Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Partido Liberal Catalán
Partit polític
Partit fundat a l’octubre de 1931 a Barcelona.
Es proposà “agrupar cuantos simpaticen con los más puros ideales de libertad y democracia” Dirigents Clemente Vizcarri Torres president i Joaquín Jiménez de Alcaraz president de les joventuts Mantenia relacions amb la Unión Social Hispánica
Cent seixanta-quatre multinacionals industrials. 2001
Segons el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, a mitjan 2001, 164 empreses industrials domiciliades al territori de les quatre províncies de l’antic Principat de Catalunya tenien, com a mínim, un centre de producció fora dels límits fronterers de l’estat espanyol No eren incloses, en la llista les empreses del sector energètic —Gas Natural, Agbar, etc— les del sector de la construcció —FOC, Comsa— les empreses financeres Banc Sabadell o Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona les empreses turístiques —Husa, Derby, etc— les multinacionals domiciliades a la…
Estado Aragonés
Partit polític
Partit constituït a Barcelona al gener de 1934, sota l’impulsd’una anterior Unión Aragonesista, amb l’objectiu “de agrupar a todos los aragoneses que quieran ayudar a la defensa de los intereses de Aragón y a la implantación del Estado Aragonés dentro de la República Española”.
La Junta Directiva era formada per Gaspar Torrente Español president, Emilio Jover Aguilar vicepresident i Luis Porté Prats secretari Tenia una branca juvenil, la Juventud “Los Almogávares” presidida per Miguel Alcubierre, i un periòdic quinzenal, Renacimiento Aragonés 1935-1936 Deixà d’actuar el 1937
Unión Patriótica
Partit polític
Partit organitzat des del govern durant la Dictadura de Primo de Rivera. Fundat el 1924, intentà vertebrar el suport civil a la dictadura militar en la seva condició de partit del règim.
La caiguda del dictador el féu inoperant des de la meitat de 1930 Ideològicament, la UP era conservadora, amb inclinació a acollir alguns dels nous plantejaments que feia la dreta autoritària europea dels anys posteriors a la Revolució Soviètica el corporativisme, la centralització dirigista de l’economia i la recerca d’una forma d’enquadrament polític que incorporés la gent políticament “sana” a parer seu, els apolíticsdesenganyats del sistema de la Restauració L’apellació a la massa “neutra” i a esdevenir el partit dels apolítics fou permanent El seu lema era “Pàtria, Monarquia, Religió” i…