions municipals de 1999 a Premià de Mar, Castelló d’Empúries i nou poblacions del Baix Empor-dà Begur, Castell-Platja d’Aro, Forallac, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Regencós, Sant Feliu de Guíxols i Ullà Obtingué 1460 vots 0,4% i 7 regidors
Lliga d’Associacions de Música
Música
Associació musical catalana fundada el 1919 per iniciativa de l’Associació de Musica da Camera de Barcelona i patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya.
El seu objectiu era facilitar, mitjançant una organització mancomunada, audicions i concerts i difondre la bona música per tot Catalunya La Lliga no es legalitzà fins el 1928, any en què el nombre d’associacions que havien anat sorgint arreu de Catalunya i que s’hi havien adherit fou prou important Entre aquestes cal citar els Amics de la Música de Barcelona, Igualada, Olot, Mataró, Figueres, Girona, Palafrugell, Palamós, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Valls, Vic, Vilafranca del Penedès, Íntima de Concerts de Barcelona, etc S’extingí en esclatar la Guerra Civil…
festival
Música
Conjunt de manifestacions artístiques de nivell superior al dels programes corrents, que assoleix el caràcter de cerimònia excepcional, celebrada en un lloc predeterminat, i que es presenta en l’esclat intens que només pot sostenir una durada breu.
Aquest caràcter d’excepció li és conferit no tan sols per la gran qualitat de les obres presentades -tant clàssiques com de caràcter purament experimental- i la cerca de la perfecció en la seva realització, sinó també per l’adequació d’aquestes obres a l’ambient dels indrets on s’interpreten, creant així una atmosfera especial a la qual contribueixen el paisatge, l’esperit d’una ciutat, l’interès collectiu dels seus habitants i la tradició cultural d’una regió Així definí els festivals de música l’Associació Europea de Festivals de Música el 1957, però avui dia són molts els pobles que…
campana
Música
Instrument de percussió format per una cavitat en forma de vas invertit, d’amplària creixent devers la boca o obertura, el qual es percut amb un batall —interior o exterior— o amb un batedor independent.
Les vibracions sonores es produeixen, principalment, a les vores o boca de la campana Antigament també era anomenada nola, cloca o seny En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Generalment és de bronze, però també pot ser de ferro o d’altres metalls, per exemple d’argent, o d’altres materials com ara fusta o terra cuita La qualitat i el gruix del metall o material del qual està feta, així com la seva forma i mides, són determinants en la seva afinació i en la producció dels sons harmònics Bàsicament, la campana es pot fer sonar de dues maneres balancejant-la de…
cant coral a Catalunya
Música
El cant coral fou introduït a Catalunya de la mà de Josep Anselm Clavé (1824-74), amb la fundació el 1850 a Barcelona de la Societat Coral La Fraternitat.
L’antecedent directe d’aquesta institució fou la societat musical anomenada La Aurora, formada per un conjunt d’instrumentistes, que Clavé dirigí a partir del 1845 i per a la qual fixà un reglament Cal dir que La Aurora fou un dels molts grups de rondalla que realitzaven cantades, generalment a l’aire lliure, en dates assenyalades, com la nit de Nadal, Carnestoltes, Pasqua i durant les revetlles d’estiu Clavé optà per suprimir els instruments de La Aurora i transformar la institució en una societat coral, cosa que donà lloc a la Societat Coral La Fraternitat el 2 de febrer de 1850 Aquest fet…
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Partit polític
Partit polític de caire feixista creat per un decret del general Franco (com a cap de l’Estat i “Generalísimo” dels exèrcits “nacionals”), dictat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, que instituí un partit únic per al nou règim per mitjà de la fusió de les dues organitzacions més importants que funcionaven a l’Espanya “Nacional” des de l’inici de la Guerra Civil (Falange Española de las JONS i Comunió Tradicionalista) i la dissolució de totes les altres (com ara Acción Popular o Renovación Española). El decret també instituí la fusió de les milícies falangistes i carlines, que s’integraren en una nova Milicia Nacional. Franco assumí la direcció de l’organització, com a “jefe nacional”.
Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…
Partido Republicano Radical
Partit polític
Organització política d’àmbit espanyol constituïda formalment a Santander el 6 de gener de 1908 sota l’impuls i la direcció d’Alejandro Lerroux.
Els orígens Tot i comptar amb l’adhesió del blasquisme valencià i d’importants fraccions republicanes de Madrid, Aragó i Andalusia occidental, el patrimoni bàsic i el precedent inexcusable del nou partit era el moviment republicà lerrouxista que s’havia anat desenvolupant a Catalunya des del 1901 Arran de la seva elecció com a diputat per Barcelona, al maig del 1901, dins una fràgil aliança de federals, progressistes i fusionistes, el periodista madrileny Alejandro Lerroux García intuí l’enorme potencial polític d’esquerres que la capital catalana, la més gran concentració obrera i popular de…