Resultats de la cerca

Hi concorregué com a Trabajadores Públicos Rebotados a les circumscripcions de Girona Miguel Pueyo Pérez, Lleida Ángel Colmenar i Tarragona Nicolás García Villasante i obtingué 831 vots

A Calella també en fou constituït un el 1926, presidit per Maximiano Cairó Verdaguer En proclamar-se la Segona República les seves seus foren clausurades, però poc després reprengueren l’activitat

Preconitzà una societat lliure, justa i plural, defensà la unitat d’Espanya i el reconeixement de la personalitat i autonomia de les seves regions Promotors Herminia García-Villamil Claramunt i Mario de Simón Planas

Les seves principals accions foren el desplegament de senyeres al Palau de la Música, la Sagrada Família i a Montserrat durant les festes d’entronització Els principals dirigents foren Antoni Boronat i el metge Oriol Domènech

Joan Roma Cunill n’és el primer secretari Està especialment implantada a Barcelona i Lleida i algunes de les seves agrupacions es presenten en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya , a través del partit Progrés Municipal

Caracteritzada per una abundant i bigarrada producció doctrinal, propugnà l’alliberament nacional, en un marc revolucionari, d’Euskadi, Galícia, els Països Catalans i Canàries, i exterioritzà les seves simpaties pel Partido Comunista del Perú-Sendero Luminoso Edità Revolución Proletaria i Cuadernos de la Revolución Proletaria El 1990 esdevingué Partido Comunista Marxista-Leninista-Maoista de Catalunya, editor de La Rebelión se justifica Por la construcción del Partido Comunista

Sorgí com a alternativa al neonazisme “culturalista” del Círculo Español de Amigos de Europa cedade Difongué un pensament afí a la ultradreta “tradicional” defensa de la unitat de la pàtria, lluita contra el comunisme i crítica de l’Opus Dei i dels “tecnòcrates” Evolucionà vers un paneuropeisme neofeixista i antiimperialista i adoptà en les seves publicacions conceptes com “autogestió”, al mateix temps que disminuïren les reflexions racistes i nazis Tingué una militància reduïda i actuà en l’òrbita del Servicio Central de Documentación Els militants uns 40 el 1971 eren sobretot…

Pretenia atraure possibles militants d’ultradreta catalanista coincidint amb una temptativa de CEDADE d’aproximació al catalanisme El líder fou el pintor Josep-Anton Martí Teixidor Vitriol, provinent del nacionalisme radical exmilitant d’ERC Per contactar amb eventuals simpatitzants, CEDADE establí un acord amb el National Socialist Irish Workers Party irlandès, que facilità la seva adreça dublinesa per a rebre correspondència dels interessats en el PNSC Edità propaganda diversa i el 1980, exhaurides les seves possibilitats instrumentals, s’esllanguí gradualment A primers dels…

Sembla que l’organització deixà d’actuar en reintegrar-se els seus components dins la Falange de Barcelona, durant la primavera de 1936 De manera semblant a les seves antecessores Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista , el partit postulava la unitat política d’Espanya, la sindicació obligatòria, l’eliminació dels partits “internacionales”, “la elevación moral y económica de los españoles” i la creació d’un estat totalitari La direcció del PENS a Barcelona era formada per José M Poblador Álvarez d’Osca, advocat i periodista, excarlí, Emilio de Lasarte Rouzart comerciant i Juan…

Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a…