Resultats de la cerca

Des del 1650 visqué a Leipzig, on rebé classes d’orgue de H Scheidt El 1655 succeí a J Rosenmüller com a organista a l’església de Sant Nicolau de Leipzig Al cap de dos anys es traslladà a Dresden, on gaudí del mecenatge de Johann Georg II, elector de Saxònia, i impartí classes de clavicèmbal a la filla del príncep Malgrat la seva curta vida, gaudí de gran fama, sobretot per les seves dues colleccions de cançons, del 1657 i el 1667 respectivament, d’una a cinc veus amb acompanyament instrumental, amb les quals elevà la cançó alemanya a un grau de desenvolupament…

Del 1614 al 1617 fou cantor al cor de la catedral de Spoleto Aquest darrer any viatjà a Roma per estudiar amb Francisco Soto de Langa, Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano El 1619 es traslladà a Florència, on gaudí de la protecció del duc Cosme II de Mèdici, i al cap de dos anys tornà a Roma El 1622 fou admès com a soprano al cor papal, i posteriorment viatjà a Bolonya, Florència i Parma, ciutats on gaudí d’un gran èxit com a cantant El 1626 interpretà La catena d’Adone , de Domenico Mazzocchi, a Roma A Florència cantà en La Flora , de M da Gagliano, i,…

A partir del 1786 es formà musicalment al monestir de Montserrat, on tingué com a mestre Anselm Viola El 17 de setembre de 1793, a l’edat de disset anys, prengué l’hàbit de monjo benedictí a l’esmentat monestir, on també fou mestre de l’Escolania, violinista i cantor de la capella Gaudí de molt prestigi com a intèrpret de violí

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín amb E Humperdinck Escriví música de revista, vaudevilles i nombroses cançons de cabaret Des del 1929 compongué més de cent cinquanta bandes sonores per al cinema Les obres més conegudes són les partitures per a films protagonitzats per Marlene Dietrich, com Der blaue Engel 'L’àngel blau', J von Sternberg 1930 De família jueva, hagué de fugir d’Alemanya a causa del règim nazi i s’establí a Hollywood, on es consolidà com a compositor cinematogràfic El 1956 tornà a Alemanya i prosseguí la seva producció de musicals, cançons i altres obres vocals…

Fou alumne predilecte de N Porpora, de qui prengué el sobrenom El 1741 es traslladà a Berlín, on fou cantant de cambra de Frederic el Gran, el qual compongué per a ell una cantata profana i les variacions sobre l’ària "Digli ch’io son fedele" de l’òpera Cleofide 1731, de JA Hasse Gaudí de gran prestigi a Alemanya com a cantant d’òpera italiana El 1742 interpretà a Venècia la Statira , de Porpora

Es formà musicalment a les catedrals de Sevilla i Toledo, on el seu pare exercia com a instrumentista Ben aviat adquirí una gran destresa amb l’orgue El 1584 fou nomenat organista de la catedral de Sevilla, on coincidí durant alguns anys amb Francisco Guerrero com a mestre de capella Gaudí de molta fama com a instrumentista Es té constància, a través de cròniques contemporànies, que escriví molta música, però no se n’ha conservat res

Realitzà els seus estudis amb Léo Delibes al Conservatori de Música de París Gaudí en el seu temps d’una certa fama com a compositor d’òperes, entre les quals es poden citar Kermaria 1897, Le juif polonais 1900, Bacchus triomphant 1909, La sorcière 1912 i Forfaiture 1921 Fou autor d’obres religioses, entre les quals un Rèquiem per a doble cor i orquestra De les seves obres instrumentals destaca el poema simfònic Maître et serviteur , inspirat en Aleksej Tolstoj

No es coneixen gaires dades sobre la seva biografia Possiblement passà part de la seva vida a Itàlia, ja que la majoria de les fonts que s’hi refereixen, manuscrites i impreses, són de procedència italiana No obstant això, algunes de les seves obres aparegueren també en edicions sortides de tallers de Lió Sembla que la seva música gaudí d’una àmplia difusió Escriví una missa a cinc veus i nombrosos motets També s’ha conservat una chanson profana composta per ell

Començà la seva carrera amb altres músics que, com ell, havien estat influïts pels grups de Nova Orleans que treballaven a Chicago Fou el bateria de les formacions de Benny Goodman del 1934 al 1938, quan aquest músic gaudí del seu primer moment culminant Després formà orquestra pròpia, que mantingué, amb interrupcions, fins el 1951 Treballà, més tard, com a independent i docent Krupa fou el bateria més conegut pel gran públic durant els anys quaranta, essent especialment celebrat com a solista

El 1796 era organista de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona En aquesta ciutat gaudí d’una bona reputació i tingué cura de la formació de diversos alumnes distingits, entre els quals es troba Pau Poch Compongué diverses misses i obres sacres, a més del salm Verba mea , a vuit veus i en quart to, escrit amb motiu de les oposicions per a la plaça de mestre de capella de Torroella de Montgrí Aquesta obra es conserva a la Biblioteca de Catalunya