Resultats de la cerca

Concorregué a les eleccions municipals d’aquest any sense obtenir representació en les de 1991 obtingué 660 vots 4,0% en les de 1995, 951 vots 4,4% en les de 1995, 951 vots 4,3%, i en les de 1999, 282 1,2%

Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M Catasús, Rafael García Fando, Marià Heuras, Joan B Viver…

La primera fita de la projecció internacional de la cultura catalana contemporània és el conjunt d’exposicions i activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya a París, a l’entorn de l’Exposició Universal del 1937 Després del 1939, les dificultats de tota mena foren moltes Però, per camins diversos, creadors, gestors i “públic” anaren teixint una finíssima xarxa de complicitats, a banda i banda de l’Atlàntic “Gaudí, un univers” A partir dels anys 1977-80, la projecció de la cultura catalana trobà nous suports gràcies a la recuperació, o la reinvenció, dels tres parlaments i els tres…

“Els catalans d’Amèrica han estat pioners dels estudis indians”, ha escrit l’antropòleg Claudi Esteve Fabregat I segueix “Això va començar ben aviat amb el jerònim Ramon Paner que, el 1494, en ocasió del segon viatge de Cristòfor Colom a les Antilles, ja va fer de primer missionòleg, de primer lingüista i de primer etnòleg europeu a les Índies” Lingüistes i etnòlegs D’aleshores ençà, la contribució catalana al coneixement i a la fixació per escrit de les llengües d’Amèrica no s’ha interromput Lluís Nicolau d’Olwer en féu un primer balanç publicat a Mèxic el 1963 La comissió Amèrica i…

La creació del partit derivà de la ruptura de Salmerón amb Manuel Ruiz Zorrilla A l’agost de 1876 els dos dirigents havien elaborat conjuntament un manifest en el qual s’anuncià al país la creació d’un Partido Republicano Reformista Deu anys més tard i arran del fracassat aixecament militar de Villacampa, Salmerón, convençut de la ineficàcia d’aquesta mena de procediments, optà per trencar l’aliança amb el cap progressista A la meitat dels anys noranta el partit centralista deixà de funcionar, tot i que restaren nuclis locals i personalitats que s’incorporaren, al maig de 1897, a Fusión…

Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…

Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…