Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Trabajadores Públicos de Cataluña Rebotados
Partit polític
Partit inscrit al setembre de 1999 amb seu a Vallgorguina i promogut per funcionaris de la Generalitat per tal de donar a conèixer les seves crítiques a la Conselleria de Justícia i les seves propostes propostes (com ara eliminar càrrecs de lliure designació o aturar les privatitzacions) aprofitant la convocatòria d’eleccions autonòmiques d’aquest any.
Hi concorregué com a Trabajadores Públicos Rebotados a les circumscripcions de Girona Miguel Pueyo Pérez, Lleida Ángel Colmenar i Tarragona Nicolás García Villasante i obtingué 831 vots
El modernisme arquitectònic a les illes Balears
Coincidint amb el canvi de segle, inicien la seva activitat professional un reduït grup de joves arquitectes mallorquins, acabats de titular, constituït per Gaspar Bennazar Moner, Jaume Alenyar Ginard, Josep Alomar Bosch, Francesc Roca Simó i Guillem Reynés Font A excepció de Reynés, format a Barcelona, tots ells havien cursat els estudis a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, i en les seves primeres realitzacions es posà de manifest l’influx madrileny Van adoptar majoritàriament el Modernisme en algun moment de la seva trajectòria professional només Josep Alomar sembla que s’apartà de la…
Unión de Centro Democrático
Partit polític
Partit espanyol que pretenia aglutinar un espai polític entre la dreta franquista i el socialisme marxista.
Impulsat des del govern el 1977, el formaven tres grans famílies ideològiques socialdemòcrates, liberals i democratacristians, tot agrupant antics franquistes amb sectors moderats de l’oposició El seu programa advocava per la reforma democràtica i la modernització de l’Estat Creació i ascens d’UCD a Catalunya 1977-1979 UCD sorgí inicialment com a coalició electoral el 3 de maig de 1977, cinc dies abans que es tanqués el termini de presentació de candidatures per a les eleccions legislatives del 15 de juny El seu antecedent immediat fou la coalició Centro Democrático, creada al gener del…
Convergència Democràtica de Catalunya
Partit polític
Partit català d’orientació nacionalista fundat el 1974 que des de 1979 constitueix, amb Unió Democràtica de Catalunya [UDC], la coalició Convergència i Unió [CiU], que ha governat Catalunya des de les primeres eleccions autonòmiques de 1980.
Evolució històrica CDC fou creada a l’acabament del franquisme Com a força política no té precedents directes ni en els partits existents durant la Segona República, ni en els diferents grups sorgits després de la Guerra Civil S’emmarca dins del corrent catalanista de base catòlica que es desenvolupà a Catalunya des dels anys quaranta al marge d’UDC i que, des de començaments dels anys seixanta, concentra el lideratge en Jordi Pujol i es concreta en un ideal de creació d’infraestructura bàsica per a la construcció de Catalunya conegut amb l’expressió “fer país” El procés que havia de portar a…
La pintura mural
Recuperant la teoria d’art total d’origen romàntic els arquitectes modernistes van adoptar el paper de dissenyadors globals dels seus projectes, tant en l’àmbit constructiu com en el decoratiu, amb la idea d’assolir una unitat de concepte i de contingut formal Per arrodonir espectacularitat i originalitat van servir-se dels recursos decoratius que els oferien moltes de les disciplines de les arts aplicades tradicionals, integrant-les profundament en el projecte arquitectònic fins a assolir una unitat indissoluble i dotant-les quasi de la mateixa importància que l’obra purament arquitectònica…
Esquerra Republicana de Catalunya
Partit polític
Partit creat a Barcelona al 19 de març de 1931 en la Conferència d’Esquerres Catalanes.
Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…
La influència de l'Art Nouveau en la pintura del tombant de segle
Sempre que es parla del Modernisme és obligat fer una sèrie d’aclariments per tal de puntualitzar què significà a Catalunya aquest moviment artísticocultural, quines influències va rebre i quina fou realment la seva singularitat dins el context europeu El Modernisme havia estat considerat la versió catalana de l’ Art Nouveau internacional, denominació que va escampar-se arreu d’Europa, per bé que a Itàlia es parlava de Liberty o a Àustria de Sezession El cert és que avui, ja al segle xxi, l’ Art Nouveau s’associa ràpidament a un repertori iconogràfic protagonitzat per la figura femenina –…
L'urbanisme modernista
L’urbanisme dels anys del Modernisme no va tenir, per definició, el caràcter teòric i global de l’urbanisme racionalista d’Ildefons Cerdà i els «homes del 1855», definits per Salvador Sanpere i Miquel No hi hagué una «Teoria general de la urbanització» com la publicada el 1867 per Cerdà, ni un «Pla d’Eixample» de Barcelona com el que fou aprovat el 1859 Però l’urbanisme del Modernisme fóra impensable sense el projecte de construir una «Barcelona moderna», o una «Nova Barcelona», dels revolucionaris del 1855 Tampoc no s’entendria l’urbanisme del Modernisme si aquest projecte de la generació…