Resultats de la cerca

Es proposava defensar els drets naturals dels ciutadans i especialment la seva llibertat, prosperitat i seguretat Promotors Daniel Urgell i Antonio Ferré Al setembre de 1978 fou cancellat

Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquest any per aquesta circumscripció i obtingué 389 vots El cap de llista fou Alberto García Gutiérrez

Es proposa aconseguir un estat “fort” dins dels límits establerts per les lleis i la “bona moral” El secretari general és Juan López Camps

Es proposà crear una organització independentista unitària, motiu pel qual es definí com a provisional Collaborà amb altres grups, com ara les Joventuts Independentistes Revolucionàries

Inicialment es definí marxista leninista, terme que després substituí pel concepte “marxista feminista” Considera que la contradicció social fonamental és l’existent entre la burgesia i el proletariat, i que les dones han d’aprofitar el moment de l’emancipació dels obrers per a negociar amb els homes en termes d’igualtat Al febrer de 1979 impulsà la creació del Partido Feminista de España, que té com a objectius l’alliberament de la dona i la república federal En les eleccions legislatives i municipals de 1979 donà suport al Moviment Comunista de Catalunya En les autonòmiques de 1980 intentà…

Volia “hacer del pueblo Español un pueblo feliz, culto y respetado en la Tierra” El president fou el doctor José A Serrallach Juliá que havia estat membre de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

Per bé que era un grup d’interès, tendí a actuar com un partit catòlic, oscillant entre els sectors integristes, conservadors i la Lliga Regionalista Participà en diverses confrontacions electorals en les eleccions de diputats de 1903, en què donà suport a la Lliga, les municipals de l’abril de 1909 en aliança amb els conservadors i la Cambra de Propietaris i del desembre en aliança amb la Lliga i els tradicionalistes En les eleccions de diputats provincials de 1905 i de 1909 presentà candidatura pròpia Els dirigents més destacats foren Josep M Valls i Vicens, Antoni Rubió i Lluch, Enric…

Els Comités de Huelga Estudiantiles foren el seu front d’estudiants i els Comités de Huelga Obreros, el d’obrers, essent coneguts com CHE-CHO De tendència “mao-espontaneista”, eren partidaris de la vaga general revolucionària com a pas previa la insurrecció armada i a la presa de poder El 1969 organitzaren l’assalt al rectorat de la Universitat de Barcelona A l’estiu de 1970 una part dels membres abandonà el partit i la resta constituí el Partido Comunista Proletario Editaren Hoz y Martillo , Acción Proletaria i El Bolchevique

El seu líder és Santiago Vilanova i el nou partit compta amb la incorporació de Josep Puig, d’ Els Verds-Opció Verda Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquest any i obtingué 8122 vots

Es proposà de difondre l’ideari falangista i d’aconseguir la unitat nacionalsindicalista Impulsors Antonio Pelegero i José Alejandro Mateo Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 A Catalunya presentà candidatures al Congrés que foren retirades i al Senat Edità Unidad 1980