Resultats de la cerca

Joan Roma Cunill n’és el primer secretari Està especialment implantada a Barcelona i Lleida i algunes de les seves agrupacions es presenten en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya , a través del partit Progrés Municipal

Durant la Segona República desenvolupà una intensa activitat conspirativa, participà en l’aixecament del 19 de juliol i el 1939 els supervivents s’integraren a Falange Española Tradicionalista y de las JONS Sorgí per transformació de la Peña Deportiva Ibérica fundada el 1923 per seguidors del Real Club Deportivo Español, oposats al catalanisme del FC Barcelona en entitat política, per iniciativa de l’enginyer Francesc Palau Rabassó, que n’esdevingué el president Completaven la direcció Enrique Ponz vicepresident, capità retirat Pedro Navarro secretari Domingo Batet vicesecretari, fill del…

Evolució històrica Dels quatre partits, el més gran i més implantat era la USC, que hi aportà el seu dirigent Joan Comorera com a secretari general del nou partit Encara que és cert, com han posat de relleu els historiadors, que la creació del PSUC vingué precipitada per l’alçament militar del 19 de juliol, després de mesos de converses entre els diversos grups esmentats, la unificació tenia una llarga història i es corresponia amb un projecte ampli Efectivament, a finals del 1935 ja s’havien establert contactes entre les direccions del PSOE i del PCE, per tal d’integrar de manera progressiva…

El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…

Es definí com una “organització política de classe, de masses, nacional i democràtica de totes les persones que es proposen lluitar per la consecució d’una societat sense classes, socialista, democràtica i autogestionària, en la qual hagi desaparegut qualsevol signe d’explotació, opressió o dominació de classe o nacional” art 1 dels estatuts Es definia per la via democràtica al socialisme i per l’expressió d’un ampli enfront dels treballadors, que comprenia no sols la tradicional classe obrera, sinó també altres sectors socials tècnics, administratius, treballadors no vinculats directament al…

Es definia com d’esquerra liberal i s’adherí a la Federación Social Demòcrata Española de Francisco Fernández Ordóñez i José Ramón Lasuén Defensava els drets bàsics de la persona llibertat, propietat i seguretat i reclamava la unió dels pobles de llengua i cultura catalanes i la creació d’una confederació que aplegués tots els pobles ibèrics Al maig de 1977 intentà un pacte amb el Partit Popular de Catalunya dirigit per Antoni de Senillosa, en una coalició de Centre Democràtic, que féu avortar l’aparició de la Unión de Centro Democrático El 1978 la quasi totalitat del partit excepte Casanovas…

Aquestes entitats no constituïdes oficialment en partits havien presentat candidats a eleccions, com fou el cas de les del Parlament de Catalunya de 1932, en les quals concorregué la coalició Concentració Catalanista Republicana, amb Acció Catalana Republicana ACR i el Partit Català d’Acció Republicana Inicialment fou la secció catalana del Partido Republicano Radical Socialista Español, però al gener de 1934 es federà amb el Partido Republicano Radical Socialista Independiente creat per Domingo a nivell estatal quan es dividiren els radicalsocialistes La secció femenina Agrupació Femenina…

Es declarà partidari del Partido Republicano Radical Socialista Español, però no fou reconegut com a tal per Marcellí Domingo, un dels dirigents màxims del radicalsocialisme espanyol El mateix 1931 es fusionà amb el Partido Social Demócrata Al maig de 1932 patí una escissió que donà lloc al Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya El 1933, quan Domingo trencà amb el Partido Republicano Radical Socialista Español, esdevingué Partit Republicà Radical Socialista Ortodox El 1934 es fusionà amb l’ Esquerra Radical Socialista de Catalunya per crear al Partit Republicà Radical Socialista…

El 24 de juliol de 1932 se n’escindí el Partit Radical Autònom de les comarques tarragonines

El 1876 Ruiz Zorrilla, des de l’exili, es posà d’acord amb Nicolás Salmerón per a elaborar un programa comú i donar lloc al Partido Republicano Reformista, tot seguit conegut com a Partido Progresista Democrático 1879 i Partido Republicano Progresista Democrático 1881 Fins el 1886, Ruiz Zorrilla i Salmerón compartiren la mateixa formació, però a partir d’aquesta data el republicanisme progressista inicià la seva trajectòria diferenciada En el programa de 1876, primer manifest explícitament antimonàrquic, el zorrillisme elaborà un programa que contemplava una república unitària allunyada de…