Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Partit Republicà Radical Socialista Català
Partit polític
Partit constituït al maig de 1933 sota l’impuls de Marcel·lí Domingo. Sorgí de la fusió de diversos nuclis radicalsocialistes ja existents, sobretot a les comarques tarragonines (com la Unió Republicana de Tortosa, el Partit Democràtic Federal de Tarragona o el Centre Republicà Autonomista de Reus).
Aquestes entitats no constituïdes oficialment en partits havien presentat candidats a eleccions, com fou el cas de les del Parlament de Catalunya de 1932, en les quals concorregué la coalició Concentració Catalanista Republicana, amb Acció Catalana Republicana ACR i el Partit Català d’Acció Republicana Inicialment fou la secció catalana del Partido Republicano Radical Socialista Español, però al gener de 1934 es federà amb el Partido Republicano Radical Socialista Independiente creat per Domingo a nivell estatal quan es dividiren els radicalsocialistes La secció femenina…
Partido Republicano Federal Socialista
Partit polític
Partit constituït al març de 1978 a Madrid per la fusió del Partido Republicano Federal, el Grupo Republicano Independiente (Madrid) i altres col·lectius republicans.
Es considerà hereu del Partit Republicà Federal liderat per Pi i Margall i es declarà revolucionari, internacionalista i socialista autogestionari Defensà la federació lliure dels pobles d’Es-panya i la creació d’una república catalana sobirana Dirigents Esteban Ibarra i Purificación Moreno Tingué una organització juvenil Juventudes Republicanas Federales Socialistas i una de femenina Unión de Mujeres Republicanas Socialistas Edità República 1978-1979
Renovació Republicana d’Esquerra
Partit polític
Partit fundat al desembre de 1935 a Barcelona, amb l’objectiu de desenvolupar els postulats patriòtics i republicans.
El gener de 1936 els dirigents eren Gabriel Trallero Bremon president de la junta directiva, Alberto Carsi Lacasa president del directori del partit i José Oriol Solé delegat a Madrid A l’abril de 1936 Manuel Pareja Correa era el president de l’entitat i del directori, Manuel Puig d’Ametller el vicepresident primer i Joaquín Morlans el secretari El 7 de novembre de 1936 es produí, amb el nom d’Avenç Republicà d’Esquerra que adoptà oficialment el 2 de gener de 1937, un intent de fusió amb el Partit Federal Ibèric i el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra , el qual no es materialitzà…
Partido Sindicalista
Partit polític
Partit fundat a l’abril de 1934 a Barcelona per Ángel Pestaña.
Sorgí des de la línia anarcosindicalista defensada pels trentistes i des dels Sindicats d’Oposició, però també s’hi incorporaren persones procedents del Partit Republicà Democràtic Federal PRDF , com ara Eduardo Medrano Pretenia “recollir en una organització adequada l’acció política derivada de l’acció sindical econòmica” i era partidari del federalisme Al juliol de 1935 signà una aliança amb el PRDF de Barriobero per dur a terme accions conjuntes En les eleccions de 1936 Pestaña fou escollit diputat per Cadis dins les llistes del Front Popular El 1937 celebrà a Barcelona el Congrés Regional…
Dreta Liberal Republicana de Catalunya
Partit polític
Organització fundada el 26 de maig de 1930 com a grup català de la Derecha Liberal Republicana de Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura.
Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M Catasús, Rafael García Fando, Marià Heuras, Joan B Viver…
Comunió Tradicionalista
Partit polític
Organització política presentada oficialment el 14 de juny de 1931 (en un míting celebrat a la plaça de toros de Saragossa) que aplegà el conjunt del carlisme i posà fi a l’existència tant de la dissidència mellista (protagonitzada pel Partido Católico Tradicionalista) com de la integrista (protagonitzada pel Partido Integrista).
Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este succeí el 2 d’octubre de 1931 a Jaume en la titularitat dinàstica del carlisme De mentalitat conservadora, el nou pretendent propicià, l’últim any de vida de Jaume, la reunificació de les diverses tendències carlines en una nova organització La CT aconseguí una estructura eficient en accedir Manuel Fal Conde, advocat andalús procedent de l’integrisme, a la “jefatura-delegada” del nou partit Amb ell, la Comunió s’estructurà en diferents seccions el Requeté, braç armat de la Comunió Tradicionalista les Margaritas, secció femenina, i els Pelayos…
Joventut Republicana de Lleida
Partit polític
Partit local creat a Lleida el 1901 com una societat política i cultural.
Arribà a aglutinar les principals tendències republicanes de la ciutat i esdevingué clau en la vida política lleidatana durant el primer terç del segle Disposà d’un equip dirigent reduït i constant dins el qual destacaren Humbert Torres i Barberà, primer alcalde de Lleida de Joventut 1917 Alfred Pereña, diputat provincial i conseller de la Mancomunitat, i Frederic Godàs i Legido, fundador i director del Liceo Escolar Cal esmentar també Frederic Mulet, president de l’entitat en diverses ocasions Antoni Zamorano, dirigent del Gremi Comercial i regidor diverses vegades Ricard Palacín, advocat i…
Comunió Carlista
Partit polític
Partit dels carlins carlooctavistes, anomenats així pel fet de reconèixer com a monarca l’arxiduc Carles d’Habsburg i de Borbó (Carles VIII), nét de Carles VII, enfront dels seguidors del regent Xavier de Borbó-Parma, designat per Alfons Carles I, l’últim rei carlí.
També és coneguda com Comunió Carlo-Octavista Tenia l’origen en el Núcleo de la Lealtad dels anys trenta, que postulà la candidatura de Carles VIII davant l’extinció de la línia successòria directa Trobà el suport del franquisme, interessat a potenciar alternatives tant a Joan com a Xavier, i el 1944 Carles VIII fou portat d’Itàlia a Barcelona, per revifar l’“Octavisme” Tot i així, el moviment no aconseguí ésser majoritari entre el carlisme i portà una vida precària fins a la mort de l’arxiduc el 1953 A Catalunya els octavistes foren, en bona part, els carlins més proclius al règim i que…
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Partit polític
Partit polític de caire feixista creat per un decret del general Franco (com a cap de l’Estat i “Generalísimo” dels exèrcits “nacionals”), dictat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, que instituí un partit únic per al nou règim per mitjà de la fusió de les dues organitzacions més importants que funcionaven a l’Espanya “Nacional” des de l’inici de la Guerra Civil (Falange Española de las JONS i Comunió Tradicionalista) i la dissolució de totes les altres (com ara Acción Popular o Renovación Española). El decret també instituí la fusió de les milícies falangistes i carlines, que s’integraren en una nova Milicia Nacional. Franco assumí la direcció de l’organització, com a “jefe nacional”.
Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…
Falange Española de las Jons
Partit polític
Partit creat per la fusió entre Falange Española [FE] i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista [JONS], acordada al febrer de 1934 a Madrid i constituït a Barcelona al març d’aquell any.
La nova organització postulà, com les antecedents, la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu Igualment, posà èmfasi en la retòrica obrerista, pròpia del jonsisme Maldà per donar a conèixer la seva actitud envers el “problema catalán”, radicalment anticatalanista i antiautonomista, però partidària d’un respecte per la idiosincràsia catalana en tant que producte de la diversitat espanyola, amb la qual pretenia desmarcar-se d’altres opcions ultradretanes espanyolistes Aquest posicionament, defensat pel cap de l’organització, Roberto Bassas Figa,…