Resultats de la cerca

En les eleccions municipals de Banyoles d’aquest any obtingué 3149 vots 44,6% i 8 regidors en les de 1991, 2316 vots 35,1% i 7 regidors 3 consellers comarcals en les de 1995, 3297 vots 43% i 8 regidors 3 consellers comarcals, i en les de 1999, 1870 vots 25,8% i 5 regidors

Agrupa collectius i casals de diverses comarques especialment del Barcelonès, el Penedès i Osona Al gener de 1996 celebrà la seva assemblea fundacional El dirigent inicial fou l’exmembre de Terra Lliure Guillem Godó Se li han atribuït relacions amb el moviment basc Jarrai És proper a l’associació d’estudiants Alternativa Estel Impulsa també les Dones Revolucionàries per la Unitat d’Acció Publica la revista Tanyada

Concorregué a les eleccions municipals de 1999 a Premià de Mar, Castelló d’Empúries i nou poblacions del Baix Empor-dà Begur, Castell-Platja d’Aro, Forallac, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Regencós, Sant Feliu de Guíxols i Ullà Obtingué 1460 vots 0,4% i 7 regidors

Propugnà una Europa unificada des de l’Atlàntic fins als Urals entesa com a “comunidad histórica” i una cosmovisió individualista exaltà una “concepción heroica”, per la qual l’home assumia la seva identitat com a “proyecto hacia la muerte” i orgànica amb una “nueva democracia” que “considerará a cada hombre como cumplidor de funciones comunitarias” La seva ideologia reflectia un paneuropeisme totalitari, filosofia de Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger i la voluntat de crear un moviment polític rupturista respecte de fronteres ideològiques tradicionals, integrador d’àmbits d’extrema…

Els seus promotors Rafael Caballero i Jorge Aznar havien integrat la candidatura de la Plataforma de Independientes de España en les eleccions municipals de 1995 1304 vots, 8,7% 2 regidors En les de 1999 obtingué 886 vots 7,1% i 1 regidor

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 1505 vots 10,8% i 2 regidors

Vol contribuir democràticament a determinar la política local i catalana, amb propostes molt diverses i sense articular-les en una ideologia determinada Es coalitzà amb la PIE per a les eleccions autonòmiques de 1995, en una coalició que es definí com a “liberal-progressista” 1508 vots i concorregué en solitari a les legislatives de 1996 1229 vots Dirigents Juan Sangrès i Antoni Obach

Pretén captar els votants de centre que s’abstenen, amb mesures i demandes molt diverses com la reducció d’impostos, les llistes obertes, una major atenció a la tercera edat, sense estar articulades entorn d’una ideologia concreta Tingué una estreta relació amb la Plataforma Independent Ciutadana de Catalunya PICC , a la qual pertanyien alguns dels seus membres Les dues formacions concorregueren juntes a les eleccions autonòmiques de 1995 1508 vots i es definiren com una coalició “liberal-progressista” Posteriorment la collaboració no es mantingué Dirigents a Catalunya Agustín…

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 378 vots 5,0% i 1 regidor

El seu objectiu principal fou aglutinar joventut ultradretana d’arreu d’Espanya per incorporar-la a Juntas Españolas Volia “constituir una tendencia joven y radical en el nuevo partido”, “una especie de Fronte della Gioventú en el MSI” Quan el 1985 es palesà el fracàs de Juntas, PyL entrà en crisi i es dissolgué, si bé alguns seguidors s’integraren al Frente Nacional Edità una publicació del mateix títol