Resultats de la cerca

En foren membres Salvador Dalí, Martí Vilanova, Rafael Ramis i Jaume Miravitlles Edità un manifest i un butlletí del mateix nom únic exemplar del 26/XII/1921 Fou rebutjada la seva inscripció com a partit

Té per objectiu el progrés d’Espanya Promotors Isidro Enfedaque i Soledad Montes

Es constituí a Figueres l’11 de maig de 1930 amb la voluntat de coordinar les forces federals de l’Alt Empordà Liderada per Josep Puig Pujades i Marià Pujolar, basà el seu programa en la llibertat nacional, la democràcia i el progrés social La Joventut Nacionalista Republicana era presidida per Alexandre Deulofeu El 1931 s’adherí collectivament a Esquerra Republicana de Catalunya ERC El seu portaveu fou Empordà Federal

Pretén d’aconseguir una major participació ciutadana en la política municipal En les eleccions municipals de 1995 obtingué 2036 vots 13,6% i 3 regidors en les de 1999, 1178 vots 8,1% i 2 regidors

Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M Catasús, Rafael García Fando, Marià Heuras, Joan B Viver…

Hi convergiren la Joventut Republicana de Lleida que, amb Humbert Torres i Alfred Perenya, havia estat la principal impulsora del procés, el Bloc Republicà Autonomista , un grup de decebuts del Partido Reformista Lluís Companys i Antoni Estivill, supervivents dispersos del naufragi de la UFNR el tarragoní Pere Lloret i el vilafranquí Isidre Rius i el nucli federal empordanès encapçalat per August Pi i Sunyer En total, el nou partit rebé l’adhesió formal de més de 150 entitats republicanes d’arreu de Catalunya El PRC aprovà en la seva assemblea fundacional un programa federalista, aliadòfil,…

Inicialment el nom fou tant una consigna com una plataforma política de l’FCCB que el 1932 canvià el seu nom pel de Federació Comunista Ibèrica, que progressivament quedaria diluïda en el si del BOC L’FCCB era l’antiga secció catalanobalear del Partido Comunista de España PCE , escindida el 1930 i dirigida per Joaquim Maurín El PCC era una petita agrupació juvenil d’elements procedents d’ Estat Català i d’altres afins al marxisme i dirigida per Jordi Arquer Les dues formacions arribaren a un acord a finals de novembre de 1930 i inscrigueren el Partit Obrer i Camperol en el Registre d’…

Sota la presidència inicial de Josep M Vallès i Ribot i el liderat efectiu de Pere Coromines, la UFNR disposà d’un notable conjunt de dirigents com Francesc Layret, Joaquim Lluhí, Santiago Gubern, Laureà Miró, Lluís de Zulueta, Jaume Carner i comptà amb nodrida premsa pròpia els diaris El Poble Català i Bages-Ciutat i setmanaris o quinzenals com La Forja Barcelona, Acció Badalona, Ciutadania Girona, Ciutat Olot, Foment Reus, Empordà Federal Figueres, Llibertat Terrassa o El Programa Sant Feliu de Guíxols La UFNR va néixer amb la doble ambició de competir amb la Lliga Regionalista…

Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…

En el mapa que es presenta s’han cartografiat dues variables d’una banda, el nombre de museus existent a cada país, i, de l’altra, aquells museus que han excellit en l’àmbit de les belles arts Moltes persones solen creure que els museus són com uns grans entreteniments dedicats al turista –si més no al turista culte En l’àmbit polític, sovint els museus s’utilitzen com a mitjans –val a dir que modestos– per a generar vots, i per això es té en compte sobretot el nombre de visitants que tenen Però els museus no són ni una cosa ni l’altra, sinó que es podrien definir com les “cambres del tresor…